14/11/10

Protocol establert però no reglat


Amb el cercle més íntim tenim un protocol post-cites, establert no reglat. Suposo que és ben comú entre el sector femení, igual que en el sector masculí per molt que intentin dir que no és així.

Hi ha una part que pot començar a la pròpia cita. Bé, de fet, hi ha el protocol pre-cita, allò de preguntar-se com et vestiràs, com et pentinaràs, plans per fer, …. però aquest amb els anys va perdent pistonada encara que no desapareix del tot. Però bé, torno al durant la cita. És aquell fet d’enviar-te un sms per donar ànims, per cotillejar com està anant o simplement per enriure’t una mica del personal (perquè saps que ajudes a destensionar o t’ajuda a somriure). I de fet, agraeixes moltíssim aquests detalls, doncs un sms el pots veure tranquil·lament i et dóna força, o és un recurs per tal d’acabar amb la cita si va malament (bé, hauria de ser desastrossament malament i per sort no ho he necessitat mai). Són aquells detalls dels amics que els fan únics en el món.

L’imprescindible, però, és l’sms quan la cita s’ha acabat o com a tard, a l’endemà si s’allarga tota la nit. I aquest sms o trucada és fonamental. Perquè llavors s’activa el protocol post-cita.

Si la cita ha estat fantàstica, s’explica en una llarga conversa telefònica, unes tonteries vàries i la proposta de quan es tornaran/ens tornarem a veure. Per fer-te posar en clar els sentiments, que et desprenguis de les pròpies pors per encarar una nova cita o simplement compartir el bon rotllo generat. I el més fantàstic què és? Quan això es tradueix en dies, i dies, i dies…..

Si la cita no ha estat tan satisfactòria, comença la tasca de recuperació. Tothom necessita parlar-ho, donar-hi voltes i cal omplir el temps perquè els pensaments no es quedin al cap i en deixar-los anar s’evaporin. I més si és un diumenge. Cal trobar-se, explicar-se la cita, el que va passar, que una veu objectiva et digui el què i plantejar les opcions a seguir, que esclar, només pot seguir un mateix, però que cal compartir. Després cal alimentar-se malgrat no es tingui ganes, donar-te un capritx i seguidament una pel·li, per recomfortar-te, alliberar-te i descansar, per rematar-ho amb una copichuela per decidir com encarar el tema, o potser, simplemente, passar-se el dia davant del mar. El mar et fa recuperar de tot i així, tornar a començar.

I aquest ha estat el dia d’avui. Un dinaret al Segons Mercat de la barceloneta, un passeig amb ulleres de sol per amagar la ressaquilla amb bromes absurdes incloses, una peli (no sé si adecuada però que m’ha agradat moltíssim) i una copichuela regeneradora d’allò més.

I el resultat ha estat un diumenge fantàstic.




Ps. He pensat i molt si penjar aquest post o no. És com algo molt íntim entre les amigues. Potser un d’aquells rols que no s’haurien d’esbombar, que poden ser tòpics o no tòpics, però que per mi són complicitats molt grans.

I per suposat, res de desvetllar si la cita ha estat meva o de les partenaires. Això, potser algun altre dia.

La foto, la veritat és que no sé d'on és, la vaig pispar fa temps d'algun lloc, però la vaig trobar encissadora.

Ps2. He abandonat Els pilars. Crec que millor una oportunitat per vacances amb el temps que es mereix. Ara donem-li pas a la novel·la negra!

37 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres... estic impressionada :-))

Serà que quan jo estava en època de cites no existien els telèfons mòbils (ostres!! si fa ja quasi 30 anys que tinc la mateixa cita hehehe)

Però crec que jo mai, mai, he fet res semblant (després ho pensaré més perquè igual m'equivoco) però el cert és que jo era molt introvertida per aquests temes. Bé, sempre he sigut extravertida, sociable, parladora... per coses més "superficials" però extraordinàriament tímida i introvertida per a coses molt personals.

Suposo que podria explicar que havia quedat amb algú... però estic segura, segura que això de donar detalls no... això segur que no.

Ara bé, em dóna la sensació que en aquest cas, la "rara" sóc jo :-)
De fet, sóc conscient que algunes amigues meves sí que parlaven molt d'aquests temes... i jo preferia guardar-los per a mi mateixa...

Potser fins i tot massa introvertida...

XeXu ha dit...

Bé, és molt trist arribar al final i no saber si la cita era teva o no, ja feia estona que m'ho preguntava, però ja sospitava que no ho diries, ditxoses post scriptum...

