10/2/12

Tot és interpretable? qüestionable?

Sempre vaig dir que no volia ser advocada. És un món molt competitiu i aparentment elitista. No m'hi veia. Però creia en la justícia. I tots els pilars en els que s'assentava el meu petit raonament, se m'estan desmuntant poc a poc. Un a un. No entenc res i tot em fa absolut fàstic. I el pitjor és que les companyes de carrera, la que s'hi dedica professionalment i la que com jo, està en temes orbitants al dret, totes tenim cada dia més decepció.

Hi ha un pilar en el dret (un de molts). I és la interpretació de les normes jurídiques. Hi ha diferents maneres d'interpretar una llei, un decret, un reglament.... Segons el judici de valor que li donis, pots arribar a canviar el sentit d'un fet. Ahir, Montserrat Tura, en una entrevista a TV3 (al programa Divendres) deia algo així: la interpretació restrictiva de les lleis és la pròpia d'un govern de dretes.

I bé, aquestes paraules crec que prenen molta força avui. Els darrers dies, de fet. Entre el judici de Camps i avui la condemna de Garzón i la més que ja esperada inhabilitació per poder investigar els crims del franquisme, tot m'agafa una nova dimensió. I m'espanta. Em sento una nena completament perduda i amb les bases enfonsades. Desencís (i aquesta paraula em sembla molt tova, però no en sé trobar una altra).

Per tot el que creia creure. I no sé cap a on anem. L'únic que pren força és la meva consciència indignada.

Si?

Farà cosa de mig any, més o menys, un dia en una reunió, la meva cap (he de dir que tenim bona relació. Per alguna estranya raó -els meus companys diuen que és perquè no li faig la pilota, anem per feina i no amaguem res- hi ha confiança) va intentar fer un xist i davant d'una lloança meva a una proposta seva, va deixar anar que en quatre anys encara acabaria convencent-me de fer-me d'Unió. Els presents es van posar a riure de valent i jo em vaig quedar tan a quadres i perduda que no vaig poder reaccionar fins una estona després.

Ahir, amb un alt càrrec varem tenir un intercanvi d'impressions sobre la interpretació d'un decret. I em va dir que havia de fer una interpretació més laxa, que estava fent una interpretació massa restrictiva.

Tot sumant, em fa trontollar tota jo. Avui, al mateix que ahir, li comentava que m'havia fet trasbalsar tots els meus fonaments. Sé que no sóc la persona més progressista del món, tampoc ho pretenc. Tinc coses de conservadora, sobretot en l'esfera més íntima, però em considero persona d'esquerres, de tenir present les persones per davant de tot, independentment de la seva condició (social, econòmica,...). Em sumo als canvis cap a una redistribució de la riquesa, de manera de fer i d'organitzar-nos. De fer justícia social, lluitar i treballar per la llibertat i la igualtat d'oportunitats.

Però de tant en tant, sento que em perdo, i només sé que ja no sé res. I això em trasbalsa.



ps. aquest és un post molt estrany, i suposo que tot aquesta boira tb ve donada per la boira personal. Massa pensar no és bo.
Ahir al vespre veia l'Assemblea popular del Clot i va ser un moment de recomfort. Però segueixo sense anar a la meva.
A la facultat hi havia un doble del Chris Cornell. Quins records!

12 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs jo, no sóc advocada, ni podria ser-ho mai, perquè tot i ser conscient que l'administració de justícia és una cosa necessària. .. no he cregut mai que fos justa, mai. Pot ser-ho o no... i mai no saps si et tocarà a que si o que no.

Això no m'estalvia la ràbia per les coses que passen... me'n fa i molta, però tampoc em vénen de nou.

XeXu ha dit...

Si no ho dic d'inici se m'oblida després, quina grandíssima cançó. Aquesta va estar molt temps en una llista exclusiva de les meves cançons preferides. Et recomano el vídeo de la cançó.

Les lleis han de ser prou flexibles com perquè es puguin interpretar. Així sempre afavoriran a qui ho sap explotar millor, i els que surten perdent són els de sempre. Sent així, la paraula justícia està deixant de tenir sentit. Aviat no apareixerà al diccionari.

Assumpta ha dit...

Jo tampoc entenc massa cosa, la veritat... M'agradaria veure per alguna bola de vidre com estaran les coses d'aquí dos o tres anys...

En fi, saps que no havia sentit a parlar mai de Chris Cornell? L'he hagut de buscar a la Wiki :-)

Ferran ha dit...

Garzón haurà fet alguna cosa que no hauria d'haver fet, això és el que diuen i no tinc perquè dubtar-ho. El problema és que en un país on ningú no fa el que ha de fet, que es deixi lliures xoriços evidents com Camps, Millet i altres malparits per l'estil, i es castigui algú que ha volgut veure'ls entre reixes... doncs sí, fa de molt mal gestionar.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo no sé si tot és interpretable i qüestionable... però com funciona aquest país no ho entenc gens, i el que veig no m'agrada gens. És el món a l'inrevés!

Gemma Sara ha dit...

Sí que és el món a l'inrevés. Només falta que condemnin al Garzón per investigar els crims del franquisme "sense tenir-ne competències". Doncs encara que no les tingués, algú les havia d'agafar, aquestes competències, dic jo. És com si algú que salva algú altre en un incendi sense ser bomber se'l condemnés "per no tenir-ne competències" (bé, no sé si és molt bon exemple, però m'hi ha fet pensar). L'important és que es faci justícia, fins i tot per sobre de la legalitat.

