Ordre i seny

Amb ganes de recuperar certa normalitat, certa rutina (cert avorriment?), torno a la feina. Tornar als horaris habituals, als qüestionaments habituals, als somriures de sempre, les bromes, els canvis que venen, els silencis i la tranquil·litat del dia a dia. Encarar la realitat.

Tornar a posar ordre i seny. I començen a quedar enrere les darreress dues setmanes, mig esbogerrades i mig caòtiques, amb pujades i baixades, posant en joc tot el que sóc i tot el que tinc.

I llavors és quan te n'adones que no saps ben bé on pertanys, o més ben dit si vas cap on vols anar. Veus famílies al teu entorn, però quan prepares un sopar només tens ganes de festa. Surts, rius, t'ho passes bé, però a l'endemà ni t'aguantes i et sents ridícula de portar les ulleres que portes. Intentes explicar a la gent la festassa i sols et miren com amb cara rara ,fent coses que ja no et toquen. Segurament, perquè sento que faig coses que ja no em toquen. Tens converses d'adolescent i hi ha plantejaments d'altres que no entens, sembla que tot estigui sent un ball de carnaval quan encara falta molt per la disbauxa.

Però vas fent. La família dels amics et porta i, en el fons, siíque saps que el camí que vols portar , que no és cap disbarat i que mentre el seny no s'imposi, mentre un camí no s'obri de manera clara, millor deixar anar la rauxa, que ja durant massa temps va estar sota cotilla. Encara que això suposi esforçar-se en allò que et costa més. Perquè sinó, què queda?

Ha estat bé durant unes setmanes. Ara, tornar a posar fil a l'agulla, tornar a mirar endavant. Amb els propòsits d'any nou per complir.

ps. aquest post no és massa clar i tampoc volia que fos el primer de l'any, però mentre no arriben les fotos que han d'arribar de la nit de cap d'any, sols val recordar-la.

La foto no té gaire a veure amb el text, però Friends és tan gran! I aquest capítol és boníssim!