Però bé, com que veig que s'ha aplicat el pla B, sospito que la cita no va anar del tot bé, així que em sap greu per tu o per qui sigui. A la propera serà.

Per cert, jo penso que tots ho fem una mica, el preguntar al dia següent o el missatge d'ànims abans de començar. Però no se m'acudiria ma escriure un protocol, ja en tinc prou amb els de la feina!

Carme ha dit...

Genials complicitats de les amigues. Poques coses hi ha tant gratificants a la vida!

M'alegro que hagi estat un bon diumenge! Bé bo no, fantàstic!

Assumpta ha dit...

Confirmat: Llegits els comentaris d'en XEXU i la CARME ja ho puc dir... sóc rara :-))

Carme ha dit...

Assumpta, les necessitats de cadascú són diverses en qualitat i en quantitat. Les necessitats comunicatives també. Hi ha gent que comunica molt, que xerra pels descosits, que no calla mai i en canvi pot ser d'allò més introvertida en les coses més íntimes o personals. I a l'inrevés. Jo no parlo gaire, en un grup d'amics sempre sóc de els que menys parla i en canvi quan em trobo en confiança, allò que necessito compartir més són, precisament, les coses més personals... i hi ha gent que ho comparteix tot i qui no comparteix res...

No crec que siguis rara, o potser tots som "rarus" a la nostra manera.

Però la veritat és que tenir unes poquetes persones a la teva vida, a qui puguis dir tot el que et vingui de gust sense cap problema i amb tota confiança és, per a mi, un gran privilegi, que tothom hauria de tastar i en canvi (jo crec) que no només no som tots els que el tenim, sinó que no som tants...

lolita lagarto ha dit...

que maques totes aquestes complicitats.. tot s'intensifica quan es comparteix..
m'ha agaradat molt llegir-te, sort que has penjat el post!

Albert B. i R. ha dit...

Més que la pre-cita, el que sí es dóna força és la post-cita. És un dia clau per a saber com ha anat i com encarar presumibles futures cites, si és que ha anat més o menys bé. I els opinions que s'hi diuen tenen més influència del que sembla.

garbi24 ha dit...

De les coses cal parlar-ne tant si son bones com si no, però son molts els que no ho admeten i molts els qui no tenen ningú a qui explicar-l'hi i això si que son paraules majors.
Bona entrada i bona setmana

_MeiA_ ha dit...

carai, jo també sóc de les que fa alguns anyets (no masses) que estic amb la mateix cita...

jajaja

sànset i utnoa ha dit...

Que maco! M'ha fet pensar que fa massa temps que no tinc aquest tipus de complicitat amb cap amiga... Tot s'ha deteriorat massa ràpid! una llàstima.

Jo crec que la cita era teva! ;)

Utnoa

Assumpta ha dit...

No sé si seré "rara"... no sé...

Posaré un exemple: Fa poques setmanes, anant a Barcelona, al tren teniem assegudes al darrera dues noies de vint-i-pocs anys... anaven parlant. Una havia discutit amb la parella i li anava llegint a l'altre tots els smss que li havia enviat el novio. Eren missatges tristos, molt íntims, molt personals... La noia no cridava, no parlava fort, però jo la podia sentir i entendre perfectament. De fet, jo volia llegir, però intentar llegir al tren cada vegada és més difícil. Suposo (no les veia, clar) que les dues deurien tenir el cap bastant junt i potser una mica inclinades cap al davant, perquè les veus m'arribaven ben bé i ben clares.

Em vaig quasi indignar pensant en com es sentiria aquell noi si sabés que la seva parella (o ex-parella) anava llegint aquells missatges tan personals a una amiga.

Sempre he estat així... No m'agrada parlar de coses molt personals ni m'agradaria gens ni mica pensar que algú pot haver explicat coses personals meves :-)

Assumpta ha dit...

De totes formes, ara no vull que se’m mal interpreti, eh? ;-)
Una cosa és explicar a una amiga (o amic) que has quedat amb tal noi que t’agrada, dir que estàs contenta, que et fa il•lusió... i després fer una explicació “en general” dient que ha anat molt bé i que estàs contenta, que heu quedat per un altre dia i explicar quatre detallets... I l’altre és començar a explicar converses, i coses així que, en la meva opinió, és com entrar a explicar coses que no et pertanyen del tot... que també són “de l’altre” i que no saps si l’altre voldria que fossin explicades...

