Ha estat especial. Molt tranquil·la. La fiesta més tranquil·la en anys. No hi érem tots, però en canvi, això ha ajudat a que estiguéssim més relaxats.
La meva iaia celebrava els seus 85 anys, i molts sóm els que creiem que serà la darrera i molts d'altres els qui no volen ni plantejar-s'ho. La iaia s'està apagant, però l'hem fet riure i emocionar. Semblava una nena petita amb sabates noves.
Com que no ha vingut la part de la família dels testimonis de Jehovà hem pogut cantar-li el cumpleaños feliz i brinar (fins i tot, diverses vegades). Coses que sempre estan prohibides i que sempre han generat conflicte, perquè sempre a algú se li escapa i els altres s'ofenen.
No ho puc entendre. Se suposa que tots hem de respectar-nos els uns als altres, però en canvi ells no poden respectar que la meva iaia i la resta de la família no abraçem les seves creences. Així, mai han vingut a les celebracions familiars (i que consti que jo no en sóc gaire amant d'aquestes trobades, sempre em sento peix fora de l'aigua), només als banquets de noces (això si que no s'ho perden!) i a la fiesta, dels pocs dinars que compartim tots plegats. A més, com tota la família son/sóm molt cridaners i l'alcohol ajuda, sempre s'acaba muntant algun pollastre. Entre els cosins passem força dels mals moments, fins i tot quan fa dos anys els meus tiets van marxar a mig dinar, els seus fills es van quedar. Però no deixa de ser molt trist. Sobretot per la meva iaia, que pateix. Perquè son coses que no s'entenen.
Segurament ella no ho ha fet tot bé a la vida, com la mare tampoc ni jo mateixa, que m'equivoco constantment. Però negar-se, confrontar-se per pensar diferent produeix una de les tristeses més grans que poden haver-hi en aquells bonics ulls verds. Et sents impotent. Em miro amb ma germana, amb qui no sóm gaire properes i sento que mai acabarem així. M'agrada pensar que no acabarem així.
ps. em repeteixo. sento que he escrit un post molt semblant a fa un any. Vigent encara. I sols desitjo equivocar-me, i l'any vinent haver de tornar a escriure un post semblant a aquest, perquè haguem tornat a fer La fiesta.
Acabo d'escoltar que avui s'ha fet l'homenatge als desapareguts i caiguts a la batalla de l'Ebre. Ho sabia perquè una amiga hi havia d'anar, però no sabia el dia. El meu avi va ser ferit a l'Ebre, per sort no va morir i tots sóm aquí. Se m'estreny el cor amb la coincidència (que pot semblar absurda).
La meva iaia celebrava els seus 85 anys, i molts sóm els que creiem que serà la darrera i molts d'altres els qui no volen ni plantejar-s'ho. La iaia s'està apagant, però l'hem fet riure i emocionar. Semblava una nena petita amb sabates noves.
Com que no ha vingut la part de la família dels testimonis de Jehovà hem pogut cantar-li el cumpleaños feliz i brinar (fins i tot, diverses vegades). Coses que sempre estan prohibides i que sempre han generat conflicte, perquè sempre a algú se li escapa i els altres s'ofenen.
No ho puc entendre. Se suposa que tots hem de respectar-nos els uns als altres, però en canvi ells no poden respectar que la meva iaia i la resta de la família no abraçem les seves creences. Així, mai han vingut a les celebracions familiars (i que consti que jo no en sóc gaire amant d'aquestes trobades, sempre em sento peix fora de l'aigua), només als banquets de noces (això si que no s'ho perden!) i a la fiesta, dels pocs dinars que compartim tots plegats. A més, com tota la família son/sóm molt cridaners i l'alcohol ajuda, sempre s'acaba muntant algun pollastre. Entre els cosins passem força dels mals moments, fins i tot quan fa dos anys els meus tiets van marxar a mig dinar, els seus fills es van quedar. Però no deixa de ser molt trist. Sobretot per la meva iaia, que pateix. Perquè son coses que no s'entenen.
