31/8/10

Don't cry for me Argentina


Fa ja molt temps, una tarda avorrida d'estiu apareixia un documental del Perito Moreno, el glaciar de la Patagonia argentina. No n'havia sentit a parlar mai però em va semblar fascinant. Una glacera que es continua movent sense fer cas del canvi climàtic,que continua trencant blocs de gel amb un soroll que els que l'han sentit queden impactats.

Uns mesos més tard, el funcionari que representava l'ostracisme més clar i pur, amb una panxa i uns moviments que deletaven que el seu joc preferit era el sofing, em sorprenia explicant la seva aventura argentina. No m'ho podia creure. I em relatava la visita a Usuaia, a la terra del foc, veure els lleons marins, els pingüins salerosos, pujar al Cafelate a veure balenes, passejar pels barris de Buenos Aires, ballar un tango i acabar remullat a Iguaçú. I em fascinava.

Em vaig enamorar. No del funcionari ara ja jubilat, sinó d'Argentina. Poc a poc vaig anar construint un mite en aquest país. M'interessava tot, cada racó, el desert, les salines, la pampa, tot em semblava impressionant. Natura en estat pur. I ho enxamplava a Xile.

I es va convertir en un somni. Un somni no al meu abast. Una vegada ho vam mirar amb una amiga, però deseguida vam descartar la possibilitat. Veia fotos d'un munt de parelles que l'han visitat, fins i tot una cosina gens viatgera hi anava.

Aquest hivern, quan les vacances ja estaven més que decidides, quan el viatge que ens vam posar l'any passat per anar a veure uns amics als USA quedava fora de joc per pressupost i decidíem opció més econòmica, em van posar la mel a la boca. Em van embaladir amb tot de paraules que semblaven fetes exclusivament per a mi. I ja no tocava de peus a terra. El viatge somiat a un preu assequible. Només ens havíem d'esperar a l'agost.

Era una bogeria. No està la cosa per fer dos viatges, no és el moment. Però seguia encegada i encoratjada que les coses passen quan han de passar, vaig tirar endavant sols posant un límit econòmic i passar almenys una part de les festes de Nadal aquí.

Agost s'ha fet etern. I no saber quan tindria vacances,com m'organitzaria, ha estat un calvari. Cada vegada els peus s'han anat posant més a terra i fins i tot ara ja no volia anar-hi. Aquest no era el meu viatge a Argentina.

I no ho serà. Els “chollos” no existeixen i els encantadors de serps saben molt bé la seva feina.

Així que continuaré somiant sentir el gel trencar-se a la Patagonia, seguiré creient que veig volar un bultó a les torres del Paine xilenes, que un pingüí em saludarà i que l'arc iris serà gegant on es troben les aigües de Brasil, Argentina i Paraguai.





Ps. això si, finalment agost s'acaba (semblava que no passaria mai) i sols em queden 3 matins per fer vacances. I per anar a, com diu un amic, un lloc únic en el món que encara que no sigui espectacular cal veure si vas a les illes gregues: l'acròpolis d'Atenes.

La foto, una de les moltes espectaculars que ha fet en Francesc. Era tan difícil triar-ne una!

13 comentaris:

maria ha dit...

Toca de peus a terra però no perdis les esperances de que hi pots anar.

kweilan ha dit...

Jo hi vaig anar fa dos anys i em vaig organitzar el viatge pel meu compte i no em va sortir tan car. I tens raó, la imatge del Perito Moreno és insuperable.

Elfreelang ha dit...

Doncs res enrere de moment la Patagònia i les illes gregues al davant dintre de tres dies!

Carme Rosanas ha dit...

Si ni és avui, serà demà... segur que aconsegueixes anar-hi!

Garbí24 ha dit...

Mai no diguis mai.......potser alguns dia es compleix el somni

Sergi ha dit...

A mi també se m'ha fet etern l'agost! Gairebé no em puc creure que només li queda una hora, se m'està fent llarga i tot.

Si realment vols fer aquest viatge, comença a preparar-lo des de ja. Amb temps. Fes un pla per estalviar mira de reservar amb temps i a les èpoques que toquen. No ho pots deixar passar i molt menys perdre l'esperança. Potser no serà ara, però planteja't que serà aviat. Si és important, trobaràs la manera. Me n'has fet agafar ganes a mi i tot, i això que Argentina no em diu absolutament res. Però els lleons marins, els pingüins i les glaceres...

Ferran Porta ha dit...

Hi aniràs, esclar que hi aniràs, més tard o més d'hora, si això és el que vols. Qüestió de preparar el viatge en el moment oportú, deixar que les circumstàncies flueixin i t'hi portin.

I mentrestant, ei, Grècia! Vaja, que no és com per estar trist, precisament!

Ànims pels tres matins, Rits. Ja ho tens!

lisebe ha dit...

cel no diguis mai no!!!!!!!!!!!! no et tanquis portes tu soleta!!!
MAI, SENTS MAI!!!

Petonets preciosa!! I molts ànims que ja está!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

DooMMasteR ha dit...

I tant que hi aniràs! :-)
I quan hi vagis, ho gaudiràs molt més, per què podràs dir alló de "M'ho he currat de puta mare"

lulamy ha dit...

Nena! Ja m'he posat al dia del teu blog! No et preocupis que el Perito Moreno no anirà gairé lluny, i el podràs anar a veure en alguna altre ocasió. Potser millor que el pugis organitzar tu al teu gust i escollint companys de viatge, no? I disfruta molt a Grecia, fan unes amanides i uns frapuccinos sensacionals!!!

Núr ha dit...

Et recomano el mateix que en XeXu: si realment hi vols anar, comença a estalviar de seguida, encara que sigui 5 eurillos la setmana! Potser trigaràs uns quants anys a anar-hi, però així els estalvis aniran creixent i l'economia no serà cap problema! :D

Jo ja he decidit anar estalviant setmanalment una mica per a poder fer precisament això: viatjar! Encara que no sigui gaire lluny. Jo també tinc alguns viatges pendents, uns més probables que d'altres, així que... ;)

I mai mai mai no perdis l'esperança!

rits ha dit...

moltíssimes gràcies pel vostre suport i ànims. Algun dia arribarà, i si no hi arribo a anar mai, tampoc passa res, però m'agradaria tant....
No perdré l'esperança i intentaré anar estalviant. Les vostres propostes em porten a recordar els cinc primers minuts de la peli Up, una delícia. Em sembla que intentaré fer aquesta guardiola.
I si, les illes gregues estan a tocar, i no em queixo pas! Com tb he dit al post, em semblava que ja tenia vacances i que en el fons, no era prudent despilfarrar tants diners.
Una abraçada a tots i totes!!!

francesc ha dit...

doncs mnolt bones vacances!!! jejeje com va dir Lao Tse, "qualsevol viatge comença amb la primera passa", així que un dia o altre... :)

Una forta abraçada!!