Cada dijous a la tarda em trobo amb sis nanos com elles. I xerrem, i riem, berenem i parlem de tot plegat, pensem si canviarem el món i ens adonem que sols podem cuidar-nos els uns als altres. Em fa una mandra immensa passar la tarda amb ells, però sempre torno a casa ben tard pensant que ha valgut la pena.
Cada imatge que veig del que està passant aquests dies a València em fa pensar en ells. Del què està passant ara mateix, se'm salten les llàgrimes. Em sento impotent i sento com si els cops me'ls donéssin a mi també.
Perquè aquesta puta crisi ens està destruïnt a tots. Perquè com déien ahir en un programa ara en alça, ens fan creure que les mesures és l'únic que hi ha, que les desigualtats son necessàries, però cada dia que passo em pregunto més i més on estan anant els diners que paguem.
Perquè apugen IRPF, IBI i abaixen sous. Perquè cada dia, calculem indemnitzacions a 20 dies per any treballat perquè tot està negre o pels qui cada dia es lleven esforçant-se per anar a buscar una feina sota les pedres.
I sobretot quan penso en els qui ara estudien, perquè encara ho tenen més difícil.
Perquè ja no entenc res. I cada dia que penso que tot això ha tocat fons, em sorprenen dient-me que sóc massa innocent.
No hi veig esperança ja en res. I el pitjor és que cada dia que passa crec que la gent cada cop té menys por. I si bé, això hauria de ser bo, encara m'espanta més.
ps. No deixa de ser curiós el que està passant sigui a València. Els joves s'han posat la cresta al damunt i han plantat cara en aquell indret on la gent vota i exculpa polítics corruptes.
A nivell personal, aquest post avui em sembla un acudit de mal gust. El govern dels millors diuen. I jo hi veia una petita esperança que avui m'han demostrat que és ben bé mentida. Tornen els dies foscos a la terra mitja.
I em sento malament per no haver anat diumenge a la mani perquè necessitava descansar.
Avui m'he recordat que tot plegat és un joc de trons. Per un moment, me n'havia oblidat. I nosaltres tan sols som camperols a qui estrényer el cinturó i deixar morir. Perquè avui he començat a calcular la meva indemnització a 20 dies, no sigui cas que m'agafi desprevinguda.
11 comentaris:
la teva indigignació és la de molts, a mi em sembla que hem de combatre contra el sentiment de què no hi podem fer res, hem de pensar que sí podem fer alguna cosa i que més tard o més aviat acabarem trobant els mecanismes que ens permetin accedir al govern d'alguna manera.. no sé com, però hem de buscar aquest Com.
potser també hi haurà qui se n'adonarà que votar encara ´es important o si més no és l'únic que tenim. I manifestar-se tot i que pugui sembla poc productiu s'ha de fer i continuar més enllà de les manifestacions..
petonets, Rits!
Molts ens sentim molt indignats, ja ho saps i em coneixes, però hauríem de saber ajuntar totes les indignacions i ser una marea humana que els foragités, d'una puta vegada, cony!
Un petonàs
estem molt car els errors i abusos dels altres. No hi ha dret i com sempre ens tocarà aguantar i aguantar perquè a la gent li costa molt de ajuntar-se i sortir al carrer
Ahir m'entristia molt, igual que tu al veure les imatges. Adolescents de 16 anys rebent cops de porra per part de la policia. Aquests polítics de merda algun dia rebran el seu merescut. Peguen fort perquè tenen por, i quanta més por tinguin més fort pegaran. Tant de bo anem tots a una d'una vegada i els ensenyem qui mana aquí realment...
Comparteixo totalment el sentit del teu post...el govern dels millors...sarcasme i crueltat tot això que ens passa se'ls acabarà girant en contra,,,tot plegat fa por i fàstic!
En les nombroses manifestacions de suport, el que més m’ha sorprès és un dels lemes “València desperta”. Ha calgut que peguin a joves perquè es desperti? No ho sé. I em genera molta tristesa. El cert és que darrerament em sento molt impotent. No vull decaure, xò m’entristeix tot plegat.
LOLITA LAGARTO, no sé com trobar aquest com, és com si ja ens haguessin esgotat totes les opcions. Però tens raó, no podem decaure.