Segurament ella no ho ha fet tot bé a la vida, com la mare tampoc ni jo mateixa, que m'equivoco constantment. Però negar-se, confrontar-se per pensar diferent produeix una de les tristeses més grans que poden haver-hi en aquells bonics ulls verds. Et sents impotent. Em miro amb ma germana, amb qui no sóm gaire properes i sento que mai acabarem així. M'agrada pensar que no acabarem així.
ps. em repeteixo. sento que he escrit un post molt semblant a fa un any. Vigent encara. I sols desitjo equivocar-me, i l'any vinent haver de tornar a escriure un post semblant a aquest, perquè haguem tornat a fer La fiesta.
Acabo d'escoltar que avui s'ha fet l'homenatge als desapareguts i caiguts a la batalla de l'Ebre. Ho sabia perquè una amiga hi havia d'anar, però no sabia el dia. El meu avi va ser ferit a l'Ebre, per sort no va morir i tots sóm aquí. Se m'estreny el cor amb la coincidència (que pot semblar absurda).
10 comentaris:
l agent hauria d'aprendre a comportar-se més enllà dels seus sentiments, si més no per respecte a les altres persones, més si son de edad avançada.
de totes maneres...per molts anys per la part que et toca.
bona setmana
El respecte sempre hauria d'anar en dues direccions, però els que es pensen estar en possessió de la veritat els costa molt, això. No entenc què té de mal el "Cumpleaños feliz" birndar tampoc, però penso que deu ser per l'alcohol que no els agrada...
Felicitats a la teva iaia! fa anys vaig tenir un alumne que era testimoni de Jehovà com que no celebrava els aniversaris tampoc podia rebre caramels dels nens que en portaven i feim una trampa el nen que feia anys em donava els caramels a mi i jo com era la mestra, és a dir una autoritat li donava els caramels a ell i així en podia menjar també, t'ho explico perquè amb enginy i bona voluntat de vegades es poden arreglar les coses...ah i com et diu la Carme el respecte ha de ser bidireccional ( per cert sóc l'Elvira amb un altre nom)
Mira rits, felicita a la iaia.
I deixa'm dir-te una cosa, si tu penses que amb la teva germana no acabareu així, segur que no acabareu així, perquè ja esteu fent un propòsit de respecte i enteniment mutu.
Ostres, tinc un gran desconeixement dels usos i costums dels testimonis de Jehovà, però no es pot cantar aniversari feliç en la seva presència?? Tampoc brindar? Per quin motiu? Em semblen coses del tot inofensives, no veig com això pot molestar ningú. I de totes maneres, una mica de respecte mutu sempre va bé, però una cosa és que es canti alguna cosa religiosa d'un altre caire, però l'aniversari feliç? Ostres, no sé si baixo de l'hort, però no ho entenc.
Jo també espero que t'equivoquis. Mira, ja ha passat un any, i hi ha hagut celebració. Doncs ves preparant la de l'any que ve. Espero llegir aquest post un altre cop.
He llegit la frase que tens posada aquí a la barra lateral, aquesta dels paperets, i necessitava saber d'on era, em sonava molt i molt. T'anava a preguntar, però l'he buscada primer al google (el nou déu, però que no em sentin els teus parents), i ell m'ha dit que era d'Amélie. Fantàstica. És clar, jo abans apuntava les frases de cada pel·lícula quan anava al cinema. Aquesta era la d'Amélie, és clar.
Felicitats per la teva iaia i als 85 anys si d'alguna cosa entenc es de idiologies i crec que millor ser pocs que mal avinguts.. sempre es bó celebrar el neixament (l'aniversari) però en sé que hi ha gent que es vesteis¡x de blanc quan celebra el seu ANAR!! Tothom tenim algú diferent a la nostre famil.lia i estic del tot d'acord en tu per estar a la alçada..
Les creences varian fins i tot dintre d'un mon nominal com es ser catolic a on es celebra tot, oi?? estiguem d'acord o no..
