Dijous? Little black dress!

Fa molt, moltíssim, temps, en algun lloc vaig llegir o algú em va explicar -no aconsegueixo recordar com o qui- que els dijous era el dia que la gent s'arreglava més per anar a treballar i que era el dia de la faldilla. Els dijous, matemàticament, les noies ens arreglem més per anar a treballar i ens posem faldilla. Primer, incrèdula davant una afirmació que sembla més que tonta, me'n vaig riure. És més, el lògic no seria que ens arreglessim més els divendres? Per allò de començar el cap de setmana..... Però amb les companyes de la feina varem fer la prova. I va resultar científicament cert. Els dijous el nombre de faldilles i vestits més acurats es multiplica.

Per altra banda, hi ha el concepte del little black dress. És un vestit senzill, curt i de color negre que serveix per a tot i que sempre queda bé. Això que les fashionitis diuen que s'ha de tenir com a fons d'armari. Un vestit que sempre et deixa en bon lloc, que pots combinar de mil maneres. És clar que no pot quedar igual de bé que a la preciosa Audrey (això ja només està reservat a unes poques afortunades).

Doncs avui, per art i gràcia de les coincidències, ha estat un dijous de little black dress a la feina. Almenys tres persones del meu entorn proper anàvem amb vestit curt i negre. Però el més curiós era que fins a cinc persones més anaven arregladament de negre (i texans). Més que unes oficines administratives semblàvem oficinistes uniformades. Totes per diferents motius, però per a totes avui no era un dia com un altre, era un dia de little black dress.

I he de confessar que m'ha agradat. Feia temps que no em sentia bé, que no em cuidava la manera d'arreglar-me per anar a treballar, o més que arreglada (mai em veuran amb trajo), cuidada. I sembla mentida com et sents de bé si t'agrada com et veus.

 

ps. en fi, un post una mica frívol, que ja va bé amb els temps que correm. I per cert, moltes gràcies pels ànims amb en puck. Sembla que va millorant, espero que ben aviadet s'acabi tot.