13/2/11

La casa encantada


Es manté ben cofoia enmig de grans edificis moderns que s'aiexequen dia rere dia. No l'importa el que pensin d'ella, si les parets son lletges o si sembla que es caigui a troços. Sembla que porti una lluita amb el pas del temps, una guerra amb la grandesa i la modernitat d'aquesta ciutat.

I amaga tresors. Qui deu viure-hi? Hi ha qui aposta per una velleta que cus vestits preciosos mentre mira el televisor a veure si veu els seus fills. Aquells que un dia van penjar el molinet de vent a la balconada.

Hi ha qui diu que una antiga gran dama del teatre es repinta els ulls amb perfilador negre com si anés a filmar la seva darrera actuació. Aquella per la qual li regalaran un ram de roses vermelles gegant.

Potser una àvia que enyora els néts que ja no venen a veure-la ocupats amb futbol, handbol o bàsquet. O potser una vella aristòcrata que recull tresors amagats entre les escombraries, que s'empolaina i es posa les millors gales per menjar el poc que li dóna la pensió mínima.

Sigui qui sigui és un misteri, i cada dia, quan el vent fa sonar les campanetes del sonall que hi ha penjat no puc deixar de mirar amunt, com si cada vegada que sonéssin, un àngel s'escapés i aconseguís les ales. Com si un munt de globus anéssin a enlairar aquesta petita proesa d'una ciutat de ciment sense límits per una història com la del Carl i l'Ellie.




ps. el barri on visc, canvia cada dia. I mai recordo fotografiar els canvis. Molts grafits se m'han perdut per no haver portat la càmara en mà (cosa que abans si que feia, ais.....). No volia que aquesta casa que em recorda tant la peli Up se m'escapés (perquè estic segura que un dia, tot de globus se l'enduran volant!)

i no passo per alt que també preocupa qui pugui viure-hi, si estarà en bones atencions, esperant sols que la puguin reallotjar.

Ps2. Per cert, he dit alguna vegada que m'encanta el cine? Com disfruto i avui toca ben a prop! A veure si hi ha sort amb Pa negre!!!

11 comentaris:

Eulàlia ha dit...

ei,
has fet porra pels oscars?
millor peli, millor actor, actriu?
millor direcció?
et mulles?
·

rits ha dit...

dona, porra pels óscars encara queda!! avui hi ha els Goya i Pa negre sembla que té opcions (encara que de moment, ni els petits!)
No he vist gaires pelis de les nominades, però simplement et diré que sens dutbe Oscar al Javier ( nno puc ser gens objectiva amb aquest troç d'home) i per actriu la Natalie Portman. Encara no he vist Cisne negro però segur que se'l mereix.
Direcció,.. ni idea, deixa'm dies!

Tirai ha dit...

:-) Aquesta casa la conec! Primer, he llegit en diagonal i he estat apunt de preguntar-te pels sorollets de campanetes! Jo quan els sento penso més aviat en pel·lícules de por, però és el primer moment :p
No ens haurem creuat un dia tu i jo sense saber-ho? :-)

garbi24 ha dit...

misteriosa casa...potser si li envies una postal o una carta.....en treus l'entrellat.

Jesús M. Tibau ha dit...

és una resistent!

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat molt aquest escrit sobre la casa encantada! i semble que pa negre ha triomfat als Goya!

Clidice ha dit...

També m'ha fet pensar en Up :) Fascinant una casa així.

jordicine ha dit...

Molta sort en forma estatuetes dels Goya. Nou! No està gens malament. La història sobre la casa i la foto són sensacionals. Hi ha qui resisteix el pas del temps. Un pétó, RITS.

rits ha dit...

Feia temps que pensava en fer un post sobre aquesta casa. M'alegra que us hagi agradat.
Tirai, igual si que ens hem creuat alguna vegada!

Assumpta ha dit...

Oh!... com de cinema no hi entenc i no tenia ni idea de qui eren Carl i Ellie, he clicat l'enllaç que has posat i... ufff... és molt trist... quina tristesa més gran quan ella perd el nen... i després, sempre van justs de diners, no poden estalviar, no poden fer ni un viatget... i ella es posa malalta...
Caram... ja els hi podria tocar la loteria una vegada, o fer unes boniques vacances...

El porquet ha dit...

Realment fa una mica de mala pinta aquesta casa eh? Tant perquè sembla que tingui els dies comptats com perquès és una mica lletjota!

Això sí, manté l'encant d'aquelles cases d'abans que es van perdent.. com al meu barri.