Dickens 2012

Mai he llegit res de Charles Dickens. Una vergonya, oi? Doncs sí, ho reconec, és així. A l’escola no el varem estudiar (de fet, no recordo haver estudiat cap escriptor estranger). I així com hi ha noms il•lustres de la literatura universal que d’una manera voluntària havien arribat fins a les meves mans, de Dickens, res de res. És més, ni se m’havia acudit mai llegir-ne cap ni entra dins de les llistes.

Tot i així, si amb el pas dels anys continua sent tan important, potser és que Charles Dickens va transmetre alguna cosa ben especial a través dels seus llibres, de les seves paraules, històries i personatges; les grans veritats universals, les superacions personals, les febleses humanes, el pitjor de les persones i també els valors dels que tan mancats anem tots. Allò que tots volem reconèixer. I ho devia de fer de forma ben propera per a tothom. I per què ho penso? Perquè crec que si Charles Dickens visqués avui, seria el guionista més famós i premiat del cinema. Doncs, pot ser que no se n’hagi fet alguna pel•lícula basada en els seus llibres?

Algú mai no ha vist el ratolí Mickey tot esparracat, víctima del malvat tio Gilito fent de Ebenezer Scrooge?


El conte de Nadal ha estat versionat en moltíssimes pel•lícules, del Carrey als muppets, de manera literal o desbiaxada, arrelat al moment històric o a l’actualitat, com pot ser en Los fantasmas atacan al jefe. I encara que diguin que no, estic segura que el gran clàssic que cada Nadal posen a la tele i que surt a nombroses pel•lícules de fons, ¡Qué bello es vivir!, té moltíssim del conte de Nadal.


Grans esperances la vaig veure fa molts anys, d'aquelles pelis antigues que veia amb la mare. Una història d’amor tan vulnerable, trista com bonica. I també l’han intentat canviar, demostrar que l’amor és etern i que sempre està present, per molt que canviïn les maneres. Però fins i tot, encara que el sensible poeta Ethan Hawke faci d’atormentat Pip, la història no t’arribava tant.

Oliver Twist, Tiemps difícils, El casalot o David Cooperfield històries totes elles portades a la gran pantalla. Per explicar-nos tot allò que passava en èpoques llunyanes, però tan actuals alhora.

Potser per tot plegat, potser perquè es celebra el bicentenari del naixement de Charles Dickens o per la insistència i perseverança d’alguna ferma seguidora, crec que és hora que li doni una oportunitat, crec que avui és un bon dia per començar a llegir Charles Dickens. I potser per no deixar-me endur pel que ja he vist, millor començar per una història completament desconeguda per mi: Història de dues ciutats.




ps. A veure què pass, i si seré capaç de seguir dos llibres alhora. Ah, i gràcies Assumpta! tot un plaer seguir-te en aquesta iniciativa teva.
I de música, Sunshower, inclosa en la BSO de Greats expectations, que potser no va ser una gran peli però si que té una molt bona música (almenys que m'agrada molt, vaja).
He tingut alguns problemes amb la foto del llibre i finalment l'he hagut de passar a blanc i negre perquè quedés presentable.