Fent el turista a casa

Feia temps que ho tenia pendent. Tant, com temps fa que visc en aquest barri. Un barri canviant, de contrastos però on que també manté l'escència de barri. De vegades me n'oblido que estic a la ciutat.

Barri obrer, barri que li deien el Manchester català. Carregat de fàbriques, graffitis i stencils. Que canvia vertiginósament, per fer-ne un de nou. I alhora manté la seva escència.

Per la xarxa hi ha milions de racons fotografiats, i molts que ja no es poden veure. Molts que quan els vaig descobrir pensava, carai per què ja no porto la càmera al damunt? però fa temps que no m'acompanya. I molts ja no es poden trobar, com un follet amb una escombra que hi havia a la porta d'una casa okupa enderrocada i que em tenia el cor robat.

Avui era el dia, però s'ha llevat ennuvolat. O potser qui s'ha llevat ennuvolada he estat jo. Per sort, a migdia a sortit el sol i he decidit no deixar-ho més. Una primera excursió pel barri.

Hi ha la casa encantada, que ja no ho és tant i a pocs metre. Edificis fashions. Contrastos.

Quan mires amunt, sembla que no s'acabin mai.

Com ho devien dibuixar? sempre m'ho pregunto. I la lona, com la devien penjar?


Més contrastos; grafits, runes i lofts fashions.


I la platja, el que més m'agrada de viure aquí.


Poble de pescadors i amb una plaça preciosa.

I amb la rambla central, que porta posades les llums de Nadal des de la festa major al setembre. Peculiar i estimada, on hi veus tothom passar. On sigui l'hora que sigui sempre hi ha vida.

ps. Hi ha moltes més fotos, i moltes més que en faré. M'he quedat amb ganes de més. I de millorar-les, doncs miro les de la xarxa i son molt millors. A més feia un fred que pelava i un vent que al meu constipat no és que li hagi anat gaire bé. Serà qüestió d'agafar més sovint la càmera.