26/2/11

Ara s'intercanvien els camins

Darrerament parlo molt del blog. Surt a moltes converses, molts senten curiositat per saber què és, per què hi escric. Des del sopar d'avui al plantejament de tancar-lo i demés històries, el blog és centre de molts moments, sobretot entre els amics de Sants. De fet, si no vaig plegar va ser perquè algú que em coneix molt bé em va insistir perquè no ho fés, perquè el blog m'aportava molt i si abans no em llegia ara resulta que ho fa sovint. I ara que moltes de les cares conegudes saben de l'existència d'aquest blog, tot plegat m'avergonyeix una mica, però en canvi, el cert és que sols rebo afalags. I m'avergonyeix perquè és un espai molt íntim i personal, del que mai vaig esperar res, sols poder deixar-me anar una mica en allò que em costa més. I que en canvi m'ha aportat moltíssim.

Alhora, avui coneixeré, posaré cara, ulls, veu a uns quants blogaires. Alguns de coneguts, llegits i d'altres que ni tan sols hauré pogut visitar.

Sento que s'estan intercanviant els camins de la meva vida. Es creuen, millor s'intercanvien, espais fins ara separats.

Compartir les emocions més profundes amb persones que no veus fa que sigui fàcil i alhora és contradictori perquè en canvi amb les persones que t'acompanyen i confies et sents més despullat i sovint no ho dius tot i no sé perquè passa això.

És un torrent de sentiments creuats, de paranoies, pors que per molts podrien ser tonteries, però és que ara es creuen els camins entre la comunitat virtual i la no virtual i es fa curiós. Encara que si ho penso bé, els camins molts cops s'han creuat entre amics d'amics, amics-veïns, veïns blogaires que potser ens creuem pel carrer,... és allò de la teoria que tots estem interconnectats entre sis persones i que jo penso que és que fem el que fem, sóm com sóm, tenim les mateixes inquietuds, maneres de pensar i això ens acaba acostant.

Miro els gairebé 450 posts (aquest és el 449, ais!!!) i veig com ha canviat aquest espai. Cada vegada els posts son més llargs, crec que menys intensos i emocionals, però cada vegada xerro més. Potser jo també estic canviant. Recordo que mai hagués pensat conéixer tanta gent maquíssima i com el Francesc, el Cesc, la Tirai i l'Assumpta aviat em van anar introduïnt en aquesta petita gran comunitat. Una comunitat que com totes és viva, canviant, que arriba gent i d'altres se'n van. D'altres canvien o desapareixen. Amb qui comparteixes més afinitats i amb qui menys. Amb les seves coses bones i les seves de dolentes. Però si que és una comunitat que fa de molt envejar, ja que sols despren companyarisme i caliu.

Sento que s'intercanvien els camins i no pas un sol creuament per on cadascú continuarà el seu camí. Sé que molts dels que em coneixen i llegeixen des de fa poc el blog es poden sorprendre, es poden qüestionar i no sé què passarà quan molts dels que em llegeixen em coneguin, suposo que el mateix, seguirem sent companys, doncs al cap i a la fi, el blog és una part més de mi mateixa. Un petit bocí de vida.



13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el blog demana molt si et deixes, és cert, però també aporta molt; només cal saber viure en un equilibri on et sentis còmode.
Una abraçada als blocaires aquest vespre, que segur en coneixo molts virtualment, i personalment i tot

Carme ha dit...

Fins ara, tots els blocaires que he conegut en persona m'han semblat ben iguals que com es mostren al seu blog. Poques sorpreses, no vol dir pas que no n'hi puguin haver, però si n'hi ha... les gaudirem com una cosa més.

Fins molt aviat, rits!

maria ha dit...

És veritat avui és el sopar de bloggers!Que us vagi molt bé!Suposo que quan llegeixis els blogs acabaràs veient les persones que l'escriuen.^^.Una abraçada.Una cançó boníssima.

Elfreelang ha dit...

Jo tinc una mica d'iuiu però estic gairebé segura que com diu la Carme ens veurem com ens llegim!ah i felicitats pel teu bloc rits! ens veiem dintre de poc

Mireia ha dit...

El món a vegades és ben estrany, oi?

garbi24 ha dit...

que vagi be...ja explicaras

Delfica ha dit...

