Avui l'he rebut!

Ha estat una setmana tan estranya,…El vent ha bufat tan fort que s’emportava boires i duia pluges, que amagava sols radiants i enlluernava novament la mar. I com el temps, tot. Regirat, esbaldit, costipat.

Però avui m’han donat una alegria al migdia (i això que és ben difícil que em passi dins l’horari laboral). He arribat a l’oficina (perquè he tingut un curs i he estat fora bona part de la setmana) i a la recepció, l’encarregada del registre m’esperava amb un somriure “T’ha arribat!, ja ha arribat i te l’he guardat. Quina emoció, oi?”

Ja a la taula amb l’ordinador fent de vaca lletera (el pobre no xuta gaire, trigo més de 20 min en engegar-lo; no vull pensar què passarà quan mori, hauré d’escriure els informes a mà?), no m’he pogut resistir. La meva companya em mirava i somreia en silenci. Jo també. Finalment, li he assenyalat una pàgina i li he deixat.

He anat a dinar a casa els pares i sense explicar-li res, li he dit a la mare que llegís la pàgina marcada. M’ha mirat i sense dir-nos res, m’ha fet un petó al front “I això passa en el blog aquest? I jo que creia que només et distreia del què has de fer. És preciós”. Crec que el 365dies es quedarà a Sants, ja no em pertany. I a mi, em continua fent il·lusió igual.

Ps. No havia tornat a llegir els relats. Quina passada i quina emoció tan gran haver participat en aquest projecte. Moltes gràcies bajoqueta per la dedicació i ganes que sortís el llibre. És una passada. I a tots els que hi apareixeu, és preciós haver-ho compartit amb tots vosaltres.

Així, sense pensar-hi gaire resulta que ja he plantat un arbre (més d’un) i participat en un llibre. Ais, el que em queda ara serà molt més complicat.