3/1/11

Ordre i seny


Amb ganes de recuperar certa normalitat, certa rutina (cert avorriment?), torno a la feina. Tornar als horaris habituals, als qüestionaments habituals, als somriures de sempre, les bromes, els canvis que venen, els silencis i la tranquil·litat del dia a dia. Encarar la realitat.

Tornar a posar ordre i seny. I començen a quedar enrere les darreress dues setmanes, mig esbogerrades i mig caòtiques, amb pujades i baixades, posant en joc tot el que sóc i tot el que tinc.

I llavors és quan te n'adones que no saps ben bé on pertanys, o més ben dit si vas cap on vols anar. Veus famílies al teu entorn, però quan prepares un sopar només tens ganes de festa. Surts, rius, t'ho passes bé, però a l'endemà ni t'aguantes i et sents ridícula de portar les ulleres que portes. Intentes explicar a la gent la festassa i sols et miren com amb cara rara ,fent coses que ja no et toquen. Segurament, perquè sento que faig coses que ja no em toquen. Tens converses d'adolescent i hi ha plantejaments d'altres que no entens, sembla que tot estigui sent un ball de carnaval quan encara falta molt per la disbauxa.

Però vas fent. La família dels amics et porta i, en el fons, siíque saps que el camí que vols portar , que no és cap disbarat i que mentre el seny no s'imposi, mentre un camí no s'obri de manera clara, millor deixar anar la rauxa, que ja durant massa temps va estar sota cotilla. Encara que això suposi esforçar-se en allò que et costa més. Perquè sinó, què queda?

Ha estat bé durant unes setmanes. Ara, tornar a posar fil a l'agulla, tornar a mirar endavant. Amb els propòsits d'any nou per complir.



ps. aquest post no és massa clar i tampoc volia que fos el primer de l'any, però mentre no arriben les fotos que han d'arribar de la nit de cap d'any, sols val recordar-la.

La foto no té gaire a veure amb el text, però Friends és tan gran! I aquest capítol és boníssim!

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, bona tornada a la normalitat i a la rutina i que l'any 2011 et sigui ben favorable!

sànset i utnoa ha dit...

Ja hi tornem a ser... comença un nou any i es reprén la rutina.

P.S. Una mica críptic sí que ha estat...

P.S. 2. Sí, Friends eren grans, però ara també ho són How I Met Your Mother.

*Sànset*

El porquet ha dit...

Aquest és l'esperit! Tu hauries de veure les converses amb els meus amics... no és que siguin adolescents, és que gairebé són infantils a vegades.

Endavant i a viure, i que no et diguin com ho has de fer. Fes-ho com tu vols!

montse ha dit...

Deixat portar per el seny i la rauxa. Endavant, sigues tu mateixa.

lisebe ha dit...

Doncs Rits tornar a la rutina amb bon seny malgrat tot el que ens porta el nou any es mes que imprescindible.. i un bon sonriure i bon humor també.!

Molts petonets preciosa

lulamy ha dit...

El més important és que facis el que et vingui de gust a tu!!! I ja saps que m'admira la teva energia i rauxa "nocturna" de la que ultimament fas gala... Bon retorn a la "normalitat" (si es que això existeix...)

rits ha dit...

CARME, jo també ho espero!! La normalitat va mooolt bé!

SÀNSET, me’n vaig adonar que no era gens clar després d’escriure’l, però no hi havia manera de fer-lo més entenedor.
He vist alguns capítols de How I Met Your Mother, i està bé, fan riure, però Friends per mi encara és la millor.

PORQUET, si, converses infantils també en tinc!!! Saber com vull viure també és un gran què!

MONTSE, moltes gràcies! Ho intento

LISEBE, sense riures què fariem? Entristir-nos més? No, que ja n’hi ha prou.

LULAMY, dona, tampoc faig tanta gala, que després estem que no ens aguantem. Per sort, tot es va posant a lloc. Tampoc et quedes tan curta!


Un petó a tots i totes!!!

Finestreta ha dit...

Precisament quan sonaven les campanades pensava en aquest capítol de Friends!!!

Pensa que les coses que s'han de fer a cada edat les estableixes tu, si a tu t'agrada fer el que fas i et sents bé fent-ho, ningú té res a dir-hi...

Ànims!

wanderlust ha dit...

Moltes vegades la tornada a la realitat és el més dur, però saps que?.... que te quiten lo bailao!!

Eulàlia ha dit...

ei!!

visca friends!!!!!!

jo m'ofereixo per petonejar-los a tots a mitja nit!! i quan faci falta!!

unabraçada
·

Sergi ha dit...

Ja ho veurem si amb la rutina torna la calma o continua la disbauxa. Si t'has acostumat a un altre ritme, qui sap si et podràs esforçar per mantenir-lo. És qüestió de voler-ho, no?

rits ha dit...

FINESTRETA, què tenen els capítols de Friends que ens venen al cap el moment menys pensat?
El problema, precissament és aquest, no m'acabo de trobar còmode amb el que faig.

WANDERLUST, mai millor dit, el que he arribat a ballar aquests dies!!!!

EULÀLIA, buuueno, el Ross, no sé, no sé, se'm feia molt pesat! Però si cal, cal!!!!!

XeXu, no crec que el pugui mantenir. I crec que tampoc el vull mantenir. De fet ara parlava de lo maco que ha estat poder passar tranquil·lament la tarda a casa sola o féiem el plannig de dissabte night, i el que menys ens venia de gust era sortir. Estem una mica cansades de farra. Però ha estat bé per aquests dies.