20/9/10

Sóc nyonya

I què?



ps. M'encanta aquesta cançó. Em persegueix des de que vaig tornar de Grècia, ficant la pota, tararejant-la, trobant-la per tots els racons, recordant-me que em vull comprar una màquina de cosir i com m'agradaria fer algún repunt.
Però reconec que la lletra és nyonya. Tot i que per mi desprén gran tendresa i sensibilitat.

12 comentaris:

garbi24 ha dit...

Doncs...sóc nyonyo...;) m'encanta la tendresa d'aquesta cançó amb la gran veu de Beth.
Vull cosir-te tots els.....

Carme ha dit...

Jo no l'havia sentit mai, però també m'agrada.

M'ha fet gràcia el vocabulari de merceria que desplega...

XeXu ha dit...

Miraré de no sentir-la més no fos cas que se m'enganxi. L'he trobat realment dolenta, i mira que a nyonyo no em guanya ningú, però no. Com està canviant la música del teu blog darrerament...

fanal blau ha dit...

M'apunto al reconeixement de poder-nos sentir nyonyes i nyonyos quan ens calgui i ens vingui de gust!

lolita lagarto ha dit...

sembla una canço d'una altra epoca, a mi fer cadeneta em provoca urticaria, i que em lliguin claustrofobia, pero hi ha gustos per tot...
i aixo que estic en contra dels nyanyos pero no dels nyonyos..

Albert B. i R. ha dit...

No és que m'agradi gaire la Beth, però que hagi fet el pas de cantar en català és molt positiu!

S.N. ha dit...

No puc sentir la cançó perquè no tinc so a l'ordinador...però m'agrada com canta la Beth i també sóc nyonya de vegades.
Ah, i m'encanta fer punt de creu, també surt a la cançó?? Només tinc temps de fer-ne a l'estiu però...snif, ja el trobo a faltar.

Ferran ha dit...

Un altre vídeo que no puc veure ("This video contains content from Musica Global. It is not available in your country").

Ja ho té, això, Alemanya; ens capa molta música :(

rits ha dit...

Gràcies GARBI24, la veu de la Beth és ben especial i aquesta cançó despren molta tendresa.

CARME, si que hi ha un gran vocabulari. Algunes paraules les desconeixia, com la sedalina! Sempre va bé saber-ne més!

Em sap greu XeXu, però segur que se t'enganxarà. Sona cada dos per tres a la ràdio. I tb em sap greu que no t'agradi la música del vuit8ena, millor que no escoltis la del post de demà, que em negaràs la paraula!!!!jajajaja, aquella si que marcarà la decadència total.

FANAL BLAU, merci, sembla que estigui mal vist, oi? Que tinguem que ser durs sempre i no cal!

LOLITA, dona, si t'ha de fer urticaria millor no ho provis!! això de lligar-se... no hi havia caigut!!!

ALBERT BiR, li ha costat tres discs! Un en castellà, un en anglès i finalment ha vist que com el català res de res!!

ooooh, em sap greu SN. Sempre m'ha agradat. Ella fa una mica de ràbia, però tb cau bé. Una contradicció ben tendre! Mmm, el punt de creu crec que no surt, però potser en alguna altra cançó si que surt.

FERRAN, a veure si te la puc enviar d'alguna manera!!! és una llàstima, endolçiria el cor dels alemanys de valent!!!

Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada a tots i totes!

Assumpta ha dit...

Ostres, ostres, ostres... Vaig sentir la Beth en una entrevista (no recordo si a Catalunya Ràdio o al RAC-1) fa uns mesos quan parlava del seu disc que estava a punt de sortir (aquest) i deia que a ella li agradava molt cosir (a la vida real) i van posar un trosset d'aquesta cançó... Doncs abans he vist no sé què per la tele que m'hi ha fet pensar i m'he dit "ai, hauria de buscar el vídeo aquell de la Beth a veure si m'agrada la cançó!" i ara vinc aquí i... uaaaau!! la cançó!!!... com és possible??

Bé, en tot cas és nyonya, nonyísssssssimaaaa hehehe però m'agrada, em fa gràcia com va lligant tot el vocabulari de cosir, brodar... ;-))

rits ha dit...

Doncs em fa feliç que l'hagis trobat. És molt delicada i sensible aquesta cançó. Nyonya, però preciosa.
Tot primer fragment és el més bonic,.... "vull sargir-te amb fil vermell tots els pedaços del teu cor, aquest cop vull brodar-la"

joanfer ha dit...

I taaaaaaaant, què seria el món sense els i les nyonyes?? Aburrit! Aburridíssim! M'agrada la cançó...
Petons! ;)