Fins la tornada

Espero que Atenea ens doni sabiesa perquè sapiguem prendre les decisions del camí, que Hermes ens guiï en el nostre viatge i que Afrodita, si vol, faci de les seves. O més ben dit que sigui Eros qui faci de les seves.

Que Poseidó no estigui massa enfurrunfunyat i que tinguem bona mar, que Apol·lo faci sortir cada dia el sol i Artemisa ens regali una lluna ben bonica (tot i que no tindrem lluna plena) per poder veure moltes estrelles.

Pregaré perquè Hèstia cuidi la meva iaia, que Heracles em doni força perquè no em falli el peu i que Ares no s'interposi entre les tres amigues que viatgem. I sobretot que Aquil·les, el nostre mite, sigui present en tot el viatge.



ps. Crec que els déus de l'Olimp no m'ho han posat gaire fàcil. Ha estat un any ben dur, moltes coses a deixar enrere i sobresalts de darrera hora. Moltes ganes de marxar i moltes pors, sobretot perque avui la iaia ens ha donat un ensurt. Això deu ser perquè no els he conec i encara que m'he mirat la mitologia grega un munt de cops i de petita m'encantava una série que es deia “la petita Polon” i on Apol·lo cada dia sortia amb un carro tirat per cavalls a posar el sol perquè lluís ben formós i la seva filla Polón jugava amb Eros a prendre-li les fletxes. Ens llegim a la tornada, espero el dia 17.