Aquesta trobada ha estat, potser, un bon motiu per continuar... Gràcies per donar-me una benvinguda tan càlida.
Ens anem llegint!

Assumpta ha dit...

Només et diré una cosa:

Espero que ho passessis molt bé!! Crec, sincerament, que ho mereixes!! ;-))

Assumpta ha dit...

No sé perquè he dit aquesta burrada de que només diria una cosa hehehe... si jo no en sé de fer comentaris curts ;-)

Com he dit a casa la CARME, jo m'hagués mort de vergonya o m'hagués estressat un munt... No sóc radicalment contrària a les desvirtualitzacions (tot i que no sóc de les que les proposa... davant la pantalla em sento més protegida), però tampoc m'imagino amb una trobada on hi ha gent que segueixo des de fa tant de temps i gent que no conec de res... m'hauria resultat una barreja tan estranya que no hauria sabut com reaccionar... sona estrany, oi? però és que ho sento així...

En tot cas... espero que tot anés GENIAL i que posar cara i veu a persones que llegeixes i aprecies fos una experiència molt maca!! :-))

òscar ha dit...

Clar, a brau passat (toma ja!) és senzill escriure't el comentari però, està clar, que la desvirtualització del passat dissabte és de les que fan agafar tota l'empenta del món i més.

Una reunió càlida, simpàtica i farcida de somriures i bonrotllisme.
Una reunió de la que la única cosa que em sap greu és de no saber multiplicar-me més :(

Un petóooooooooo!!

rits ha dit...

Llegeixo el post i continuo pensant el mateix. Els camins se'm creuen, no per seguir cadascun per una banda, sinó per anar entrellaçats.
La desvirtualització va anar genial! Ja ho ha dit tothom!!

JESÚS M. TIBAU, tens tota la raó. Mai ha de ser una obligació i trobar l'equilibri és ben important.

CARME, poques sorpreses, i de fet, totes ben agradables!

MARIA, al proper t'hi apuntes!!! si, la cançó m'agrada molt. M'acompanya en molts moments.

ELFREELANG, jo tb tenia iuiu, però va ser tot molt fàcil i divertit!!

MIREIA, molt estrany!! i sovint costa moltíssim entendre'l, però també és ben apassionant.

GARBI2, doncs ha estat tot un èxit! Ara va el petit post!

DELFICA, doncs si, l'encertes. Ha estat un regenerador per continuar.

ASSUMPTA, ens ho vam passar molt bé! Ja saps que jo em sentia molt com descrius i que tendeixo a tenir ambvivalències en aquest tema. Em vaig estressar una mica i amb molta vergonya (encara que vaig esforçar-me xq no es notés), però si ens entenem virtualment, xq no ho hauríem de fer cara a cara? Tots som diferents, però passa com amb els amics no virtuals, te'ls vas estimant tal i com son.
Va ser fantàstic!

ÒSCAR, si que donen molta empemta. A mi me n'ha donat a seguir per aquests món! I si, va ser plena de mooolt bon rotllo!
Multiplicar-te més? Però si estaves per tot arreu!!!! fins i tot sabent el resultat del Barça!!!! Vas acabar escrivint? Espero el vostre multipost!!!!!!!
Un petóoooooooooo!!

XeXu ha dit...

Bé, com que els sopar ja ha passat, ara ja saps com va anar. Per la resta de coses, mentre ens mantenim a l'altre cantó de la pantalla, no puc estar més d'acord amb tu. La comunitat que tenim és envejable, i encara que hi hagi de tot, com a la vida real, hi ha molta gent amb ganes de passar-ho bé, participar, i que només amb aquesta bona voluntat ja t'inspiren confiança.

I pel que fa a la gent de fora que ho sap, doncs els costa entendre que ens passem tanta estona per aquí, però és que s'ha de viure. No tens res de què avergonyir-te, no m'estranya que els teus amics i coneguts t'animin a continuar.

El porquet ha dit...

Jo fa poc que volto per aquí però realment he descobert una comunitat preciosa.

Hi ha qui dirà que tot això és virtual, fals, però què vols que et digui, per mi, ja forma part d'un trosset de la meva vida personal i n'estic molt content d'haver obert el meu blog.

Potser, en properes edicions del sopar blogaire ens podrem conèixer!