M'agrada mirar la lluna, contemplar-la. I em diuen llunàtica. Però poques vegades m'he parat a pensar quins efectes podia tenir realment la lluna. Si, esclar, de sobres és conegut l'efecte de les marees, però científicament, poca cosa més coneixia. Els metges li atribueixen grans dons a les dones que han de tenir fills, però un amiga de vuit mesos em constata que no sempre és així (avui ha escrit un mail i per tant en Pau encara és dins la panxa).
Una de la colla, gran seguidora de totes creences alternatives és anti-lluna (i potser per portar-li la contrària, tant m'agrada a mi). La maleeix i els dies que hi ha lluna plena es passa una bona estona recordant que aquella nit no dormirà (personalment crec que s'autoconveç que serà així i ja no dorm). La veritat és que no li faig gaire cas i atribueixo les nits d'insomni a neguits, cansament acumulat, nervis, mal al peu i no pas a la lluna o a tenir el llit direcció est (segons ella, per dormir bé has de tenir el cap al nord).
El fet, però, és que porto dos nits d'agonia. I jo ho atribuia al senyor amo de tota la casa, el gran Puck. Ha tingut unes festes, festasses de ca l'ample. M'ha despertat a mig somni ben dolç (fet que alhora també celebro, doncs per un dia recordo què somiava). I tot de mossegades i esgarrinxades a les cames i braços en donen fe. No li he donat més importància que el fet que vaig dormir dos dies seguits fora de casa. I segons la meva teoria de pa sucat en oli, quan això passa, perd el nord i m'ho fa pagar amb escreix. Però es veu que no.
Quan he arribat a la feina, la meva compi m'ha explicat que havia passat mala nit. Culpa de la lluna! I com és gallega i mig bruixa no li diré pas que no! Segons ella, la lluna afecta clarament el son i afecta moltíssim el comportament dels animals, sobretot els gossos i llops (lo dels llops ja sé que ho sap tothom, però no hi havia caigut). Primer no me l'he cregut gaire, però després he començat a lligar caps. Aquest cap de setmana uns gossos han matat dues persones, recordo com les nits de lluna plena al Penedès era un autèntic girigall de gossos i llops. Potser té raó.
Però i els gats? Als felins també els afecta? O és que no tinc un gat? O tinc un gat-llop? (si és com els d' Underworld ja m'estaria bé). Potser ja no és ascendent de gats de camp vascos com creia (també anava dient que era fill de mare soltera i resulta que no, que se sap qui és el pare. La prova de paternitat no ha calgut. Son idèntics).
El més misteriós i preocupant, però, és que quan he arribat a casa, el senyor amo de tota la casa, enlloc de venir-me a saludar, estava contemplant la lluna fixament, com si no hi hagués res més, com si fos el seu tresor. Ara ja li tinc por i tot, aquí damunt dels meus braços, fent veure que ronroneja i es deixa acariciar suaument. Crec que passarem una altra nit d'insomni!
ps. de vegades penso que parlo massa del meu gat. Quan tingui un fill en parlaré tant? Segur i més!
Lo de llunàtica no és pas perquè en sigui fan incondicional sinó pels canvis d'humor.
Mira que no m'agraden les pelis de por, però les de vampirs....
Per cert, la foto del Puck no és d'ara. En publicar-la me n'he adonat de com s'ha fet de gran! ara té molt més pèl!
16 comentaris:
Mmm,a mi m'encanten els gats. De fet tinc una gateta però quan vaig marxar de casa els pares, me la van fer deixar. Ma mare que li va agafar tan carinyo que va dir que com que jo seguiria tornant a veure'ls la gata se la quedava ella. I com l'enyoro!!! Genial el post.
La lluna plena treu la son? No ho havia sentit a dir mai, clar que això no vol dir res... hi ha tantes coses que no sé.
Però jo, (que no tinc ni gat ni gos ni llop...) he dormit de meravella! I és que ja es veu que en aquesta vida tot no es pot tenir, tot té avantatges i inconvenients.
Conclusió: la culpa no és de la lluna és de l'amo de casa teva! :)
Un apunt deliciós.
Avui coincidim, jo també faig aparèixer el meu gat al post. I què si en parlem molt, que no són, en part, la nostra família? És la meva única família, de fet, i el més semblant a un fill que probablement tindré.
Et puc dir que no he detectat cap canvi en el comportament del Blog, em sembla que la Lluna li agrada més al seu amo que a ell, i mira que és més un gos que un gat aquesta bèstia.
Quina cara de mala gaita en Puck en aquesta foto. Però tens un gat preciós, sembla salvatge... i pel que expliques, de vegades ho és!
Doncs ja som uns quants que deixem que els nostres gats formin part de la blogosfera.
I es que Xexu es veritat som com fills en el meu cas filletes tinc 4 solets angores que em fan companyia.
Rits el Puck es que desitjava fer alguna cosa... perque está amb una carona d'emprenyat!!
Però es tant maco!!!!!!
Petonets de totes les famelles de casa meva
Hola rits, no sóc un entès amb lluna, sóc llunàtic per vocació, però no descobriré ara més del que tu ja has dit. Tots els éssers vius estan sota la influència de la lluna. A casa hi ha una gata i una gossa, no he notat res, la Maulet que és la gata, està dormint damunt del llit tapada amb una jaqueta de pijama, la Fosca que és la gossa, està al seu llit, i t’asseguro que estan a la glòria... El cas de la teva amiga que amb lluna plena no pot dormir, opino com tu, és autosuggestió... Després hi ha tot allò de sembra amb la lluna, que els musclos estan més plens, que els cabells creixen més o menys si es tallen segons la lluna...