Votar és encara important? Sé que sí, però dies com dilluns vaig pensar que no. haurien de canviar moltes coses perquè el vot realment fos significant. Tot està tan podrit.
Si, sols podem continuar manifestant-nos i seguir creient en el que creiem.
ZEL, ajuntar aquesta indignació i portar-la unida. Això ens falta, i tenim molta feina. Si fins i tot, ahir hi havia dues concentracions diferents x donar suport als joves valencians.
Et passa com a mi, eh! se’ns acaben les paraules maques.
JOAN GASULL, a dies crec com tu, que no podem fer res i que ens tocarà aguantar i aguantar. Xq a la gent li costa tant sortir? És una cosa que no entenc. A mi tb em fa molta mandra segons quins dies sortir, diumenge no ho vaig fer, xò hi ha moments que hauríem de poder vèncer aquesta mandra, sobretot per si ens queixem i queixem però no fem res per canviar.
DOOMMASTER, un company em deia, dona, 16 anys tb poden fer molt mal. I què. Amb violència sols es genera odi i més violència.
Tenen por? Segur? No serà que ens volen fer agafar més por? Xò si la cosa va a pitjor, la gent ja no tindrà res, i si no tens res a perdre, ja no hi ha por a res.
ELFREELANG, si mires el DOGC d’avui veuràs canvis. I justament per por de perdre cadires i trons . i tant, por i fàstic.
Un petó ben gran per a tots!
Amb la vènia, no dic res. Segur que ja saps el que penso, com em bull la sang. Estic cansat, avui estic cansat.
a mi també se m'acaben les paraules. ara mateix només em sortirien renecs ofegats d'impotència.
però tu ho has dit: "si no tens res a perdre, ja no hi ha por a res". ara, és ben trist haver d'arribar fins aquí per reaccionar. jo tampoc no entenc com seguim empassant amb totes les que ens van colant. i m'ho dic a mi mateixa, també.
és el primer cop que escric al teu blog, tot i que et vaig llegint de tant en tant... ;) m'hauria agradat fer una primera intervenció més animada, però estic bastant com tu i com el ferran (i com la majoria, vaja). felicitats pel blog, això sí!
Crec que l'explicació del que està passant a València passa per la brutaliltat política general que s'està aplicant al país. Retallades escandoloses, corrupció vergonyant, balafiament de diners sense complexes... Aquesta ha estat una espurna que ha acabat d'encendre l'espurna que feia temps que s'havia encés allà.
El pitjor de tot és que estan pagant el pato els estudiants. I què vols que et digui, tot aquest tema, a mi personalment, m'està afectant molt. No tinc cap vincle personal amb ningú a València, però veig cada dia als meus alumnes a l'escola i penso que potser podien haver estat a ells... I ho sento, se'm porten els dimonis. Potser m'ho estic prenent molt a pit, però és el que sento...
Jo també estic indignat. Tornen temps foscos i no momés a Espanya. Més aprop, amb el govern dels millors, com dius, també. Al final haurem de pagar per treballar. I mani, ni una, ja ho veus. Un petó més fort que mai, RITS.
FERRAN, tranquil, ja t’entenc. El cansament no ens portarà res de bo, xò no sé jo què podem fer, tampoc ens creuarem de braços, oi?
PATI DI FUSA, moltes gràcies per les teves visites i per comentar. Sigui quin sigui el post, rebre l’escalf dels comentaris sempre és benvingut.
És molt trist i no sé com acabarà. Segurament, en no res. On haurem d’arribar perquè realment hi hagi canvis?
JOANFER, l’altre dia déien que la política del terror és la mateixa que es va aplicar a Alemanya fa un temps. Però la gent d’aquí és ben diferent. No sé jo cap on anirà tot això, només crec que no en sortirà res de bo. Que per aconseguir els canvis, haurem de patir i viure coses molt desagradables.
Ahir veia els joves i tb pensava justament com tu, m’està afectant molt. Ells son l’avui i el demà.
JORDICINE, buf, aquesta setmana m’han demostrat que de Govern dels millors res de res. Tots els polítics son iguals. Només miren per ells mateixos.
I si, qui acaba rebent som nosaltres. Horrible.
Un petó ben gran a tots!
Publica un comentari a l'entrada