Arribes mitja hora tard, amb les ulleres de sol posades i articulant poques paraules. Ens mires i dius que sols has dormit 3 hores. I ens expliques les aventures d’ahir a la nit. Et poses a treballar com si res. Et porto un cafè ben carregat de la màquina, la meva compi et dóna unes galetes, i somrius. Nosaltres ens mirem i somriem.
Res com tenir-ne 24 i el món al teus peus. Ets una princesa de conte, que com li va passar a la ventafocs has patit - i molt - i et mereixes poder tornar a somriure de nou. El teu príncep de pa sucat amb oli t’ajuda a tirar endavant i no et vols perdre ni un bri de vida, no fos cas que l’existència se’t tornés grisa.
M’agrada pensar que quan tinguis 34 miraràs enrere i somriuràs de tot el que has viscut sense deixar-te res i sense remordiments del que no vas fer. I poder començar noves aventures igual d’apassionants encara que ara et semblin avorrides.
Ps. Aquest és un dels posts que demana en Xexu. El vaig posar en la llista de possibles posts i no vaig arribar a escriure. d'aquells que penses a primera hora i que després, en passar les hroes oblides i creus que ja no té validesa.
21 comentaris:
Les lletres sempre tenen validesa, això que has escrit tindrà sentit durant molts anys.
També en tinc 24 i no sé si aniria del tot despert a la feina havent dormit només 3 hores!
Molt bona! sort que al final l'has publicat ...ai 24 jo ja tinc dues vegades 24 i tres més....a fruir que la vida són quatre dies!
Jo estic justament a mig camí entre els 24 i els 34, i necessito dormir com a mínim 10 hores. jeje.
Doncs és un post bonic... m'alegro que hagi sortit a la llum.
Als meus 24, va néixer la meva filla... era una altre època! Que diferent!
Com diu en Garbi les lletres mai es caduquen. Preciós post, els meus 24 anyets jo vivia fora a Londres i treballave.
Petonetsssss
Sembla mentida, però dels 24 als 34 la cosa canvia força. Però tot té el seu moment, no? Esperem que la noia en qüestió porti cafès a les de 24 quan els necessitin quan ella tingui la teva edat.
Doncs jo tinc premi perquè en tinc justament DUES vegades 24 :-DD i noia, no sé què passa amb la música que poses aquí que sempre acabo ballant al ritme del tecleig... el meu teclat alfanumèric es converteix en una mena de teclat musical, rítmic :-))
Està molt bé això de recuperar posts!!
És una gran filosofia la de l'entrada; tan profunda o més que una religió. I l'has contada d'una manera molt dolça.
Salut i Terra
Jo tinc la sensació que dels 24 fins als 31 la vida no m'ha canviat gaire… Però suposo que sí, que el normal és que canviï i molt, i, de fet, és un canvi constant, encara de vegades són gairebé imperceptibles.
M'ha agradat aquest apunt i ja t'ho han dit, però hagués estat una pena que el poguéssim llegir.
ja ho diu la dita la vida són vint-i-quatre dies... o eren quatre?
Un post que no merexia estar amagat 24 uf jo amb 24 i amb 34 tampoc em quedava pas aturat.
Ai sí! Que bé que s'estava als 24 i sense cap obligació...
Tot i que no els canvio pas pels meus 30.
Doncs m'ha encantat aquest post!
Qui pogués agafar aquests 24 altre vegada!! bufff... però els meus 27 ja em començen a pesar i es nota que ja no són aquells 24...
Doncs encara sort que no ens l'hem perdut, perquè és fantàstic! :D
Jo els meus 24 els vaig fer durar fins entrats els 30. Fins i tot una mica més.
No hi eren els Black Eyed Peas ni la Fergie, això sí!
Sí que és un bon post, Rits! Mirar enrere i somriure és una sort enorme, que compartim molts, no sé si sent-ne prou conscients. Visca la vida viscuda amb balanç positiu!
Crec que la vida s'ha de viure tinguis la edat que tinguis.
Salut i endavant!!!!
Jo l'he vist ben vàlid!
I m'has fet recordar que ja fa dies que no en tinc 24. MEcaxis!
*Sànset*
Moltes gràcies. La gràcia és que ens anem sentint bé amb els anys que tinguem.
El millor, que les dues HEM COMENÇAT VACANCES!!!
Publica un comentari a l'entrada