Potser no em sé explicar prou bé. En fi, que jo sé el que vull dir, però crec que ho explico fatal :-)

sànset i utnoa ha dit...

Ei Rits! me n'acabo d'adonar de la teva imatge del començáment del bloc! La frase d'Amelie jo me la sé de memòria, també en francès! Sans toi, les émotions d'aujourd hui ne seraient que la peau morte des émotions d'autrefois!
És maquíssima!

Utnoa

Pandora ha dit...

Quina sort tenir amigues i/o amics amb qui compartir aquests moments, perquè està clar, quan les coses van bé, són millors cada cop que les expliques i quan no acaben d'anar gaire bé...doncs mira, explicant-les et sents més alleujat. Pensem en la sort de tenir amigues, crec que no ho valorem prou. I per cert, quan acabi El Club de los Viernes tinc esperant las Hijas del Frío...je, je quina gràcia!!!

S.N. ha dit...

Doncs jo últimament ho duc fatal això de compartir les coses sentimentals amb la gent. Cada vegada ho faig menys, no sé per què...

kweilan ha dit...

Jo he trobat divertida la complicitat entre amigues. M'encanta que hi sigui perquè les amigues sempre hi són i sempre t'ajuden vagi bé o no la cita. Una abraçada!

Ferran ha dit...

Cosa de noies/dones? Ni parlar-ne, que nosaltres fem exactament el mateix! Quina gràcia tindria una cita si, en acabat, no corressis a explicar a l'amic o amiga de torn com ha anat la cosa!

Sona a dia bò, el teu diumenge. I amb solet, tota una extravagància per aquestes terres del nord ;)

Assumpta ha dit...

Doncs sí... un autèntic "bitxo raro".

Estic estranyada, de veritat que no pensava que estaria en una minoria TAN absoluta... que era rara ja ho sabia, però tant, tant...

Mira, aquest post encara haurà resultat revelador per adonar-me d'això...

Elfreelang ha dit...

les complicitats...sempre n'hi hagut...ara bé mai es diu tot del tot, potser a una amiga o amic intim/a i a les altres per sobre...Assumpta no ets tant bitxo raro dona...

VERD ha dit...

Va bé, compartir-les!

És molt bo el post...aquests fets sucessius em sonen molt!! jajaja

M'alegro que el diumenge t'/li acabés d'una bona manera i el mar és el més saludable de tots..

Una abraçada,

DooMMasteR ha dit...

Sempre m'ha meravellat aquesta facilitat que teniu les amigues per explicar-vos aquestes coses. Els amics homes que conec o he conegut si ho expliquen ho fan en un bar, cervesa en mà i fardant de lo bé que va anar al llit...

sànset i utnoa ha dit...

Si la Utnoa ho creu -que acostuma a tenir raó- jo també ho creuré!

*Sànset*

maria ha dit...

Acostumo abusar dels post-cites,però dels pre-cites no en faig servir ni una.
Les filles del fred?No et drefaudarà!
Diuen que està molt bé la pel·lícula de "Bon appétit".Me l'apunto.

lulamy ha dit...

Eo! Suposo que al estar fora del circuit de les cites no comparteixo ultimament aquests protocols i rituals amb voslatres, peró m'arriba la info d'una altre manera. Per cert, jo també aposto a favor de que la cita era teva….!!!!

caterina ha dit...

Explicar les coses (neguits, pors, alegries...) està bé, fins un cert punt i clar, tot té un límit. Però diré en favor que tenc comprovat que val més comptar amb gent, independentment de que un tengui parella o no, perquè sempre ajuda més tenir varis punts de vista que no sols el propi. Almenys jo és el que he après amb els anys...

zel ha dit...

Aquestes coses que surten del cor són les millors, en el sentit que t'apropen a l'altre que hi ha al final d'un fil invisible...

sànset i utnoa ha dit...

Rits!! I els bocins d'ahir??

;)

Utnoa

Assumpta ha dit...

Jo també estava pensant en els bocins, UTNOA... i com no els veia a la barra lateral del meu blog he entrat directament...

