20/11/10

Cúmuls


Ahir vaig escriure un post. No era bonic, ni alegre. Trist? potser. Però real. No el vaig poder penjar. Se m'han acumulat masses emocions sensiblones.

No he pogut mirar gaires blogs aquesta setmana. Se m'han acumulat al reader més de 100 entrades.

No he parat aquests dies. Se m'han acumulat moltes coses a l'agenda i poc temps ben gestionat.

Però he pensat massa aquesta setmana i se m'han acumulat masses pensaments. I he acumulat masses decisions a prendre que també m'han sabut greu.

No he estat prou per casa aquests dies, i el puck ha acumulat massa pèl per digerir. Un regalet al mig del passadís ha presidit la mitja hora que tenia de descans i dutxar-me.

I tornant d'una reunió ben tard, s'ha acumulat massa aigua a casa del veí. Perquè coi hauré tocat la bossa del sostre damunt la banyera? Serà que no sabia que hi havia aigua!!! però no, l'havia de tocar i ara estarà vessant tota la nit. Perquè no l'hauré vist abans?

Tot de cúmuls per encara acabar la setmana i començar el cap de setmana prou acumulat de coses com per encarar-la de manera més difícil.

Perquè tot sempre s'acumula?
ps. buf, quin pal, però quin pal encara més pensar que al veí de dalt li hauran d'aixecar la banyera. I no puc deixar-ho i marxar el cap de setmana esperant que diumenge a la tarda s'hagi solucionat sol, oi? Perquè viure sol és un pal quan passen coses d'aquestes? I sobretot perquè passen aquestes coses quan és menys oportú que passin?

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

Estigues segura que d'aquí un mes veuràs tot això en passat... que el problema de l'aigua ja estarà arreglat i els cúmuls de feina hauran passat... i tu et sentiràs millor... segur, segur :-))

Ferran ha dit...

Rits, au, va, ànims amunt que són dos dies i hem d'aconseguir sortir per la porta gran i portats a les espatlles. Amunt, amunt! Que sí, és cert, que hi ha cúmuls, merda, però també hi ha acumulacions d'energies positives per ajudar-nos a superar-los. Què som, sino, tota la gent que et llegeix, t'escolta, et pensa i et desitja que tiris ben amunt, perquè puguis sortir per la porta gran?? Amunt, que tu pots!!

garbi24 ha dit...

Diuen que els problemes mai venen sols.....però la nostre paciència pot amb ells. No hi perdis més temps del que calgui i prova de desconnectar amb la mica de temps que et quedi lliure.
Per si et serveix de consol....si no haguessis tocat la bossa el problema encara seria més gran, doncs tindries més aigua acumulada sobre el teu sostre.....bon cap se setmana...dins del que cap.

lisebe ha dit...

Es la llei de Murphi si una cosa pot anar a pitjor anirá, sí rits n'hi ha setmanes que s'han de passar i com diu en Joan gràcies a que t0has donat compte a temps de l'aigua al sostre sino sería molt pitjor, t'ho dic per experiencia.
Així que agafa al brau per les banyes i endavant que pots amb tot això i mes, ja ho veurás. I que vols que et digui crec que ultimamnet tothom estem passant moments d'aquest tipus sí ja se que no serveix de consol pero es la realitat noia. Així al mal temps bona cara, això a la vegada que t'ho escric a tu me'l dic a mi mateixa...

Petonets guapa

Clidice ha dit...

Mira-t'ho a la inversa a partir d'ara, duus tant acumulat que ja només et queda anar posant una creueta a cada cosa que solucionis :D ànims! són coses de la tardor! :D

Carme ha dit...

Passa sovint que les coses s'acumulen, els problemes, les avaries, la feina... però mica en mica tot es va solucionant i després ve el temps de la tranquil·litat. Ànims! :) Un petonet.

rits ha dit...

Mil gràcies pels vostres ànims i comentaris. Ahir, en arribar, la situació em va superar. I avui encara ha empitjorat més. Havia de marxar d'excursió amb els nanos, tenia les autoritzacions. Ara la gotera ja està avisada, però també m'han trucat que la mare d'una amiga s'ha mort. Sembla que tot s'acumuli, sembla que no tenia que marxar aquest matí.
Si tot va bé, marxaré a la tarda, encara que ja no sé què més pot passar.
Novament, mil gràcies pels ànims. Sé que dimarts ja tot haurà tornat a la normalitat.

Pandora ha dit...

Ei Rits!!! Jo t'entenc perfectament quan dius que viure sol(a) és un pal quan hi ha problemes tècnics dels quals has d'estar pendent tu tota sola. Mira el meu post de la companyia de la llum i veuràs! Però em sembla que aquest cop se t'ha ajuntat una mica tot i de vegades... uff, ens supera. Però tot passa com diu l'Assumpta i no te n'adonaràs i s'haurà esvaït tot plegat. Pensa el bé que estaràs amb aquesta sortida i què bé et sentiràs donant suport a aquesta amiga que ara el deu necessitar. Va, que ara costa, però segur que ben aviat una rialla torna a il·luminar la teva cara! Una abraçada d'ànims beeeeen forta!

Ferran ha dit...

:-(

Va, que vagi bé la tarda, finalment, Rits.

XeXu ha dit...

Arribo tard que ja tens un altre post, però hi sóc, eh? Estaria bé que les coses es repartissin més, si estem alegres les desgràcies es paeixen millor, però resulta que tenen tendència a acumular-se, i després passem setmanes que tot surt rodat. És una llàstima, però és així. De manera que només et puc dir que espero que tots els problemes es solucionin, i aviat tinguis la setmana rodada que et toca.

rits ha dit...

Merci pels vostres comentaris i per ser-hi! divendres tot em va superar i el blog era l'únic mitjà que tenia per evocar-ho.
Suposo que hi ha coses que es van acumulant i no pots fer-hi res. Simplement, esperar que passi la tempesta i cuidar de no mullar-se massa.

Eulàlia ha dit...

ei,
et comprenc d'alló més.
de cúmuls i somnis..


esperant que arribi la calma..
·

rits ha dit...

els cúmuls es van dissipant,... els somnis encara no tornen.

Espero que a tu també t'arribi calma, EULÀLIA

sànset i utnoa ha dit...

Sembla estrany quan els aspectes negatius de la vida van apareixent i ho fan uns darrere els altres.

És un pal però estic segura que ja ho has solucionat!

Utnoa

rits ha dit...

doncs si. Crec que avui comencen a disipar-se. Han estat dues setmanes infernals.
Ara tinc dos forats al sostre del lavabo i ja veurem el que triguen a arreclar-ho.!!

merci!