Els dilluns son tediosos. Odiosos. Mandrosos. Farragosos. S'hi està massa bé sota el nòrdic i treure el nas fa mandra, fa molt fred. Els minuts es fan eterns i les hores impossibles. Sols, de tant en tant algú et fa somriure. Fins i tot et poden desquadrar i desbordar propostes que t'haurien d'alegrar.
Els dimarts son llargs de portar. Jornada completa i moltes hores de feina, però la tarda comença a allargar-se en quant a llum i dóna més de si. I, a més, de tant en tant, hi ha sorpreses, com anar al teatre per quatre duros, com passarà demà.
Els dimecres trenques amb la rutina, i fins i tot, amb sort, sopes amb els amics. Encara que ara ho tinc malament, tant pels diners com per les reunions. Aquest dimecres marató de tres.
Els dijous rejoveneixes. Dia llarg i esgotador, amb berenars-sopars adolescents, per saber qui surt amb qui, què es porta ara, se'n riguin perquè no ser dir emoticones, per filosofar una mica intentant que els somnis de joventut no s'esborrin, al contrari, es facin possibles.
I així arriba divendres, i per fi, te n'oblides dels maldecaps diaris, tot torna a començar i tot és possible. Fins i tot que mengi shashimi.
Així que, millor comenci a pensar què pot passar el proper divendres.
ps. Avui ha estat un dia horrible, no he rascat bola en res i fins i tot algú s'ha preocupat. La tarda ha millorat, m'he quedat novament descansada i de cop, a la dutxa m'he sentit cantant aquesta cançó.
Quines coses que passen, no?
16 comentaris:
tranquil·la els dilluns només duren 24 hores.....la llàstima és que són molt més llargues que les del cap de setmana.
Paciència i ja tornarà el divendres, però tampoc massa ràpid que ens farem vells en quatre dies
Mira, rits, en un momentet de llegir el teu post, ja m'ha passat tota la setmana... que ràpida!
Bé, de moment el dilluns sí que s'ha acabat.
Bé, però escrius en dilluns. Tu mateixa, dius que la setmana va millorant, així que posa el pensament en les coses bones que aniran passant, i en el divendres, que sempre ens oblidem de tot i entrem en un altre món. La cançó és boníssima, una peça clau. La podries haver acompanyat del 'I don't like mondays', no?
Oh!!!! M'encanta aquesta cançó!!!!
Però dona, no pateixis. Els dilluns són un rotllo, jo he sortit de sota el nòrdic deu minuts abans de sortir de casa... temps just de cafè i vestir-me. Però ja està, demà és dimarts i la cosa ja va millor.
Cal "be in love" tota la setmana! ;)
A mi em passa la setmana tan ràpid que quan me n'adono ja estic a divendres. Lo dolent és que el cap de setmana encara passa més de pressa.
Cert que els dilluns pesen, però no me'n adono i ja sóc a divendres!, uffff...La canço m'encanta!!.
Petons, ja de dimarts :-)
M'has recordat una cançó que cantava la meva mare (o el meu pare... ara no recordo quin dels dos... li preguntaré a la mare) :-))
El dilluns per fer festa,
el dimarts per anar a ballar,
el dimecres per anar al cine,
i el dijous per festejar.
El divendres passar comptes,
el dissabte anar a cobrar,
diumenge treballaria
però no es pot treballar
Visca la mandra que engreixa,
mori la feina que aprima,
ballarem el xotis, Pepa,
ballarem el xarleston,
ballarem l'americana
i ballarem el "pantalón"
;-)
Ostres, XEXU, jo vaig llegir el post ahir i també vaig pensar en I don't like mondays... vaig anar a buscar la cançó i em vaig distreure amb els vídeos... vaig acabar trossets de Jane Eyre :-))
"vaig acabar trossets" vol dir "vaig acabar MIRANT trossets" :-))
El dijous quan acabe el global si que serà esgotador si...
Ahir vaig tenir un mal dia, es notava, oi? Xò en canvi, al vespre em vaig sentir a mi mateixa cantant aquesta cançó a la dutxa i vaig sentir necessitat d’escriure-ho. Què tenen els dilluns que sempre ens deixen xafats?
GARBI24, ens fem vells igualment. Darrerament em veig unes arrugues sota els ulls... passen massa ràpid els dies del cap de setmana!!!
CARME, i què bé que s’acabés!
Ara ja tb queda mig dimarts.
XEXU, tell me why!
Certament no hi vaig pensar, hagués anat bé d’acompanyament. I si, no tenia pensat escriure, era tot força gris.
YÁIZA, millorant estona rera estona. Ai, com costa sortir de sota el nòrdic.
Ets l’única que resaltes lo del be in love. Havia escrit una part de la ps fent-hi referència, xò després l’he treta. I és que no, jo passo d’estar in love. Em queda massa lluny. Gaudeix-ne!!
KWEILAN, ostres, és cert, el cap de setmana passa en un sospir. És un rotllo!!! Xò tb vol dir que l’exprimim al màxim!
AUDREY, ja ens hem tret el pes de sobre, ja estem a dimarts i passant!!
És genial la cançó. És la més comercial, xò a mi, m’encanta tb!!!
ASSUMPTA, no havia sentit mai aquesta cançó!! L’hauré de buscar a veure si està penjada en algun lloc.
Jo no hi vaig pensar en la cançó que diu en Xexu, i això que la conec força, xò tenia l’altre al cap.
Jane Eyre, eh!!! Ais....... on estan els sr. Rochester? Ja no existeixen!! O els que existeixen estan agafats!
Moooolts ànims, MARIA!!!!!!! Segur que el global anirà molt bé. Un darrer esforç!!
Un petó per a tots i totes!!
Posarem un anunci:
ES BUSCA SR. ROCHESTER PER A BLOGAIRE CATALANA A LA QUE NO AGRADEN ELS DILLUNS, QUE ESCRIU MOLT BONS RELATS, FA MAGNÍFIQUES MAGDALENES I APRÈN GANXET. RAÓ: AQUÍ
PS/ Indispensable que li agradin els gats!!
:-)))
D'acord, ASSUMPTA, on he de posar aquest anunci? hehehe
ps. et confesso que m'ha fet somriure i alhora se m'han entel·lat els ulls.
no tinc gaire temps per pensar la veritat, la setmana passa molt ràpida. però si que és cert que els dilluns costa arrencar després de dos dies de descans.
Riiiits! Ja som a divendres! Així que et vull veure ben alegre i cofoia! Passa-t'ho molt bé aquest cap de setmana i, sobretot, el dilluns agafa-te'l amb paciència. No són tan divertits però també formen part dels dies que ens han regalat de viure en aquesta vida!
JULIA, figura que tampoc tinc massa temps, xò tot i així, penso i repenso. Un rotllo!
PORQUET, i avui dissabte!!! la setmana va passar més ràpid del què em pensava.
Intentaré que el dilluns sigui diferent.
La darrera frase és molt bona, ens han regalat uns dies i cal gaudir-los!
Un petó a tots dos!
Publica un comentari a l'entrada