Fa molt de temps vaig sentir en algun lloc que hi havia una nova malaltia, o més que malaltia, una nova preocupació. I és la manca de memòria per retenir dades.
Hem de retenir tantes dades a la memòria que els nostres discs durs han de tenir una capacitat excepcional. Començant per números de telèfon, seguint per números de carnet i sobretot, sobretot, per retenir les claus i números pin.
Aquests dies tinc sobresaturació. Dels números de telèfon ja sols recordo els fixes quan truco molt sovint i aquells que vaig memoritzar de joveneta, així recordo perfectament els números de telèfon de casa els pares dels amics però no pas els de casa seva d’ara. I ja no diguem mòbils, només em sé el de ma germana (que va tenir mòbil abans que jo, ja que em vaig negar durant força temps a tenir l’indispensable mòbil d’avui en dia).
Però la cosa es complica a nivells informàtics i claus d’accés. A nivell laboral gestiono dos correus electrònics i he comptat que tinc accés a unes set aplicacions informàtiques on cada accés ha de ser diferent. Uns amb lletres, altres amb números, altres combinacions de números i lletres. I el pitjor és que de tant en tant, per seguretat, han de canviar-se les claus d’accés. Mai recordo d’apuntar-me les claus d’accés i si ho faig, segons la meva companya, sóc massa poc curosa amb la seguretat.
Això si, els límits de l’impossible arriben a nivell personal. Entre targes, carnets, i d’altres andròmines tinc un moneder que és pes pesant. Tinc tres, no quatre, correus electrònics, encara que un el vam crear per a temes sindicals i ja ni intento recordar l’accés. I infinitat d’accessos a xarxes, plataformes de música, d’entrades a llocs que t’interessen de tant en tant,... i es clar no pots posar la mateixa clau a tot arreu. Intentes jugar entre tres o quatre claus, però llavors és quan arribes després de temps de no entrar a algun lloc i és una missió impossible. I el calvari de recuperar la clau és gairebé tan feixuc com un procediment administratiu.
Cada vegada que oblido una clau d’accés penso que he de fer un llistat per recordar-les, però després t’agafen mil i una pressa i mai acabes fent-lo. I llavors,...llavors ja és el caos. Tot el cervell és un munt de lletres i xifres per intentar recordar les coses més absurdes.
ps. I això que me les donava de tenir gran memòria!
15 comentaris:
És el que toca: un món farcit de claus d'accés per les que cal una memòria d'elefant.
Jo, de moment, la vaig mig conservant tot i que de fa uns mesos, i per acabar de liar la troca, a ca ma mare també cal posar-hi un pin per entrar a l'escala. Bufff!
Ai si Rits, em resulta familiar. I quan tens el dia així del revés i vas amb presa no n'encertes ni una... llei de Murphy, clar.
És la maledicció moderna, crec que tots estem més o menys igual. :)
Sí,em sembla que molts estem igual...ja no tinc aquella capacitat per recordar totes les meves contrasenyes.
Em passa igual. De vegades, en entrar a una aplicació que fa temps que no toco, ja no sé quina de les contrasenyes vaig fer servir, o fins i tot l'usuari. Una cosa que em serveix és visualitzar mentalment la pàgina d'accés, la distribució dels camps per escriure ajuda a saber què s'hi ha de posar. I també posar les mateixes paraules per comptes relacionats. Però sí que és cert que si ens parem a pensar, hem de recordar un munt de dades d'aquestes!
Jo nomes me'n recordo de les claus importants, les dels bancs, les demes me les apunto totes en una llibreta al costat de l'ordinador. Seguretat?, pel que és important si, per la resta....no m'escalfo gaire el cap.
M'ha agradat com ho has explicat això, ja m'estava angoixant i tot :)
tranquil·la d'aquí a poc això desapareixerà per l'avanç que tenim del reconeixement facial. Però mentrestant una bona llista per saber qui som a cada lloc.
Ufff, totalment d'acord, jo stic igual i per què no m'ho apunto mai tot en un lloc segur....per que el que és segur és que ho perdria, jo sóc una mica desastrosa...
No perdis la clau d'entrada al blog!
És un autèntic caos. Jo cada dos per tres estic trucant als d'informàtica per a que em recuperin claus d'accés.. i això que ara hi ha hagut una unificació de claus.
I com més va, més en tenim... no sé que faré, la veritat.
Ostres quina raó que tens !! jo tinc memoritzades las claus d'acces als blocs, les comptes, las targetes de la Caixa, la feina, i no sé cuantes mes però l'altre dia em vaig trobar amb un problema, jo faig totes les coses fins i tot les compres carregar el mobil per internet i resulta que em van canviar la plantilla de la Caixa (amb això de que s'han juntat amb altres caixes) i sobtadament per accedir se'n va oblidar momentaneament la contrasenya per accedir em vaig bloquejar uns minuts.
Llavors ara el que he fet es anotar totes les claus d'acces en un bloc de paper per no perdre-les, i se'n va correr també escriure tots el contactes del mobil perque no em passes el mateix que la meva germana que si li ha mort i els contactes també.
I es que pensant una mica estem plens de contrasenyes i números ... es terrible !!! semblem robots !! no m'havia fixat fns ara que has escrit el post.
Gràcies Rits per adonarme.
Molts petonets preciosa i feliços reis (si no escric abans)
Hehehe jo tinc una clau d'accés al compte del blog que és la cosa més rebuscada del món mundial ;-))
És que una cosa és tenir memòria pels fets, per les anècdotes, per les vivències i una altre és tenir memòria per a coses sense cap sentit. A mi, un número de mòbil, per exemple, no em diu res... un munt de xifres sense cap lògica... com puc retenir "allò?" Només em sé el meu (i pensant molt!!) i el d'en Josep Lluís i prou, cap més.
Fa anys era d'un fòrum d'Internet que, quan et registraves ells mateixos et donaven una clau... si tu volies la canviaves i sinó te la quedaves... era quelcom semblant a "wbdk63" la vaig memoritzar com vaig poder i la vaig estar utilitzant per un munt de coses (nooooo, que no ho proveu amb el meu compte, que aquesta l'he inventat!! hehehe) el problema és que després la vaig començar a canviar... posava la mateixa però amb un número al davant, amb una altre lletra al darrera...
Vaig acabar amb un munt de variants en un munt de coses diferents i no sé pas on tinc res de res :-DD
Solució: guardar les contrasenyes a l'ordinador... Total, si és meu, només el faig servir jo :-))
ostres...el podia haver escrit jo aquest post! :)
O sigui que ja en som uns quants i unes quantes!
Quanta raó tens!!! És horrorós!!! I jo no vegis, ara que he estat buscant feina, hi ha tantes webs per buscar feina...! Al final no recordava ni quines webs havia trobat!
Per cert, jo també vaig trigar a tenir mòbil...
Jo també vaig trigar a tenir mòbil i també tinc una pila de passwords a la feina i a casa, però les de la feina les tinc en un llistat, estava farta d'haver-les de demanar de nou cada dos per tres...
Bon any, maca!
ostres, és recomfortant saber que molts ens passa el mateix. Dieu alguns trucs força interessants. Intentaré apuntar-los. Hi ha un correu electrònic al que he desistit entrar.
Un desastre.
Petons a tots!!!!
Publica un comentari a l'entrada