19/9/10

Retrobaments


Quan arribo d’un viatge necessito un temps per processar, per descansar i reprendre el dia a dia. La desconnexió és tan gran que necessito un període d’adaptació (com fan ara a les guarderies i les escoles per gran torment dels pares). Però només arribar, un primer truc a la família (que aquest any no vaig fer, doncs em van venir a rebre a l’aeroport) i un missatget als més íntims.

I arriben els retrobaments. L’any passat quan vaig arribar del viatge vaig rebre un sms que crec que encara tinc guardat, doncs em va emocionar i molt. Entre d’altres coses em deia “t’he enyorat molt”. Llegir aquelles paraules em van fer somriure i sentir-me molt feliç dels amics que tinc. Vaig sentir aquella escalfor que et fa retrobar-te a casa, al teu lloc. Saber que per molt lluny que marxi, aquí hi tinc el meu cor.

Al cotxe, ma germana i mon pare m’expliquen que el Puck ha estat molt mimoset i només arribar, tot i atabalar-se amb tanta gent, l’abraço i comença a ronronejar. Les poques estones que he estat per casa aquests dos dies no em deixa sola ni un moment. Si m’assec al sofà es posa damunt la panxa, me la remena, ronroneja com mai, es refrega i es deixa acaríciar indefinidament. Xoquem cap amb barbeta, acaríca la cara amb les potetes i donar-li la malta és el millor capritx que té. S’ha de dir que també l’he trobat a faltar. Ja és part de mi, i aquest bitxet que gairebé ja ha destrossat el sofà per complert és de les millors inversions que he fet.

Han passat dos dies i encara no he pogut fer una rentadora. Just ara acabo de posar la primera. Només arribar a casa i deixar la motxilla damunt la taula, sense encara poder haver enviat cap sms en rebo un, “ja has arribat? Et vens al MMVV aquesta nit?” i esclar de cop, recordar que és el gran dia, el gran concert i tot i haver-me llevat a les 5 del matí hora d’aquí sense gairebé no haver dormit, com puc dir que no? Descol·locada quan feia ni 24 hores que em torrava a l’Acròpolis, encara bó que agafo unes bambes i sense ni fer una becaina, apa cap a Vic hi falta gent. Posar-nos al dia, fer plans, riure i enriure’ns, ser objecte de plans celestínics que em fan envermellir. Rebre un somriure sorprés per ser allà i donar ànims quan es suspen el concert per la pluja, acompanyar a descarregar les andròmines al local ja que et porten a casa i finalment, dormir.

I que la iaia t’abraci. Miro les fotos del primer dia de viatge i em veig la mala cara que feia. Estava convençuda que hauria de tornar, però un cop més em demostra la seva força i valentia. Portar-li un brioxet amb formatge feta i una mica de pernil dolç i veure-la somriure i com se li cauen les llàgrimes dels seus preciosos ulls verds. Gairebé no li explico el viatge, poques coses, sap que no m’agrada xerrar massa i ella, en canvi, me n’explica moltes. I jo, ben contenta, l’escolto. No està bé, sento que s’està acomiadant de tots, però que encara es vol il·lusionar, treu força d’allà on no n’hi ha, del seu cor tan gran i lluitador.

I amb tot, un no parar. Començar a contestar correus, fer trucades pendents o perdudes pel mar Egeu, rebre’n dels amics que s'han quedat per aquí, sopar amb uns i altres, obrir el reader i trobar 376 posts per llegir i ganes de saber de la catosfera, tenir un munt de posts al cap. El periode d’adaptació ja s’ha acomplert, ara a posar-me al dia de tot i començar un munt de projectes que en tinc moltes ganes, amb les piles ben carregades com feia temps que no tenia i la pell ben morena gràcies a un dels millors viatges que he viscut.





ps. La foto..., és que és molt difícil fer-li fotos al Puck de tan a prop, igual que n'és de difícil escriure aquest post amb ell damunt. La cançó, de les que més hem fet sonar aquests dies.

22 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Celebro que hagis arribat! espero que t'hauran provat les vacances...ho expliques tot amb tanta tendresa rits! una abraçada per tu i una moixaina pel Puck!

Tirai ha dit...

Ben retornada, rits. Sembla que han sigut unes bones vacances :-)

Rita ha dit...

Bentornada!

Saps, aquí també se t'enyorava. La teva manera d'explicar coses, sentiments i sensacions, enganxa!
Petons, maca!

