22/8/10

Nivell bàsic


Molts dels cursos d'iformàtica es divideixen en bàsic o avançat. Els bàsics, són realment bàsics i et desesperes, però els avançats.... sembla que un entremig no és possible. A més, perquè han de parlar en un idioma que no entén ningú amb dos dits de front? Hauria d'haver-hi un curs solament específic per entendre com parlen els informàtics. El fet és que fer un curs d'informàtica és d'aquelles coses que fa més pal del món de posar-se en els propòsits d'un nou curs.

El meu nivell d'informàtica és bàsic, bàsic, però em vaig apanyant, via autodidàctica (espero que aquest post no el llegeixin els informàtics de la feina als que tinc fregits). Però el pitjor arriba amb totes les andròmines electròniques que ens acompanyen. Entendre el funcionament és una tortura. Ni amb els mp3, ni amb els mòbils, ni amb les càmeres digitals, ni amb la tdt, ni amb projectors, la playstation, ni molt menys amb els ordinadors crec que sàpiga fer anar més que les quatre coses bàsiques. I a vegades, ni això.

Fa uns mesos, un company de feina es va comprar un ipodtouch. Valgui a dir que sempre he somiat amb aquesta andròmina (internet i música separat del telèfon). Com que el nano és jove i esbojerrat, un mes després decidia que es comprava un iphone (el mateix amb telèfon). I li vaig proposar comprar-li de segona mà l'ipodtouch. Per fi tenia el capritxet que feia mooooolt temps que anhelava. Però posar-lo en marxa es feia una muntanya més difícil d'afrontar que no pas el kilimanjaro. I els mesos van anar passant amb l'andròmina a la capseta mirant-me desafiadament cada vegada que entrava a l'estudi.

Ahir era el dia. Marxo d'aquí dues setmanes i necessito saber com coi va aquesta màquineta, ja no ho podia deixar més. A més, cal dir que tinc dos àngels de la guarda, els meus senyors tecnològics i ahir en veia un per dinar i l'altre per sopar i per tant, si alguna cosa no anava bé, encara em podríen socòrrer.

Em vaig proposar que no podia ser tan difícil, però si que ho era. Sols engegar-se s'havia de desbloquejar. Vaig estar una hora ben bé intentant fer anar el “trasto”, mirant tutorials per internet, …. i no me'n sortia. Havia vist fer anar un de molt semblant a una nena de sis anys, per tant què coi passava?

Es pot ser tan bàsica que no sabia que els trastos aquests són dactilars i que per tant per desbloquejar-se només calia que arrossegués la fletxeta cap a la dreta? Crec que el meu amic encara riu de mi. Així, que si solament ja no sabia fer això, quan em va dir que l'havia de configurar i mil i una coses, la cara de terror que vaig posar va fer que passés bona sobretaula davant d'un portàtil posant-li a la nena l'ipotouch apunt!!! (a més de posar-me musiqueta nova per conèixer).

I no és la primera vegada que m'han de salvar d'una d'aquestes! La de mil i una vegades que m'han tingut que fer o desfer els embolics tecnològics.




ps. Tinc uns amics que són uns sols. Em van configurar l'ipo i fins i tot es van menjar el tiramisú que de transportar-lo s'havia demuntat del tot! A la nit en un sopar tranquil de terrasseta al barri, me l'acabaven de posar en marxa, i ara ja no puc parar de jugar!!! és tan bonic!!!!

la llàstima és que no es poden fer fotos, es veu que això sols ho fa l'iphone,oooooh....
us en podeu riure tan com vulgueu, ho tinc assumidíssim.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Però per què serveixen els amics informàtics si no? Home, recorrem a ells per qualsevol cosa. Jo ja tinc avisat el meu que aviat voldré fer neteja a l'ordinador, i que es vagi preparant.

Molt maca l'andròmina, molt maca. Fa temps en vaig tenir una a les mans i feia goig. Tot i que el nou iPhone també pinta molt bé. I l'altre dia vaig veure els iPad per primer cop i vaig pensar que són magnífics. Una pijada, però magnífics. Si els d'apple ja la saben llarga...

Mireia ha dit...

ohhhh, que mono! Jo vull un Ipad, no el necessito no sé que en faria però són tant cucos.

Jo funciono per assaig-error. Mirar les intruccions em fa bastanta mandra!

Ferran ha dit...

No et pensis, Rits: alguns no sabem NI tan sols perquè serveix un Ipodtouch d'aquests. Ipod em sona, però tampoc no sabria per on agafar-lo. Res, noia, a mi de blogs i Facebook pregunta'm el que vulguis, però de ipods i companyia...

PS: Subtil manera de recordar-nos que quan nosaltres tornem, tu marxes ;)

Assumpta ha dit...

Agafa el comentari d'en FERRAN i imagina que jo he escrit el mateix en les seves TRES primeres línies :-))

Per cert, he de preguntar a un amic com coi puc passar les fotos del mòbil nou a l'ordinador amb el bluetooth... ma germana em va demostrar com ho feia del seu mòbil al meu i va funcionar, però ja a casa, amb l'ordinador no "reconeix" res... grrrr (també podeu riure... per cert, si algú ho llegeix i ho sap, que m'ho digui!!)

Ah! El bitxo és el de la foto? És moníssim!! :-))

onatge ha dit...