Ei, RITS, estàs bé, oi? :-))

Smuaaaaaaaaaaac

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies pels comentaris d’aquest post. Si que és una part íntima, molt íntima, que costa explicar, hi ha qui no ho necessita, però hi ha qui si. I saber que comptes amb amics per poder-ne parlar és tota una sort. Ahir, parlava per telèfon amb la persona de qui parlo al blog, per saber com estava. Parlàvem de la copa que vam fer el diumenge, d’aquest post que crec que ha llegit (i que espero que l’hagi fet somriure) i de com va passar que diumenge en una conversa, una persona tenia un conflicte amb una amiga molt semblant al que jo he viscut darrerament. Però no en vaig ser capaç de parlar-ne. Ahir, l’amiga amb qui en parlava de tot plegat em reafirmava que els cercles d’intimitat cadascú té són diferents. La sort és poder comptar amb els que necessites.
I abans de contestar-vos un per un, agrair a l’Utnoa i l’Assumpta que em pregunteu si estic bé i què ha passat amb els bocins d’ahir. M’ha emocionat. Ahir vaig tenir un dia molt atapaït, vaig arribar tard a casa i vaig tenir una trucada important, després vaig contestar un parell de mails i prou. No tenia força per res, i quan sé que tindré un dimecres així, normalment faig el post el dimarts. Però dimarts..... va ser una mica.... complicat. Total que ho faig els bocins avui o millor els deixo per dimecres vinent, així hi haurà el doble!!! Mil gràcies i un petó!!!

ASSUMPTA, potser quant tenies cites no hi havia mòbils, jo vaig tenir cites sense móbil també, que no ens portem tants anys, però la trucada, la picada d’ull hi era. Jo sóc moooooolt introvertida. Segur que molt més que tu. I trobar aquests espais d’intimitat m’ha costat molt. I trobar la confiança per explicar el viscut encara més. Encara em costa. no els tinc amb gaire gent. Per això, em sento molt afortunada d’haver aconseguit tenir-ne. Fa poc n’he perdut una d’aquestes amistats, ja ho saps xq n’he parlat molt al blog, i encara em fa mal, perquè era molt bonica.
Donar detalls, segons què i qui. Hi ha coses que també pertanyen a la intimitat de amb qui has tingut la cita, i per tant també s’ha de respectar la intimitat de l’altre.
De rara res de res, eh! però res de res, eh!!!!!!
I pel què dius de l’exemple de les noies del tren, doncs no sé. La veritat és que hi ha coses que només incumbeixen a l’altre persona de la cita, les pots comentar, però no cal que siguin públiques.
A mi tampoc m’agrada pensar que algú pot haver explicat coses personals meves, però sé que ha passat. I em sap greu, però m’agrada pensar que es va fer amb bona intenció. Si que t’expliques bé, i el grau d’intimitat és ja aquest.

rits ha dit...

XeXu, la gràcia és que és un protocol no escrit. Que s’ha anat fent amb el temps, de forma natural i res mecanitzada. Res obligacional. Per això és tan entrenyable.

CARME, doncs si que són gratificants, et fan tirar endavant. M’agrada el comentari que li fas a l’Assumpta. Cadascú té les seves necessitats comunicatives. Jo en tinc, però poques vegades havia trobat l’espai per compartir-les.
I si, tb m’agrada això que tots som raros a la nostra manera.

Gràcies LOLITA, em feia vergonya!!!

I tant que inlfuencien, ALBERT BiR, molt més del què ens pensem, encara que al final és un mateix qui decideix si tornar-se a veure o no.

GARBI24, doncs si. Hi ha qui només vol sentir les coses bones, que no en vol saber res de problemes, xò llavors vols dir que no és una mica una relació superficial?

MEIA, doncs et felicito!!! Vol dir que aquella primera cita va anar moooolt bé!!!

UTNOA, però en pots trobar de noves de complicitats!!!!
Va, et dic... la cita no va ser meva. I el diumenge va ser fantàstic no xq a l’altre li hagués anat malament la cita (que no li va anar d’allò espectacular) sinó perquè ens vam poder cuidar mútuament. Fa massa temps que les cites nostres no carburen gaire.
Què maca que sona la frase en francés!!!!! Vaig fer un sopar a casa per celebrar l’aniversari de la caiguda i trencamenta de peu i els vaig fer el joc de la frase maleïda amb aquesta cita. M’encanta.

PANDORA, per mi és una sort immensa tenir-les, com pérdre-les em sap un greu tremend!!
I el club de los viernes què tal? Les filles del fred m’està agradant. Completament diferent al que he llegit darrerament.

SN, potser són ratxes. Jo, cada vegada ho necessito més.

rits ha dit...

KWEILAN, doncs si que és important que hi siguin. Perquè elles et coneixen i saben, et veuen... és fantàstic!