Des del far una abraçada amb bona lluna.
onatge
La meva gata també està com una moto i jo penso que no és la lluna sinó el canvi de temps!
em sap greu però jo no tinc gats....tot i que la influència de la lluna de vegades em penso que si
Amb aquesta carona que posa no hi tens res a fer!aqui es demostra qui és l'amo^-^.
Un gat preciós rits! és clar que ens afecta la lluna! per cert no serà un gat-llop el Puck?
Dona, si el Puck es torna com un d'aquells bitxos d'Underwold -i si a sobre té gana- ja pots apretar a córrer i no parar fins que no arribis a Perpinyà (rodolí!).
No sé si la lluna plena afecta o no. Als gossos, als llops i fins i tot als gats segur que sí. I si afecta a les bèsties i a les plantes.. perquè no a nosaltres? és ben sabut que el cabell i la barba creixen més ràpid. Ara, que no ens tregui la son!
*Sànset*
A mi els gats mai m'han fet massa gràcia, però no n'he tingut mai cap. Per tant, tampoc puc parlar molt. Aquest fa cara de simpàtic. Un petó, RITS.-
No sé si és coincidència o no, però aquestes darreres nits els nostres dos gatets han fet coses ben rares! Mentres dormiem ens saltaven a sobre, cosa que no fan mai. I la famella, la Iona, miolava gran part de la nit, cosa que tampoc fa.
No sabiem què volien, ens feien llevar, els hi posavem més menjar, els hi canviavem l'aigua, els hi netejàvem la sorra... però res...
És curiós.
Ostres, quines coses més estranyes... jo, com ni tan sols sé quan és lluna plena o quart minvant o la que toqui, doncs no hi penso gens en tot això...
Ui, a mi un gat per la nit em salta al damunt i m'esgarrapa i és l'última nit que pot passar a l'habitació, això segur...
Vols dir que el gat no... ai, hehehe ara anava a dir una bestiesa però és que no sé si et faria agafar por ;-))
Anava a dir (EN BROMA!!) que potser per la nit hi ha esperits ronden pel teu pis i el gat els detecta i per això salta damunt teu, totalment aterrit, espantat, presa del pànic i sense ser en absolut conscient que t'està atacant a mossegades i esgarrapades :-PP
Nota: aquesta nit m'ha tornat a despertar. I en teoria ja no hi ha lluna plena!!! ais... coi de gat!!!
PANDORA, per aquí la catosfera en sóm uns quants els amants dels gats. Es fan estimar de valent! A casa mai vam tenir cap gat, ma mare els té pànic (de fet a tots els animals) i això que mon pare és un veterinari frustrat! Cada dos per tres està a casa veient el Puck. Moltes gràcies. Celebro que t'agradi.
CARME, jo tampoc m'ho creia, però hi ha qui diu que si. Desitjo que continuis dormint plàcidament, per mi senyal que la teva vida reposa pau!
Segur que és culpa d'ell, és un llunàtic!!!!
KWEILAN, deliciós com les mossegades que fa en puck? En tinc un bon grapat de senyals!!!
XeXu, doncs si, vam coincidir! I si, et dono la raó, són part de la nostra família, la de la unitat familiar, però això si, no la única!!!! Això dels fills ja m'ho explicaràs més endavant quan t'hagi de recordar aquestes paraules quan se't caigui la baba de pare.
Com que tens un gat que és més un gos? Estil Milú pel què veig, oi? Ais....
És mooolt salvatge!!!
LOSEBE, recordo les teves gatetes! Si vols els presento un mascle ben eixerit, esclar que no crec que els faci gaire cas.... en el fons és un tímid!!
No recordo què li va passar en aquesta foto, però sempre m'ha fet gràcia. Sembla diabòlic! Però en el fons és un troç de pa, preciós!! què he de dir jo, oi?
ONATGE, m'agrada això de llunàtic per vocació, m'ho apunto!!! Me n'alegro que les teves bèsties no els afecti la lluna, crec que deu ser més cosa que tinc el gat revolucionat.
No sabia això dels musclos!!!! els cabells és veritat, sempre miro de depilar-me en minvant i tallar-me els cabells en creixent, però crec que és el mateix!!
SN, tens una gata? Benvinguda al clan!!! podria ser una bona raó això del temps.
Garbi24, no passa res per no tenir gats, eh! Diria que a tots de manera o altre, ens afecta
maria, oi tant!!! és l'AMO i no hi ha discussió possible.
ELFREELANG, no ho sé, ho estic investigant. De fet porta dos dies miolant excessivament!
SÀNSET, rodolí!!!! ui si m'he de posar a còrrer m'atrapa segur abans d'enganxar la Meridiana! Que vaig a pas de iaia!!!
JORDICINE, però tens un gos la mar d'eixerit, oi?
MeiA, bentornada!!!!a veure si ara ja es calmen. Si és així, ja pots tenir una raó de ser.
ASSUMPTA!!!!! això no és fa!!!!jejejejeje, que això dels esperits a mi m'espanta moolt!!! però si existeixen, no entendria pas perquè em voldrien mal al meu gat ni a mi. Si som angelets bufadors, sobretot ell i en aquesta foto!
Un petó per a tots i totes.
Jo també tinc la teoria que l'Otis s'enfada molt quan marxem més de 2 dies seguits, i quan tornem es passa la nit passejant-se per sobre nostre... però no m'havia plantejat mai que pugués ser cosa de la lluna.
Crec que algun dia algú s'enfadarà amb mi pel tema del gat... sé que no és comparable... però els que no tenim nens i tenim gat, ens el sentim una mica com un fill, no? Com diu un XeXu, són com la nostra família... o sense el com...
Publica un comentari a l'entrada