Avança més de pressa la tecnologia que la nostra capacitat d'adaptació, i si t'encantes una mica, de seguida sembles un home de les cavernes...


Una abraçada actual...
onatge

zel ha dit...

Vaja, una altra com jo...benvinguda al club de la ràbia d'impotència i a sobre se te'n foten...jejejee...

Petonassos!

P-CFACSBC2V ha dit...

Estic bastant desconnectat d'aquests trastets, però reconec que tenen la seva utilitat. Ah, i si tots haguéssim nascut ensenyats, seria un caos! :-)

(Bona banda sonora.)

Rita ha dit...

Agafa el teu apunt, suma-li el comentari del Ferran -sense el Facebook- i posa-li tanta ignorància com vulguis i hi trobaràs la Rita.

Tinc un mp3, em sembla que se'n diu, per estrenar des de fa uns 3 anys crec o 4, no sé, des de que es van posar de moda. Me'l van regalar. T'ho pots imaginar?!?!? Sempre que me'l mirava, em feia por. I finalment, ja no me'l miro. Suposo que passarà a la història ben verge pobret... I com et pots imaginar tot el que ha sortit després ja, ni parlar-ne! :P

Elvira FR ha dit...

jo amb un mòbil normalet, i l'ordinador ja me les apanyo prou bé...els ipod ipad itoich mp3 mp4 i altres no sé què ,de moment no em criden pas l'atenció...sort tenir uns amics que sàpiguen com van aquests aparets....

lisebe ha dit...

jajaj noia em veig reflexada !! jo no tinc ni idea moltes vegades com funciona fins i tot el mobil a duras penas el puc programar per que soni la alarma de despertador, i si vull mirar mes que es el que té, li donc a qualsevol dels meus nebots petits perque m'ho facin ells, son la generació de la tecnología ..ho saben totttttttt.
Ja no parlo ni de Ipod, mi MP3,MP4, que fa poc que em van regalar que son ells els que me'ls possan per funcionar jajaj.

Així que no et preocupis que som moltes les que aquestes coses ens sonen a xino per dir-ho d'alguna manera.

Petonets i bon día.

kika ha dit...

felicitats per l'alegria que et dona aquesta maquineta!!! la resta ja es veu que l'has solucionat molt be :-)

rits ha dit...

És ben curiós com sovint et sents estrany per no saber alguna cosa o no agradar-te altra i quan ho expliques trobar que a molta gent li passa com tu. En aquest post m'ha passat això. Pensava que era estranya per sentir-me tan poca traça amb les tecnologies, xò ja veig que no sóc la única. Ens podrem anar ajudant els uns als altres!!!

XeXu, doncs diga-li que es passi pel vuit8ena que una bona neteja també li faria falta! Els ipads no els he vist. Sé que m'encantarien. Però apple està fora del meu abast. Ja m'agradaria tenir un Mac!!!!! aquest ipodtouch va ser un regalet que em vaig fer per haver acabat la recuperació. I vaig tenir mooooolts remordiments!!!!

MIREIA, i un regalet de reis? A mi em fa molta por això de l'assaig-error. Tinc por de carregar-me alguna cosa important. I si, mirar les instruccions fa una mandra!!!!!

FERRAN, apalí!!!!! esclar que amb la super tele que ens vas ensenyar no necessites un ipod per res, que et quedaria molt petit.
Buf, el facebook tb el tinc en nivell bàsic!!! i de fet, el blog tb, no surto mai de la plantilla pre establerta. L'html em fa més por que el Freddy Kruger!
No et pensis, ho aniré recordant sovint això de les properes vacances! Sols em queda un dilluns més!!!!!

ASSUMPTA, una més al club!
Encara no tinc resposta de la teva pregunta. Ho seguirçe prgunant. El bluetooth per mi és un invent que mai m'ha servit.
És un tresor de bitxo!!!!!

ONATGE, i tant!!! i els nens n'aprenen mil vegades més ràpid.

ZEL, ens haurem de resignar i prendre's-ho (s'escriu així? Ais els pronoms febles!!!) amb humor!!!

RITA, va, sigues valenta, si he pogut tu tb et pots enfrontar amb l'mp3!!! imagina't quantes cançons del pedrito i boleros podries escoltar!!!!

ELVIRAFR, doncs si, és una sort molt gran! El móbil ben normalet ja va bé, oi? Mentre ens ajudi a escoltar les veus dels que estimem!!!

LISEBE, és veritat, els peques són els que ens ensenyen com funcionen els trastos aquests! És ben curiós i bonic alhora.

KIKA, doncs si. Un capritxet que en tenia moltes ganes. Ara no paro de jugar-hi!!!

Una abraçada a tots i totes!

rits ha dit...

P-C!!!! que te m'he deixat!!! sorry!!! doncs potser seria un caos però no ens emportariem les enrabiades que em vaig emportar dissabte!

una abraçada!!!!

instints ha dit...

jejeje, m'has fet riure, perquè jo segurament també hi hagués caigut si fos la primera andròmina tàctil que tenia a les mans, o sigui, que tranqui que això passa a més d'un/a (però alguns no ho expliquen).
Tinc moltes ganes de tenir-ne un, estic esperant que s'acabi la permanència de la companyia actual!!! Bona adquisició!!