1/2/12

Ridícul

Avui torno a tenir sensació de ridícul.
Penso i repenso molt i en canvi, les coses passen davant meu sense veure-les.
Avui no puc amb res.
No puc creure-m’ho. Sempre es repeteix.
Sento com si tothom tingués dret a riure’s de mi. I jo no tingués dret a res.
Avui no puc fer com si res. Segurament no és important, no hauria de ser-ho per mi, deu ser cosa de la lògica natural de les coses, això és una jungla.
Avui la lògica em diu que estic condemnada a fer el ridícul.
Condemnada a sentir-me pedacets de vidre fràgil que es trenca en mil.
I quan em sento tan ridícula és com si tornés aquella nena de 15 anys que pensava que ja havia deixat enrere.



Ps. Avui no hi ha lloc a bocins. Sols és un dia gris i plujós
.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Tots tenim dret a tenir un dia així. Però no et deixis vèncer, busca l'escalf. Pensa que moltes d'aquestes sensacions són només això, sensacions, perquè tens un mal dia i et sembla que ho tens tot en contra. Però la majoria de gent que t'envolta són allà amb intenció d'allargar-te una mà, no pas per donar-te una empenta. Aquests segur que ja els tens calats. Apropa't als altres, o tanca't una estona, que et pot anar bé. Però no t'hi entretinguis massa dins la closca.

fanal blau ha dit...

No estàs condemnada, rits! I no et trenques malgrat en puguis tenir la sensació.
Si avui no trobes bocins, possiblement els trobis demà!
Au...si us plau...un somriure!

El porquet ha dit...

Doncs amb la cançó "Rey Sol" dels Vestusta ja estàs marcant el camí per a sortir d'aquest petit sotrac en que t'has posat avui!

I sobretot, que ningú aprofiti per a trepitjar-te! Bon cop de puny a la taula si cal!

Ja farem algun tuit des del concert! ;p

lolita lagarto ha dit...

tan de bo canvïis ben aviat de sensació... ànims!
abraçada,

garbi24 ha dit...

és el temps...segur, aquest sr Alfred Siberià que ens visita té tota la culpa.
Animuuuuuuuuuuuuuuuusss

rits ha dit...

Merci per les vostres paraules. La veritat és que no sé què dir. Ja se'm passarà el disgust o la tonteria o el que sigui.

Un petó per a tots.

Yáiza ha dit...

Ains... doncs no tinc jo el dia per donar massa ànims. Però ho intento: no et sentis ridícula. Res del que puguis fer o dir és ridícul. I dubto que hi hagi gent que realment tingui voluntat de riure de tu! Ignora-ho, sigues forta, i recolza't en aquells que saps que sí que tens al costat.

Assumpta ha dit...

Caram... no havia vist aquest post... i espero que ara que el veig els teus ànims estiguin molt, molt millor :-)

No siguis tan dura amb tu mateixa, no és veritat que estiguis condemnada a fer el ridícul, estic seguríssima que només és la sensació d'un mal moment. Petonàs!!!

Ferran ha dit...

És veritat el que diu en XeXu: els dies així els tenim de tant en tant, són inevitables. Una merda, però inevitables. Poc podem fer per ajudar-te a superar-lo, rits, però com és cert que les penes compartides són menys penes, dóna't per acompanyada. Segur que no sóc l'únic que ve a fer-te companyia una estona. Amunt, rits, amunt!!!

S.N. ha dit...

Tots portem una quinceañera dins q a vegades es fa valer...Queasco

rits ha dit...

No sé si en tenim tots, xò a mi em venen massa sovint. He d'aprendre d'una vegada per totes que no m'afectin segons quines coses.

Els ànims segueixen una mica decaiguts, xò poc a poc, anem remuntant, malgrat el fred i tot.

DooMMasteR ha dit...

Amunt, Rits! :-*