Molt maca, la cançó, no la coneixia, ni el grup!

Alba ha dit...

A mi personalment en Garzón no em fot cap pena... però tal i com està anant tot fa por.
Justícia? Jo hi creia.... però es veu que. Que la Sra. Justícia no existeix......

Yáiza ha dit...

No hi entenc gens en temes jurídics o de dret. Sóc una completa inculta, però he llegit amb interès les teves reflexions. No tinc massa més a afegir... Que tot sigui tan interpretable em comença a semblar negatiu, així tothom pot fer el que li rota i la justícia es difumina massa! I tot i així, cada cop que canviem de govern, els que manen es dediquen els primers 4 anys a canviar totes les lleis que poden, una amb una (o en packs...)... per passar-se els 4 següents embolicant la troca. Grrrbbbb...!

rits ha dit...

Merci per comentar aquest post. Uneix moltes cabòries, qüestionaments propis i comunitaris. Encara estic una mica conmocionada amb tot plegat.

CARME, xò no hauria de ser així. Ser jus és molt complicat, però s’ha de tendir a ser-ho, i cada cop veig que la justícia està més amanyagada per molts interessos.
A mi em continúen sorprenent i deixant fora de joc.

XEXU, el post de Dickens em va portar a Soundgarden. Els tenia oblidats. I si, una gran cançó. Conec el vídeo i durant molt de temps em feia una mica de cosa, xò un dia me’l vaig mirar atentamente i el vaig trobar boníssim. Justament el vídeo és el que em va fer encaixar aquesta cançó en aquest post. Pensar que arribarà un dia que tot el plàstic, tota la falsetat es recremarà i fonarà per un sol de justícia.
La teva visió de la flexibilitat de les lleis fa que no em senti tan malament per precissament fer-ne una interpretación restrictiva. Doncs justament, el que busco és que es clarifiquen coses que ara estan enlaire.

ASSUMPTA, ahir sopant amb els amics parlavem de tot això. El future no cal veure’l amb una bola de cristall. És negre, molt negre. Es comencen a treure drets adquirits, i això és molt greu.
En Chris és tot un mite! No era (xq ara fa temps que no li segeuixo la pista) excessivament guapo, però la veu que tenia, buf. És música dels 90, ja saps, la meva joventut.

FERRAN, i aquest avatar nou? He clicat per saber si eres tu o no. I això que pel comentari no en dubtava….
Si, el Garzón va fer coses que no havia de fer, xò ahir em van explicar un símil futbolístic que havien fet per la ràdio (ja sé que no t’agrada el fútbol, xò si escau i s’enten molt bé). El Garzón va fer una falta. S’ha de parar el joc xò tb ha de continuar. El pots castigar amb una tarja groga, xq tampoc és una falta greu, xò una vermella és excessiva i menys una sanció de per vida. Quan pugui tornar al seu lloc de treball tindrà 68 anys i només dos per haver-se de jubilar….. i encara falta una sentència. Segurament es va extralimitar, va de guais per la vida, xò carai! És l’únic que aixeca una mica de polseguera als polítics… i x això se’l carreguen. Si, completamente d’acord, fa de molt mal gestionar.

CA L’OTIS, i que no podem canviar. Si ho intentem ens matxaquen. No sé cap on anem, xò això em preocupa molt.

GEMMA, el franquisme està molt enquistat. Només aquí a Catalunya s’ha fet cosetes per reparar els danys. Per posar pau en les famílies. Però no es vol. No és una manera sana de guarir ferides. I qui les vol guarir, ja veus què li passa.
Crec en la justícia, xò cada dia crec menys en qui l’aplica. Està completament corrumpuda.
La cançó té forces anys, potser uns 15, i com li deia al Xexu, el vídeo de la cançó, brutal, és el que me’l va portar a posar. És una cançó esfereidora.

ALBA, pena? No, no en fa. Tb anava una mica de jutge estrella i això tp és. Però és l’únic que s’ha atrevit a investigar fets que ningú vol esclarir. I així, l’únic que es fa és promoure la corrupción i el vici.
SI ja no existeix la justícia, això és una jungla. Cal que alçem ben bé les eines.

YÁIZA, no es tracta que tothom faci el que li rota. Les lleis han de servir per establir els drets de les persones xò tp en spot empersonar a fer tots el mateix. Llavors estariem en una dictadura.
Un governd e 4 anys és una pandereta. El primer an, se’l passen situant-se i dient el que faran, el segon, llavors se n’adonen que hi havia coses comencçades, el tercer, encara fan algo de profit, i el 4 estan fent les maletes i tot el que hi ha a mitges, tan se’ls hi fa. Això és el que passa en tots els àmbits. Molt trist.

Un petó per a tots!!!

DooMMasteR ha dit...

No ets pas de dretes, ja t'ho dic jo ;-)

Gemma Sara ha dit...

Volia rectificar, s'ha de fer justícia DINS la legalitat, i actuar segons el Dret internacional és actuar dins la legalitat, entenc...

rits ha dit...

DOOMMASTER, ais, no crec que sigui de dretes, xò sovint em reconec més conservadora del que m'agradaria ser. I això em qüestiona.

GEMMA, ara ho entenc una mica més. Si, actuar dins la legalitat, xò s'arriba a fer justícia? és ben difícil, i no sé, em dóna la sensació que tot està una mica podrit.

Un petó!