20/8/10

Igual i diferent


L’esport nacional del vuit8ena ha canviat darrerament. Ara ja no es porta el rascar el sofà (encara que no ha caigut pas en l’oblit). Ara s’imposa una nova modalitat de tocar els nassos a la mestressa. Abans cal dir que una servidora, ja de per si poc presumida, no acostuma a preparar-se la roba per sortir damunt del llit abans de passar per la dutxa, doncs hi ha l’inevitable magnetisme de quan surts de la dutxa trobar-t’hi ben plàcidament escarxofat damunt la roba un gat de pèl llarg. Per això, sols preparo mentalment el que em posaré. Tot i així, la roba interior si que la preparo, ja que el calaix està tan anàrquicament desordenat que cal una mica de temps per trobar la roba justa que busques. I aquí arriba la novetat, em desapareixen els sostenidors que deixo damunt del llit. Es veu que veure la mestressa buscant-los per tots els racons de la casa no té preu i genera riure’s una estona.

Però aquest no és el tema del post. Ahir mentre veia que ja se’m feia tard i buscava desesperadament els sostenidors sota el llit o la tauleta del menjador (al final estaven gat i sostenidors ben amagats damunt una cadira sota la taula del menjador) recordava aquest post de l’Elvira i el que em va fer pensar. I és que aquest estiu tot és ben igual i ben diferent.

L’any passat el Puck no tenia aquesta mala baba, potser era pitjor, volia saltar d’un vuitè pis. Però continua sent un trapella adorable. Continuo anant justa de temps als llocs, però ja no arribo tan tard. Potser començo a saber calcular el temps que trigo en arribar des de casa.

M’és un estiu estrany. Igual i diferent al passat. Mentre enfilo carrer avall, baixo les escales del metro i espero envoltada de turistes cremats, mentre em miro i veig que del moreno que vaig lluir al juliol ja no en queda gairebé res; mentre tot això, recordo com l’any passat repetia la mateixa rutina aquesta mateixa setmana i com deia que m'agradaven les festes majors. Però en canvi el record em sembla ben diferent.

Llavors sortia als vespres, encara que fos entre setmana; reia, ballava i dormia 4 horetes per a l’endemà aguantar la jornada laboral fins a la migdiada. Necessitava no parar. Però aquest any, per tercera vegada en una setmana, arribo sense esma a les festes, m’obligo a passejar però abans de les dotze faig retirada. I al matí arribo esgotada a la feina. Abans d'ahir, un company es preocupava molt per mi en arribar i em recordava que sols queden dos setmanes.

L’estiu passat em sentia viva i aquest any, sento que sols sobrevisc. Moltes de les incerteses, de les inquietuds que tenia s’han aclarit o fins i tot millorat, el camí està encarrilat en un munt d’aspectes que abans em generaven tensió, però d’altres camins han canviat o s’han perdut. Les parpelles em cauen, les ulleres són frondoses i no queda ni un esbós de somriure. M’assalten un munt de records, de moments viscuts, de jocs que ja han caducat i de esforços que feia i que ara sóc incapaç de reactivar. Comparo i encara que podria dir que estic igual, em sento diferent. M’esforçava per millorar, sentia que millorava dia a dia. I en canvi, ara que tot és més fàcil, hi ha una estranya buidor.

Però la vida és dinàmica, no ens podem aturar. Arribo a la meva destinació. Em miro davant la porta que s’ha d’obrir i obro els ulls de bat a bat, faig ganyota i em genero un somriure. Els altres no en tenen la culpa. Noves converses, nous somriures i anar tirant. Recordar els nous projectes i mirar endavant davant d'un nou curs que de moment, té molts projectes en estudi i uns quants ja en fase d'execució, a veure si porten nous vents per a casa.

Avui em sento afortunada per no haver de sortir. Tots els habituals són fora. Un vespre de divendres a casa, per descansar però que alhora em pertorba afrontar.



ps.sé que el post començava molt millor del que acaba. A veure si ben aviat trobo les piles que s'han esgotat. Avui el mateix company d'abans se'm sincerava. M'explicava els seus neguits, les seves pors, els seus maldecaps. Potser som molts els que estem igual encara que siguem ben diferents, potser tots mirem de tirar endavant, encara que sigui a base de fer riure.
Avui m'he enterat que la Shakira, a més de multar-la per incívica, vindrà a BCN de concert al novembre. Llàstima que això impliqui sentir el waka-waka i el pèssim darrer disc. Com enyoro quan era rockera!
No volia posar aquesta cançó, però reconec que fa molt d'estiu.
La foto, un dels bons moments de l'estiu. Un vespre a Begur.


14 comentaris:

garbi24 ha dit...