Clidice ha dit...

costa "re-connectar", però allunyar-se també ajuda a valorar allò que tens :)

Carme ha dit...

Doncs ens transmets una bona experiència de vacances, un viatge encantador, segur. Grècia per a mi també va ser un dels millor viatges. I també una tornada feliç. Benvinguda, rits, una abraçada.

Striper ha dit...

Doncs endevant amb els projectes!!!

XeXu ha dit...

El millor de tot plegat és que marxaves amb molts dubtes, i tornes dient que ha estat un dels millors viatges que has fet. Això t'animarà per futures ocasions, encara que esperem que els propers cops alguns dels problemes ja s'hagin solucionat i ni hi hagis de pensar. M'alegro de que tot hagi anat tan bé, i que tinguis tants projectes i ganes de fer coses. Aprofita, no en deixis escapar cap.

Ben tornada.

lolita lagarto ha dit...

sona tan bé això d'un dels millors viatges que he viscut.. felicitats tan de bo ho puguis dir sovint!
m'ha agradat molt com descrius la teva relació amb la iaia.. molt dolç!

kweilan ha dit...

Benvinguda! Sembla que t'ha anat superbé. Una abraçada!

garbi24 ha dit...

Ja tornes ha ser aquí?....que rapit passa el temps quant es bo...celebro que t'ho passessis bé i endavant amb els nous projectes. Esperem veure alguna foto de les que es puguin ensenyar......;)

_MeiA_ ha dit...

Un animal és la millor inversió que es pot fer, mai et decepcionen.

MMVV!!!! Jo com cada any també hi era!!! I pels osonencs aquesta és una de les millors farres que podem tenir (entre mooooltes d'altres).

M'en alegro que t'ho hagis passat molt bé, i les rentadores de mica en mica tot es farà. Nosaltres ara estem il·lusionats preparant el viatge que farem en breu (falten 27 dies) i com tu, estic fent llistes per tot. :)

Un petonàs i m'alegra tornar-te a llegir!

Pandora ha dit...

Benvinguda!!! Segur que tots nosaltres també t'hem trobat a faltar. Ànims i que vagi bé la nova etapa. Jo ara hi penso i em queden lluny ja les vacances!!! Sort en tenim de les fotos i els sopars entre amics per recordar-les.

S.N. ha dit...

No ho fas bé dona: el dia d'anar a Vic era ahir! Jejeje q no va ploure!
Per cert, genial Amaral!!

maria ha dit...

Ben tornada.
Ja et trobàvem a faltar^-^.

Assumpta ha dit...

Ben tornadaaaa!!!

M'ha fet gràcia això del període d'adaptació... això vol dir que has pogut desconnectar bé ;-))

Jo em trobaria amb 376 posts per llegir i t'asseguro que faria "borrón y cuenta nueva", quin stress!! :-)))

rits ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris i les paraules boniques que em diueu! Jo tb tenia monillo de blogs, de tant en tant en mirava, però ho he fet poc. Les vacances han anat molt millor del que es presentaven. Grècia és fantàstica, llàstima que ho estiguin passant malament, perquè si, tenen tot més car i sous més baixos. AIxò si, a les illes viuen molt bé, doncs és allò de necessites poc per viure.
I el número de posts pendents, bé, intentaré posar-me al dia el més ràpid possible!

lulamy ha dit...

Benvinguda! M'alergro que hagi anat tot tant bé i que tornis amb les piles a tope! Ja he vist les fotos i he deixat alguns comentaris… Ens veiem aviat!

Laia ha dit...

uau,que bé que el viatge hagi estat tot un èxit!!! :) :) me n'alegro molt! Això vol dir que el peu s'ha portat bé?

rits ha dit...

lulamy, si, amb les piles moooolt carregades!!!!

merci, Laia, el peu s'ha portat fantàstic! puc dir que em sento recuperada del tot!!!

Ferran ha dit...

Piles, piles, Rits!!! Celebro el tò alegre del post, l'èxit del viatge, l'alegria dels retrobaments... Piles, piles!!

(aquesta sí l'he pogut escoltar; feina temps... i m'agrada)

rits ha dit...

si, FERRAN, molt carregades, feia temps que no em sentia tan bé! me n'alegro que t'agradi la cançó!

joanfer ha dit...

Saps? Per aquí també t'hem enyorat... Encara que amb uns dies de retard, bentornada, rits! M'alegro que hagis tornat amb tanta energia...
Petons! ;)