26/9/10

Aprofitant les darreres nits d'estiu; perdó, les primeres nits de tardor

Darreres hores de vacances, dilluns tot torna a la rutina. Mai se m'havia fet tan costa amunt tornar a la feina, però és el que hi ha. Retrobar-me amb el cap, la gallega, esperar que els maldecaps que he vist per mail dels temes que porto s'hagin resolt miraculosament, donar explicacions als companys de sindi sobre perquè no faig vaga, la vaga, les eleccions, els silencis incòmodes amb qui considerava gairebé una germana, … però bé, és el que toca.

Potser per això intento aprofitar els darrers instants de disbauxa. La ciutat és de festa major, allargo nits d'alcohol, ballaruca i futbolins desafortunats. Encara ressacosa, torno al barri dels primers i millors anys d'emancipació per escoltar el grup de moda. Però com sempre, arribo tard, i sols escoltem la darrera cançó. Fem mojitos al que té la fama de millors caipirinyes de Barcelona, però ja no tenen el gust que recordava. Em perdo per un barri que era meu i em trobo, de cop, amb la majestuosa Sagrada Família, que mai vaig arribar a visitar tot i viure a cinc passes. Sopem unes torrades ja no tan bones com abans i per sort no anem al Collins a fer una copa, segur que també no seria com abans. Això si, la ballaruca a un dels locals de sempre, però per alguna raó ja no és tan divertit com abans. La música és de fa mil anys i no té gràcia escoltar-la, la gent no acompanya tot i tenir edats similars, fins i tot el mim que ens acomiada convidant-nos a no fer soroll pel carrer ja no té tanta gràcia.

Quants anys podré seguir aquesta disbauxa? Aquest ritme de fer el que ens vingui de gust els que ja no el tenen envegen, que alguns intenten allargar al màxim absurdament per no perdre bri de joventut i encara que sigui a base de substàncies com si tinguéssin 20 anys. Quant temps seguiré vivint aquesta independència, festa contínua que és una farsa de mi mateixa? M'agrada ballar però com pot ser que m'avorreixi la música que abans no em feia parar? I com pot ser que alhora pensi que ja m'està bé? Que no tinc altra cosa a fer per no quedar-me a casa ni pensar en el que no acaba de funcionar?

Torno a casa en taxi. Passo pels locals de la meva joventut. El canvi de rumb més important de la meva vida, mil i una nits i en canvi tot i viure-hi a tocar, em resisteixo a sortir-hi una nit. Ja no és el meu torn i millor recordar els bons moments viscuts amb un somriure. A casa, fins i tot em trec el rímel dels ulls amb cotonet, em poso crema hidratant i contorn d'ulls esperant que no surti cap arruga nova i prenc una mica de suc de taronja amb ibuprofè perquè avui no torni a tenir maldecap.

Però potser millor no pensar tant, sols és depressió post-vacacional, o això en diuen per no fer-nos sentir tan malament.




12 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Tornar a treballar després de les vacances sempre es fa dur. Si el temps passa ràpid, encara més quan s'està de vacances, per desgràcia!
També vaig anar ahir al concert d'Els Amics de les Arts. Hi havia un ambientàs!

Tirai ha dit...

I no vas entrar a la dimensió paral·lela cap allà les 3 o les 4 de la matinada?
La setmana passada vaig decidir anar a un lloc perquè vaig sospitar que acabaria sent una cosa així. Ja no m'agrada fer aquestes coses, si és que mai m'havia agradat, i saps què? És genial poder-ho dir sense que passi res.
Bon retorn, segur que no serà tan dur com et sembla!

Elvira FR ha dit...

M'imagino que som nosaltres qui canviem més que no pas els llocs...jo ara no em ve de gust fer coses que vaig fer abans...la vida creix i nosaltres amb ella i ja res és igual tot és diferent perquè nosaltres vivim constantment el present , no es pot viure de records encara que siguin bons records...ens hem d'encarar amb l'ara i el aquí agafar la vida de cara i au! a tronar a treballar! segur que t'adaptaràs altre cop...i a esperar les vacances de nadal...

garbi24 ha dit...

Les nits cal aprofitar-les sempre i a totes les edats. Serà potser de diferent manera, però han de ser aprofitades totes totes.

Ferran ha dit...

M'he sentit molt identificat amb alguna part del teu escrit, Rits. La ballaruca ja no és tan divertida com abans, t'avorreix allò que abans no et feia parar...

Canviem, Rits, canviem. Amb 30 anys, em preocupava que amb 50 seguiria sortint cada cap de setmana fins a les tantes, i ballaria com tants anys ho havia fet; "semblaré un avi patètic", em deia a mi mateix. La realitat és que ja fa molts, molts dies que això ha deixat de venir-me de gust; un cop molt de tant en tant, i de sobra.

Canviem, Rits, i no passa res. Aquest cop més que mai... que nos quiten lo bailao! ;)

Molts ànims per demà, guapa; serà menys dur del que ara tems. Dóna't 24 hores.

maria ha dit...

Serà dur però el divendres ja farà baixada ja ho veuràs.
Per cert,la meva companya de feina també comença demà...no seràs tu? jejeje

XeXu ha dit...

Em sembla que això és alguna cosa diferent a la depressió post-vacacional. Bé, potser perquè jo trobo que aquesta depressió és una collonada, treballar és el que ens fa poder fer vacances, així que encara que costi i no sigui fàcil recuperar el ritme, de depressió res.