Quin gat mes pillo....veure't corre per casa sense sostenidors.....
No et preocupis per el cansament...amb els anys canvien els costums i les maneres. Sigues feliç amb el que t'agradi...encara que sigui corre darrera el gat...;)

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaaaaa aquesta cançó la posaven CADA DIA al lloc on anàvem a sopar a Amsterdam (una hamburgueseria bastant bé de preu i on jo deia sempre tres o quatre paraules en holandès per fer somriure a la cambrera) :-)

Ufff jo mai faria això que has fet perquè m'explotaria el cap (en el sentit literal de la frase)... comparar com estava l'any passat... i com estava l'any passat? Ni ho sé... No me'n recordo.

Jo el que vull és ser feliç ara. Ara!! :-))

De moment, mentre escric, estic ballant la Shakira (ballar asseguda mentre teclejo rítmicament se'm dóna força bé)

No comparis... Mira de gaudir d'aquest divendres tranquil·let a casa... per què ha de ser difícil d'afrontar? és casa teva!! juga amb el gat, llegeix, posa't música... fes el que vulguis i gaudeix-ne :-))

PS/ Als de l'Ajuntament de Barcelona els haurien de processar per idiotes. La gent es pixa pels carrers, els gossos ho embruten tot, es ven droga per tot arreu, els carrers fan pena, llàstima, Barcelona fa plorar... i ara multaran a una cantant que fa un vídeo... Sense comentaris.

_MeiA_ ha dit...

M'has fet riure imaginant com corries buscant els sustenidors perduts! jajajaja.

I ànims, que això ens passa a tots, els canvis a vegades es fan dificils de suportar, però pensa que sempre són per millor.

I pensa que jo, des de l'altre cantó de la pantalla, també estic un divendres-nit a casona, ben tranquileta i mirant alguna peli.
Ahhhh!!! per cert!!! estic impacient per llegir la teva entrada de la peli: "Quiereme si te atreves"... OOOHHHH fantàstica!! com em va agradar!!!

Un petonet!

P-CFACSBC2V ha dit...

Suposo que el Puck, amb els sostenidors, et deu voler fer riure. I l'any que ve potser recordaràs aquest any d'una altra manera, suposo que depèn del moment. Ànims!

fanal blau ha dit...

T'imagines rits que tot fos sempre igual? Seria terrible...
Està bé que siguin diferents, tot i que de vegades ens calgui temps per veure les diferències en la millora, i en "la diferència".
Està bé sortir, està bé poder-se quedar a casa, està bé...
Segurament fas més que sobreviure, encara que no t'ho sembli. Crec que ho puc entendre bé.

I só, la vida és dinàmica, rits. Això si que ens fa sobreviure i reixir.

Una abraçada! Amb gràcia!

Jesús M. Tibau ha dit...

li has de fer una foto al gat en plena feina de desordenar la roba interior

XeXu ha dit...

En el període d'un any les coses no semblen canviar tant, però sí que hi ha coses diferents. Per exemple, el peu no et permet fer sobreesforços, perquè ho pagues. Les situacions, la gent, han evolucionat i els matisos canvien molt les coses. Pots fer l'exercici de mirar en què han canviat les vides dels teus amics, i tots aquests canvis, sumats als teus, faran el resultat de per què aquest any és diferent a l'anterior.

DooMMasteR ha dit...

Ni et preocupis per les energies. Cada estiu és diferent :-)
Deu ser molt divertit veure't corrent rere el gat! xD

Elvira FR ha dit...

Vaja rits veig que et vaig portar a rumiar entre l'ahir i l'avui igual i diferent....pensa que tu no ets ja la de l'any passat i jo tampoc...i veig que el Puck tampoc ho és...no he conegut mai cap gat que li agradés amagar els sostenidors a la mestressa jo crec que ho fa precisament perquè et quedis més amb ell i recarreguis piles...tens un gat llest rits!

rits ha dit...

moltes gràcies pels vostres ànims. És cert que cada dia és diferent, i cal trobar les piles on sigui, però com costa, de vegades.
El tema de la roba a amagar l'he mig resolt deixant la roba damunt la calaixera, on no puja. Però crec que s'ha enfadat una mica!

Eulàlia ha dit...

ei,
poc a poc..
amb tota la calma del món..

potser un canvi d'aires..
idees noves..

t'apuntes?
·

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo crec que per al nostre gat no hi ha millor moment que 1) quan canvio llençols 2) quan plego la roba neta. Sembla una petita obsessió... deu ser l'olor de detergent.

Els vespres d'estiu són complicats... mil activitats per fer que Només es poden fer a l'estiu, feina, poques hores de son... suposo que està bé que combinis, un any de molta activitat amb un de poc moviment. Això sí, l'any que ve, tots els vespres fora de casa, eh!?

(totalment d'acord, la Shakira ja no és el que era. Costa reconeixer que Ahí te dejo Madrid sigui de la mateixa cantant)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

L'Otis em devia llegir ahir quan escrivia: http://tujoilotis.blogspot.com/2010/09/qui-som.html

rits ha dit...

jejejeje, què farem amb aquests gats???? somriure!!!
el puck quan canvio els llençols tb és un moment de màxima felicitat!