14/12/11

La persecució del ninotet de gingebre

Tinc un amic txec que quan va rebre un paquet amb el conte del Patufet perquè la seva filla llegeixi contes catalans i en català als USA va sentenciar que els catalans som ben estranys. Una espècie curiosa i de costums escatològiques com cap altra que hagi conegut. Entre el caganer al pessebre, el caga tió com cagador de regals, la llufa pel dia dels innocents, els pets de grup musical de referència o el pet de llop com a bolet apreciat, sols li calia el conte del patufet per confirmar les seves sospites.

A mi, el que encara m’estranya és que sigui capaç de creure’m i continuar posant-li màgia a un tronc que caga regals quan l’estomaques i en canvi el conte del Pinotxo em produeixi certa basarda. M’agrada tan poc. Un tronc que per obra, gràcia i amor d’un fuster de primera adquireix vida. El cert és que mai m’ha agradat i crec que mai l’he arribat a escoltar sencer, encara que sé que una balena se l’engoleix, com la vaca que es menja el Patufet que dorm en una col, molt més real i propera als nostres camps sense anar gens lluny. Em crec molt mes tenir un tronc a casa, tunejar-lo com una drag-queen amb pestanyes i morros i fer-lo sortir cada nadal del seu cau perquè sota la manteta de quan érem petites, ens cagui aquells regalets, detallets que a la mare tant li agrada preparar cada nadal.

Però si hi ha un personatge que em crea encara més angoixa, aquest és el ninotet de Gingebre. Una galeta, si us plau!!! Si és que ni a Shrek es salva, amb aquella veueta que em posa nerviosa i que m’espanta quan s’infla i es torna un gegant. És així quan se m’apareix als pitjors malsons. Potser li hauré de demanar al txec que enviï el conte americà perquè no hi ha manera que li trobi la gràcia.

I el pitjor és que aquest any s’ha posat de moda i està per tots els racons del món. Tot de galetes amb el ninotet de gingebre. Tot de receptes possibles per fer i aquell somriure que sembla que em persegueixi amb certa sorna. Potser és un mal auguri per aquestes festes. Potser simplement és que he de menjar més dolç encara que em faci molt mal el queixal. Potser és simplement que aquest coi de globalització ja no sap què més intercanviar. Això si, m’agrada pensar que algun any el tió serà estomacat als USA o que el caganer serà mundialment posat als pessebres. Bé, si més no, sé que en un petit racó dels Los Angeles ja ho està.







ps. A. ja sé que ets fan del ninotet de gingebre. I'm sorry! però de debó... no puc amb ell.


14 comentaris:

XeXu ha dit...

Et fa por una galeta?? I un nen al que li creix el nas per mentider? Ostres, mira que jo sóc poruc, però això no m'ho hagués pensat mai.

Penso el contrari que tu pel que fa al caganer i al tió. Són coses nostres, jo no vull que es facin a tot el món. Que ho coneguin encara, però que només es faci aquí. És com Halloween, ho hauríem de conèixer, però no fer-ho. O com els castells. No seria ni de bon tros el mateix si es fessin a tot arreu del món.

fanal blau ha dit...

El Tió que no ens el toquin, eh?
És curiós...el caliu que dóna el nostre tionet nadalenc...
A casa queja som tots entradets en anys, i alguns dels "menuts" de la casa ja gairebé estan entrant en l'edat adulta, hauries de veure quina afició i il·lusió hi donem cantant i amb les garrotades i rient amb la màgia de les seves cagades.
És una tradició ben bonica!

Jo aquestes galetes, també les regalo a qui les vulgui!
Un petó, bonica!

Elfreelang ha dit...

Rits m'ha agradat molt com has escrit el teu post.. i el que hi has escrit també és clar...ai els ninonets de la punyeta! a mi això de fer cagar un tió ja m'està bé...però no m'estranya que els txecs i altres pensin que som estranys...ho som potser i què som així! un visca pels caganers!

Alba ha dit...

Jo dec viure en un altre món.... no n'he vist cap de galeta de gingebre!!! sé que existeixen pel tema de les películes americanes i dels Shrek, clar :) però no n'he vist cap a cap apardor!!

Cagar el tronc és taaaan xulo!!!! m'emociono... i fa molts anys que ningú m'ho deixa fer. Perquè uns celebren la nochebuena i no hi diu, altres, com que ja som gran, no cal i prefereixen donar els regals en mà.... bah!!! Amb el xulo que és cantar la cançó de cagar el Tronc (que per cert a cada poble, lloc o llogaret és ben diferent!)...

En fí, que m'estic embolicant massa!! Salut i visca el tió, la soca o el tronc de Nadal!

garbi24 ha dit...

Sempre m'he prguntat per on es xuca la galeta aquesta.....per els peus o per el cap?
Tradicions.....i cada un amb la seva

Ferran ha dit...

I els pets de monja, Rits, no t'oblidis dels pets de monja! (una mica freaks sí que som els catalans, desde luegu).

Això d'aquests ninonets de gingebre... o sóc jo que no m'hi fixo (altament probable), o realment per aquestes contrades no n'hi ha gaire, o cap ni un. Hauràs de venir cap aquí, huhu...

Carme ha dit...

he, he, he... no n'he tastat mai cap de ninotet... però tampoc arriben a fer-me por! Si algú m'aclareix el dubte del Garbí encara seria capça de menjar-me'ls i tot!

Però prefereixo les nostres coses, coses estranyes, potser sí però nostres... què vols fer-hi. M'agrada el tió, té un encant i una innocència especial.

Assumpta ha dit...

