ps. Avui he estat immensament feliç. M'han dit una notícia que m'ha omplert el cor de felicitat.
Llàstima que la nostra amistat s'hagi anat a can pistraus. Està més tocada que l'acuirassat Potemkin.
No tinc paraules. Com sóc poc original, millor llegir aquestes. S'hi acosten força, encara que ara mateix ja no formem part l'una de l'altra.
Llàstima que la nostra amistat s'hagi anat a can pistraus. Està més tocada que l'acuirassat Potemkin.
No tinc paraules. Com sóc poc original, millor llegir aquestes. S'hi acosten força, encara que ara mateix ja no formem part l'una de l'altra.
20 comentaris:
Cal col·leccionar més dies com aquests.......sigui el que sigui, mentre sigui felicitat
Felicitats doncs per la part que et toca^V^.
Home, faig un post sobre ser original i vas tu i fas servir un altre de meu per explicar una cosa? Et denunciaré.
Bé, em sembla que sé per on vas, la notícia és bona, em sap greu que no la puguis gaudir com l'hauries gaudit en altres temps. Podria ser això un motiu per tornar-vos a acostar? Qui sap. Ja sap que la família es baralla de tant en tant però sempre estan allà. Bé, això diuen de la família, però cadascú té la família que vol, oi?
El fet que la notícia t'alegri tant vol dir que encara te l'estimes molt... potser podreu tornar a ser tan amigues com abans!! :-))
Ara bé -i perdona que sigui tan clara, però és el que penso- si ja no vol ser la teva amiga, doncs ella s'ho perd...
Jo he passat moltes vegades per moments de tristesa i de preguntar-me coses i de pensar on m'he equivocat o què nassos hauré fet malament quan persones que apreciava s'anaven distanciant de mi, de culpabilitzar-me i tot el rotllo ... ara ja no m'hi vull trencar el coco. Sap greu, però el món continua endavant...
Només has de recordar FELICITAT!!
quan me'nalegro la ateva felicitat sempre es el primer... fora les tritors i endavant amb les poques alegries que em tenim..Endavant les atxes!!
Ets tant dolça que fa mal que algú pugui fer-ta mal, no ho pensis...
Molts petonets tresor
Potser amb el temps podreu compartir-la de nou!
S'han d'aprofitar els moments per tornar-vos a acostar... no?
Si ets feliç ja és una gran cosa!
Si creus que s'ho val, recuperar-vos, endavant, aprofita l'avinentesa, i si no doncs felicitats i endavant!
Petons, maca!
Conserva aquest instant de felicitat per anar endavant.
Salut!!!
Les amistats de vegades es perden per tonteries, però el fet que te n'alegris tant d'aquest fet, demostra quina gran persona ets.
Si ella no vol saber res de tu, pensa que a mi (com a molts de la catosfera) m'encantaria tenir-te com a bona amiga!
:-D
la teva felicitat per uns instants ens contagia, gràcies!
les bones amistats sempre ho seran encara que sigui en la llunyania... o no tan lluny...
Ei! Ja t'ho ha dit en Xexu! Alerta amb això d'anar agafant posts dels altres, Rits! Hehe. Bé, no sóc la més adient per dir-t'ho. Jo no fa molt vaig fer el mateix amb un de teu :P
A vegades no calen paraules per expressar alegria. Una bona notícia sempre és benvinguda i qui sap? Les coses amb les temps se poden arreglar. Jo moltes relacions que donava per perdudes o espanyades, amb el temps s'han arreglat. Lo bo de la vida és que a vegades, més de les que pensam, t'acaba per sorprendre :)
Abraçades!
la felicitat dels demés ha de ser sempre la nostra, hi hagi o no amistat :) cal cultivar l'elegància.
No vull semblar maquiavèl·lic si et dic que el que compta és sentir-se feliç, més enllà de totes les altres coses.
*Sànset*
Bé. cal gaudir dels moments de felicitat, no? Sempre sou a temps d'arreglar les coses…
Moltes gràcies per comentar! L'alegria és gran. Sempre és gran quan un nou infant està de camí i és per l'amor de dues persones.
I moltes gràcies per animar-me en l'amistat deteriorada.
Als que m'encoratgeu esperant que la nova situació sigui un motiu per tornar-nos a retrobar sols dir-vos que així ho espero. Que està difícil, que potser amb el meu posat distant no ho poso fàcil, però que és més aviat l'altra part qui no en vol saber res. He fet molts intents de solucionar, però ja veurem.
Als qui em diueu que si l'altra persona no vol saber-ne res, doncs no hi pensi, agraïr-vos la sinceritat. M'ha costat veure-ho tb, m'ha costat no plantejar-me què he fet malament, però ja penso així. No penso caficar-me més. Fa un temps vaig llegir que l'amistat no es pot forçar. Potser val més deixar-la marxar sense rancúnies.
I als que em dieu coses boniques,... em feu envermellir!! però ni sóc tan dolça, ni no em mereixo mal doncs tb n'he fet, i sóc massa exigent.
Però moltes, moltíssimes gràcies!!!
Pot semblar una contradicció: ets feliç però alhora et trobes d'una persona que sembla que apreciaves molt. I si és pel naixement d'una persona, doncs genial!
Veig que no acabes de veure clar que et puguis reconciliar amb aquesta persona. A vegades és millor no forçar les coses i, diuen, el temps ho cura tot. Potser d'aquí un temps, amb una perspectiva diferent, les coses es veuen d'una altra manera.
Les coses difícils de l'amistat....
M'he tornat pràctica/radical... sinó ens entenem, doncs fora, per a que forçar les situacions....
El que cal, però, és celebrar aquesta alegria... sola o acompanyada!
;-D
Ai, Rits, quan s'han de fer "molts intents per solucionar-ho", com dius, vols dir que val la pena? A mi em sembla que una relació, del tipus que sigui, o és fàcil... o potser ja no forma part del nostre avui.
Publica un comentari a l'entrada