8/2/12

Bocins de dimecres


La meva primera T-11. Em va fer molta il·lusió quan dissabte a la tarda, un noi em va dir si volia un viatge gratis. Em va costar pillar-ho –anava tard i pensant en altres coses- però en pillar-ho vaig dir de seguida que hi tant! Ja heu convertit la vostra t-10 en t-11? Contra els abusos, ingeni!

Qui té por de Virginia Wolf? Queden poquets dies però si us podeu escapar al teatre, no ho dubteu pas. És brutal. I els actors, genials. Història molt i molt dura, que et deixa sense esma ni paraules i com va dir una amiga, normal que al final no hi hagi aplaudiments contents sinó molt corpresos. L’entrega de tots quatre actors que quan surten a saludar estan esgotats ho diu tot.

Prendre una decisió. Donar-hi les voltes necessàries i prendre una decisió. Ara em falta explicar-ho a qui toca.

Un troçet de tarda amb la Júlia i converses.

Començar a preparar la disfressa de carnaval (i això que una festa amb 80 desconeguts em fa una mica de cosa. M’és més fàcil fer el tonto i ridi en la intimitat).

Aquest bocins voldria dedicar-los, o més que dedicar-los voldria que fossin alè. Alè d'esperança al poble sirià, als joves egipcis i tots aquells qui lluiten dia a dia. M'entristeix profundament que es persegueixi, que es trenqui amb la violència i la mort la cerca de la llibertat. La recerca d'un futur millor. Perquè no sabem ben bé que passa, només que hi ha un gran abús i em trenca per dins que l'esforç, la perseverança d'uns ideals de societat més justa s'esmicolin en mil i un bocins de dolor. M'agradaria poder convertir aquests bocins en força i suport.



Ps. Quins son els vostres bocins?
He decidit no posar perquès. Certament, podien embrutar els bocins i millor que no sigui així, que ja costen prou de trobar.
Ah, i me n’adono que cada vegada em costa més ser concisa i explicar breument els bocins. Ais...., potser és que hi ha bocins que haurien de ser posts sencers. Xò amb les restriccions, retallades o com vulgueu dir-li a les meves absències a la catosfera, doncs els bocins son del poc que mantinc. O potser que com n’hi ha poquets, només donen per un post.
La foto, a mode de dedicatòria, de l'únic país àrab i l'única vegada que he anat al desert. El que em recorda més a Síria (tot i que sé que no té res a veure). M'encantaria poder anar algún dia a Orient mitjà.

14 comentaris:

Carme ha dit...

No sé si sabria desfer el meu dia en bocins de dimecres, però si els torno a ajuntar tots i els converteixo en un bon tros de dia, aglutinat... sento que ha estat un bon dia.

XeXu ha dit...

Cada setmana acabes trobant bocins, llevat d'algunes excepcions, però això vol dir que entre la malesa també es troben bones plantes, que són les que s'han d'ajudar a créixer. El ritme és el que cadascú es marca, però almenys així sabem que algunes coses marxen bé.

garbi24 ha dit...

Tant de bo es compleixi el teu suport i que els bocins vagin sempre a millor.

jordicine ha dit...

Els meus dimecres sempre s'assemblen molt! M'apunto l'obra de teatre i em preparo per veure el Barça. Un petó, RITS.

kweilan ha dit...

Admiro com vas dient aquests detalls de dimecres.

Audrey ha dit...

Bocins compromesos, sentits, decidits, compartits, que be sónen!.
Amb els ulls ben oberts, perquè no se'ns escapi cap dels nostres bocins..

Ferran ha dit...

Faig un "matxambrat" de dos bocins, i aprofito el de la T-11 i la dedicatòria a tots aquells "qui lluiten dia a dia", per recordar que també nosaltres, des de l'opulenta Europa, tenim motius per lluitar cada dia, dia a dia. O això, o quatre penques se'ns mengen; no podem deixar que siguin més forts que nosaltres!

El porquet ha dit...

Bons bocins. M'has encuriosit amb la T-11. Cada cop que pugui ho posaré en pràctica!

Respecte a Virginia Wolf... mpf, no sé, a mi no em va convèncer. Els actors estan de matrícula, però la història... però bé, sobre gustos no hi ha res escrit!

El tema del poble sirià és d'una vergonya alarmant. El que passa és que aquestes vergonyes es repeteixen massa sovint i sembla que ja ens hi acostumem i tot...

Assumpta ha dit...

Si fas més explicació de cada bocí és perquè necessites fer-ho així, són com petits "mini-posts" dins d'un més gran on ens parles de les coses que tens dins el cor :-)

El meu dimecres... ufff... emmarcat dins un gran refredat que semblava que marxava però va reviscolar amb força... Crec que fins que no marxi el fred no em curaré :-)

Elfreelang ha dit...

Jo és que estic a bocinets amb la feina i el fred...m'agrada la manera en la que ens contes els teus bocins...jo faig servir T.Mes però vaig predicar entre el meu alumnat això de la T.11 a veure si s'animen...m'uneixo amb tu ...el que passa a Síria és horrible, matances cada dia s'ha d'aturar!

rits ha dit...

CARME, me n'alegro que malgrat tot, ajuntant-los sigui un resultat positiu.

XEXU, m'hi esforço xq així sigui.

GARBI24, aviam com anirà tot plegat. No sé què creure.

JORDICINE, mmm, era sopar familiar, lectures i barça, oi? Va ser un partidàs, oi? Darrerament no els veig gaire,...snif, snif!

KWEILAN, gràcies. M'esforço per trobar-los.

AUDREY, no, que no se t'escapi cap! I si, hem de tenir les orelles i els ulls ben oberts al que ens envolta, a prop o lluny.

FERRAN, cal seguir lluitant, encara que els dies com avui costen molt.

PORQUET, jo tb tinc apunt la tarja. Crec que demà em podré estrenar en donar-la!
Entenc el que dius de l'obra. De fet, la història no és gens agradable. No em va agradar xq és molt bèstia. Una de les amigues que m'acompanyava deia que va arribar un moment que ja no podia suportar-ho, que acabés ja. Xò la intensitat és tan gran, que és espectacular.
Massa sovint, xò suposo que no podem anestesiar-nos.

ASSUMPTA, no havia pensat en el que dius. Suposo que tens raó, tinc necessitat d'explicar-me. Si, els bocins estan dins del cor. Molt dins.
Amunt amb aquest constipat! Si et consola, jo torno a tenir mal de queixal. Ara el cantó esquerra....

ELFREELANG, ànims, demà és divendres i podràs descansar, així ho espero.
Lo de la T-11 son les coses que podem fer, que estan al nostre abast i que ja son un canvi.

Un petó per a tots i totes!

Assumpta ha dit...

Donaaaaaaaaaa, com vols que em consoli que tinguis mal de queixal? :-)
Si el teu mal de queixal em curés el refredat, encara!! hahaha
Quines coses!! :-))
No vull ni que tu tinguis mal de queixal ni estar jo tan refredada... ja saps que diu el refrany "mal de muchos, consuelo de tontos", i jo no sóc geeeeeeeeeeeens tonta! :-DDD

Lulamy ha dit...

A nosaltres tres tambe ens va agradarla teva visita de padrina!!! Repetirem, no?

rits ha dit...

ASSUMPTA, perdona, no volia semblar superficial. he sortit del mal d'un queixal i ara me 'n fa un altre. i és molt engorrós. suposo que tant com un constipat que s'eternitza. Et trobes millor?

LULAMY, i tant que si!