Hahahaha quina gràcia aquest post!! :-))

Ara bé, a mi em passa com a l'ALBA, no els he vist enlloc, només els conec per les pel·lícules. És possible que com que Barcelona és molt més cosmopolita per això tu si que els veus... ara bé a mi no em fan por!! :-DD El que sí he pensat sempre és que són excessivament simples, els hi podrien posar una mica més de "decoració", no? :-)))

D'altre banda, jo no hi poso caganer al Pessebre, ho reconec, no m'agrada... ja prou batalles tinc amb el problema (greu problema!) de les cagades de gos al carrer per, al damunt, posar un tio de caga al meu Pessebre... no gràcies :-P

En canvi el Tió m'encanta!! :-DD perquè, el que caga ell són regals! I em recorda el meu pare, que n'era un gran defensor, i que li feia molta gràcia fer-ho quan érem petits... M'agrada recordar-lo :-))

jordicine ha dit...

Jajaja. L'altre dia, en una balconada, vaig veure uns ninotets d'aquells amb llum... i eren unes galetetes d'aquestes! Sí que tens raó: als catalans això de 'cagar' ens encanta. Un petó, RITS.

MBosch ha dit...

Jo encara estic intentant assimilar això d'un amic txec que viu als EUA i vol que la seva filla llegeixi en català...

Yáiza ha dit...

Dona... a mi la pobre galeta por, por, no em fa. Però m'ha posat negra el tros d'àudio que has pensat. Què pesat!!!

rits ha dit...

XEXU, ja ho he dit molts cops que sóc molt poruga! Una galeta si, xò amb aquella veueta i forma humana, em fa angúnia, què hi farem!
Una mica la intenció era aquesta, que es conegui, xò cadascú el seu. O si més no, que no es rebutgi el d’aquí perquè el d’un altre lloc sembli millor. Però aquesta globalització és tan imparable, que m’agrada pensar que els pugui agradar les nostres tradicions i que tb les facin. I el que més m’agradaria és que les princessetes de LA el continuïn cagant, allà o ens els porti el vent.
De castells es fan coses similars a d’altres llocs del món. Els teus estimats amics de Sants van anar a l’Índia i van carregar conjuntament amb gent d’allà una espècie de castells similars.
En el fons, de vegades penso que tot està inventat, sols que ho mirem i adaptem a la nostra manera. Però com m’agraden les nostres tradicions!

FANAL BLAU, que no ens el toquin, xò xq no es pot picar més enllà del mediterrani?
A casa fa anys que ja només surt per al gran moment. Tot el xou anterior, del menjar i decoració ens l’estalviem. I és que tenim un tió molt rústic. Un tros de tronc del bosc, del Montseny.
A casa tb tots estem entrats en anys, però continuem cagant. I ara, a qui els fa més il•lusió és als grans, a la iaia, com pica!!

ELFREELANG, merci.
Com si no tinguéssim coses ben bones com els turrons, les neules,.... cal més?
A mi m’agrada el nostre toc exèntric.

ALBA, jo me les he trobat per internet, en un munt de blogs de receptes i manualitats. I sé que hi ha un motlle de pastís (a una amiga, la que esmento a la ps.) li han regalat xq li agrada molt.
Doncs, si vols picar, pots venir a casa nostra, que tothom hi és benvingut!
La de versions de la cançó que hi ha! Brutal!!
Visca el tió!

Garbi24,....mmmm, gran pregunta!! Ni idea, xò em fa cosa plantejar-m’ho i tot!!
Jo, amb els turrons i neules vaig més que servida!

FERRAN, i tant!!! Me’ls havia deixat! Amb lo bons que estan els pets de monja!
Huhuhu! Ho hauré de comprovar, no em crec que a cap paradeta del mercat de nadal berlinés no hagi arribat aquest fantasmagòric ninotet.

CARME, jo no t’ho podré aclarir. Només de pensar-ho, em fa cosa i tot. Vols una cameta?
El tió és fantàstic, xa voldríem més?

ASSUMPTA, jo els he vist per la xarxa. Per blogs de manualitats i de cuina. No cal venir a la city.
A mi, les figuretes amb cos humà em fan angúnia. Mira, manies d’una.
El meu pessebre és tan mini que només hi ha el naixement. Però a casa els pares si que el posen. Amb barretina i pipa.
El tió sempre porta coses bones (fins i tot la patata final!hehehe)

JORDICINE, si? Ostres, quina por! Com els papa-noels aquells que pugen pel balcó? Mai els he trobat la gràcia.
Jo no ho havia pensat, va ser aquest amic qui ens va fer mirar-nos i enriure’ns de nosaltres mateixos. Frikis, què hi farem!

MBOSCH, complicat, eh! però encara t’ho podria complicar més, si et digués que aquest amic el tenim via Noruega! Una gran història d’amor i amistat!
Ell li parla en txec, la mare, en català.

YÁIZA, ups, ja canviaré l’audio!!!

Petons a tots

Yáiza ha dit...

Donaaaa! No ho deia per què el canviïs! El tall ja està fet per posar nerviós a qui ho escolta, no? =P

Avui he vist una galeta (que no semblava de gingebre, però tenia forma de ninot) a l'starbucks i he pensat en tu! ;)

Núr ha dit...

El problema de la globalització és que no es comparteixen les tradicions, sinó que tots adoptem les mateixes i perdem les pròpies. Em sembla una rucada disfressar-se per Tots Sants i anar a tocar els collons als veïns demanant llaminadures, quan hauríem d'estar a casa fent panellets i torrant castanyes. Em sembla una rucada que vingui un obès vestit de vermell (el qual originàriament vestia de verd, però la cocacola té molta força, ja se sap...) a portar regals, quan a casa nostra ja tenim el tió i els Reis. Després diem que les nostres criatures són consumistes i materialistes? No m'estranya! I ara les galetes de gingebre? Que no en tenim prou amb els torrons, el massapà, les neules, els polvorons... Pfffffff!