FERRAN, gràcies!!!!!!! Jo tb penso que els homes ho feu o ho necessiteu, però m’és d’un m’ha negat fer-ho.
Va ser un dia bo.

ELFREELANG, esclar, jo parlo de nivells molt grans d’intimitat, no es pot explicar tot a tothom. Hi ha qui si que ho fa, però per mi no és el que m’agrada. Necessito sentir-me molt a gust per poder-li explicar a algú les meves intimitats, les pors,..... a la resta, dons si, molt més superficial.

VERD, poden variar segons les persones, les coses que agraden fer, però sempre són necessaris.

DooMMasteR, potser si que ho feu cervessa en mà i de manera molt superficial, nosaltres tb ho fem, però després en cercles més íntims no us expliqueu les pors, les emocions...?

SÀNSET, ben fet! Jejejeje

MARIA, les pre-cites a vegades em generen confusió. Recordo un dia una amiga que em deia que tan si com no m’havia de posar un vestit negre que tinc per una primera cita. Recordo que a mi em semblava exagerat. Anar amb aquell vestit potser si que estava més maca que amb els texans que em vaig posar al final, però no m’hagués sentit còmode i a gust, segurament la cita no hagués anat com va anar.
La peli està molt bé. Li falten coses, hi ha coses dels personatges que no acabes d’entendre, com si faltés que t’expliquéssin el què s’amaga, però llavors,... llavors també entra en joc la interpretació que en fa un mateix. A mi em va agradar molt, a veure si la veus i la podem comentar!!!!!

rits ha dit...

LULAMY, tu més que ningú saps amb qui estava dissabte night!!!!!!! Amb un tal Leo potser? I bé, potser ara no estàs tan endinsada però continues sent del protocol, pre-cites, pre-chat i post-chat segur!!!!!!

CATERINA, si tb sóc de la opinió que cal tenir aquestes intimitats amb gent, siguin parella o no, i idependentment un fet de l’altre.

ZEL, és un fil teixit de fa moooolts anys. Crec que de la millor seda possible, que no es trenca per més que ens passin coses.

UTNOA i ASSUMPTA, com us he dit a l’encapçalament, no passa res. Tinc uns dies atapaïts i em costa fer els bocins, també he estat cansada i aixafada . Millor els deixo per la setmana vinent.

Un petó ben gran per a tots i totes!!!!!

jordicine ha dit...

Gràcies per compartir-lo. RITS. I sí, sembla ser que els sms post-cita són vitals. Si no n'hi ha, malament! Un petó i fins aviat.

Assumpta ha dit...

Ai, això dels dies atapeïts ja sé el que és, jo me'ls "atapaeixo" (crec que m'acabo d'inventar una paraula hehe) jo sola, psicològicament parlant, vull dir que... si em bloquejo, o m'estresso ja l'hem fomut... són "atapeïts cerebrals"...

Actualment estic una mica així, estressada però sense motiu real... Si sabéssis la de correus que tinc per respondre!! Em fa vergonya, perquè la gent pensarà que passo d'ells i no és cert, és que... no sé... es trobar el moment. De cop, un dia, salta "el tap" i ja es desbloqueja el cervellet :-)

Els bocins es diuen "Bocins de dimecres"... jo crec que, si tens temps i et va bé els podries fer encara avui o demà amb el títol de "Bocins de dimecres... en dijous" (o en divendres) hehehe

I si prefereixes descansar una mica de fer posts, doncs la setmana que ve i ja està ;-))

sànset i utnoa ha dit...

Sort que dones senyals de vida! hehe
Et perdonem els bocins d'aquesta setmana, però ja pots preparar els de la vinent, que m'agrada mooolt!
Així que la frase d'Amelie era per un joc? que maco! per cert, tens una lletra molt bonica!
Tinc moltes ganes de trobar noves persones amb qui compartir complicitats! però el temps aquest en que t'adones que les coses més íntimes no les pots compartir amb cap amiga es fa feixuc! Petons!
Vaja, em vaig equivocar quan vaig dir que la cita era teva, hehe, en part millor, esperem que les teves surtin rebé!

Utnoa

Assumpta ha dit...

Et perdonem aquests bocins de dimecres a canvi de fotos de petita hehe... Has vist l'UTNOA feliç amb dues mones de Pasqua? :-)))

rits ha dit...

merci noies!!!!! vaig un poc atabalada! prometo ser bona minyona la setmana vinent i anar recuperant ritme. Jo aquesta setmana tampoc he estat per masses mails ni res.