Doncs nena endavant que cadascú es lliure i tu ets un solet...
Petonets preciosa
Doncs mira... jo tampoc sabia que els Testimonis de Jehovà no celebraven els aniversaris... Si sabia que no celebren Nadal, ni Reis... però els aniversaris, és la primera notícia...
El més important és que la teva avia s'hagi adonat que era la seva festa, que l'hagueu fet riure i que hagi estat contenta!! Això és el millor!! :-))
Felicitats per l'avia!
Jo tampoc soc gaire coneixedor de les seves creences, però n'he sentit algunes que m'han fet emprenyar...
En fi, cadascú amb lo seu :-)
Un petonàs!
felicitats a la iaia, de tot cor!
aquestes coses sense sentit no s'acabaran mai? no estiguis trista, la teva àvia és sàvia i sap que malgrat tot potser en un futur tot sigui millor.
Conec una parella testimoni de Jehovà, tot i amb els seus costums ,són molt entenedors i saben com fer que les seves tradicions no topin amb d'altres de diferents.
Moltes gràcies per comentar. M’agradaria puntualitzar que si que respecto les creences de tothom, sempre intento ser curosa amb tothom. Potser en aquest post no ho reflectia, però la confrontació porta molt de temps dins el nucli de la família, i aquesta part de la família sempre s’ha vessat en defensa en les seves creences per justificar accions. Suposo que el conflicte va molt més enllà però m’era fàcil exemplificar-ho per aquest vessant. Si no, tampoc respectaria que es cantés el “cumpleaños feliz” enlloc de fer-ho en català. I no me’n sap. Entenc que la meva família materna és castellanoparlant i encara que la majoria se’m dirigeixen en català, tota la resta de la família es relaciona en castellà. Seria absurd i poc respectuós voler-ho fer d’altra manera. Amb aquest petit exemple voldria aclarir que respectuosos ho som tots, xò de vegades,....
GARBI24, doncs si, la meva àvia es va portar un disgust molt gran quan li van dir que no aniríen al dinar simplement perquè ella s’havia comportat molt malament amb ells. Absurditats.
CARME, jo tampoc ho entenc, per això la meva indignació. A més, això de les prohibicions,..... se les salten quan volen.... o et penses que no prenen alcohol? I tant!!! Per això no té sentit lo de les celebracions d’aniversaris. No té sentit.
ELFREELANG, (em costa una mica escriure el teu nom, eh!) han estat molts anys d’enginy i bona voluntat, xò crec que tots estem més que cansats.
FANAL BLAU, tens raó, m’agrada pensar que serà així, però de vegades veig que tenim tan poc en comú.....
XeXu, el motiu es veu que és que no celebren els aniversaris, el perquè ja no el sé, i no el vull saber. No ho entenc, això si, un cop l’any fan una festa per donar-se tot de regals (això no ho perdonen!!!! Són una colla d’egoistes)
Si, la frase és la típica d’Amélie. Els vaig posar als convidats de l’aniversari de la pota trencada i l’havíen de construir abans de sopar amb el joc de la frase maleïda (mira, una que li surt la vena esplaiera al lloc menys esperat)
Gràcies, LISEBE. I si, no entenc res. Oi que intentaràs que un vegetarià tingui menjar sense car si ve a sopar a casa? Doncs tb intetnarem que tots es sentin bé,.... xò oi que un vegetarià no s’enfadarà si un plat té alguna cosa de carn i no marxarà? Doncs aquí ja no hi volen entrar.....
ASSUMPTA, doncs si, i no sé perquè. Si, ha estat molt feliç.
DooMMasteR, ja ho sé que el millor és passar, però quan ho tens a casa, ....
LOLITA AGARTO, me n’alegro que no tots siguin iguals. Reconec que no sóc gens objectiva amb ells. Segurament hi ha bellíssimes persones, però la meva experiència no és gens bona.
Una abraçada a tots i totes!
Publica un comentari a l'entrada