Ens fem grans, tot això que expliques jo també m'ho puc plantejar. Segueixo fent les mateixes coses que feia fa temps, però ara bec menys, anem amb més calma. Però és que fa molt temps que no surto en plan disbauxa, que dius tu, i potser el trànsit se m'ha fet més lleuger.

Tot i això, hi ha dies, és clar. És normal que no t'agradin o trobis més soses les coses que feies abans; canviem. Però potser tindràs altres nits sense dormir, altres tipus de festa. És adaptar-se als temps. Jo no em resigno, la nit em segueix agradant i la viuré de la manera que vulgui. Tot i fer molt temps que no surto com la canalla, aquest mateix any he tingut algunes escapades nocturnes dignes. Encara queda combustible.

Jesús M. Tibau ha dit...

els anys passen i les rutines canvien, de vegades sens adonar-te'n

fanal blau ha dit...

Vinga rits, aprofita els darrers cinc minuts de les vacances...:)
Vagi bé el retorn i ànims!

_MeiA_ ha dit...

La gent va canviant, va evolucionant. I pensa que tots els canvis són bons. És normal que ja no disfrutis tant fent el què tant t'agradava fa 5 anys. A mi també em passa.

sànset i utnoa ha dit...

Tornar a fer el mateix que féiem fa anys no sempre funciona. No saps per què però llavors sempre era millor. De vegades, però, magnifiquem els records i per cada any que passa li sumem punts positius als records que ens queden en ment i que etiquetem de postius, i equivocadament ho volem comparar amb el present sense tenir-nos en compte retrospectivament.

Petons i bona tornada, fa molta mandra però s'aconsegueix!

Utnoa

rits ha dit...

Em sap greu. Tenia tantes ganes de posar el post que l'he penjat abans de contestar-vos. És que estic realment emocionada. I això que m'heu deixat comentaris preciosos. Gràcies per entendre el post. És una mica repetitiu de coses que vaig vivint, però és el que hi ha, i en tenia necessitat. Novament, moltes gràcies.

ALBERT BiR, ha estat durillo. Sort de la bona notícia, ara ja estic rodant. Suposo que poc a poc aniré agafant el ritme, però em fa mandra.
Si que hi havia ambientàs! Ni ens vam acostar a l'escenari, era impossible.

TIRAI, és que no duro fins les 3 o les 4 de la matinada!! allà quarts de tres caic rodona!!! si que és genial poder-ho dir. Sovint ho faig, però l'estiu em fa tenir regressions i acabar sentint-me així.
No ha estat tan dur, ...encara que una micarrona si.

ELVIRAFR, si que canviem. No em veig igual que fa cinc anys i tampoc voldria tornar enrere, miro aquells anys amb certa nostàlgia però sobretot amb alegria. Simplement, no acabo de trobar el meu lloc ara. No sé ben bé on sóc, qui sóc i què faig. Em veig fent coses iguals que fa cinc anys i tampoc en tinc ganes, però tampoc tinc ganes de quedar-me a casa i fins i tot de sortir de tant en tant. És un sentiment contradictori. Si que m'adaptaré, venen moments difícils, i si, ...vacances de Nadal que en tindré gairebé 15 dies!!!!

GARBI24, doncs ara tinc sensació de desaprofitar-ne moltes. Una llàstima!!!

FERRAN, gràcies pel comentari. Jo estic en la preocupació que tenies als 30. en tinc 34 i ja no sé què vull fer, si em toca, no em toca,.... de tant en tant em ve de gust, m'agrada poder no tenir lligams i fer el que em vingui de gust (tot els que els emparellats o pares somien) xò tampoc ho vull continuar, vull certa estabilitat, fins i tot avorriment. Què estrany, no?
Doncs si, que nos quiten lo bailao! I mira que hem ballat!!!!

MARIA, si, un dia menys, encara en queden quatre, però fer plans pel finde ho fa molt més lleuger. Dona no crec pas que siguem companyes, tens mooolt millor gust musical que la meva compi!

XEXU, mirat així, recompensa tornar, però encara falten per les properes vacances! En el meu cas, fins nadal!
Bé, no et pensis que la meva disbauxa és molt bèstia, però de vegades em veig una mica fora de lloc. I l'alcohol i les hores t'asseguro que no és el mateix que abans, ara dos copes i el vi del sopar equivalen al que abans eren 4. i l'endemà...... però bé, cremarem el combustible que queda.

JESÚS M. TIBAU, però sento que a mi no em canvien, i de vegades sap greu.

FANAL BLAU, els vaig aprofitar. El retorn ha estat el que ha estat, amb coses bones, i d'altres més pesades, però cal tornar. Sort que tornem a treballar!!

MEIA, no ho disfruto però ho continuo fent, i no veig alternativa. És com estrany, però m'agradaria estar en un moment diferent. I si estigués en aquest moment, segurament em queixaria de no tenir la independència que tinc ara. Ais....

UTNOA, els records potser es magnifiquen, però ja m'està bé. No els visc com si ara fos frustrant no poder fer tot el que feia. Simplement que el que faig ara és massa semblant i potser m'agradaria avançar. Però potser tenir aquest sentiment ara tb m'ajuda a que quan tingui un altre moment no vulgui magnificar els records i enyorar-los, sinó simplement tenir-los amb un bon regust de boca.

Una abraçada a tots i totes!