Santa Marta

Quan la meva iaia va perdre la xaveta, de tant en tant, en el moment menys pensat, ja fos a mig dinar, durant la becaina o mentre feia punta, et cantava “Santa Marta tiene tren pero no tiene tranvía” amb el seu castellà de Sants i els ulls blaus ben oberts. I deixava anar una rialla d’allò més picarona. Es clar que, de vegades, fins i tot quan encara no havia perdut la xaveta, també es posava a cantar “me va, me va, me va” del Julio Iglésias o professava el seu amor més profund per en Van Gaal.

Fa uns dies, xerrant sobre meu entorn em van dir “hauràs de fer un croquis! Hi ha tantes martes!”. I és que és així: la martits, la nics, la C, la presi, la gallega, la cortés, la richard,. la martita.. i d’altres que de tant en tant apareixen però que tampoc són les més properes, companyes de feina o del centre amb qui convius. I el més curiós és que a la família només tinc una cosina que se’n diu, i potser és amb la que menys comunicació tinc o el fet que mai vaig tenir una nena al grup que se’n digués.

I avui és Santa Marta. Moltes felicitats a totes les Martes. Mai hem celebrat el sant, però com darrerament ho celebrem tot no fos cas que deixéssim escapar un sol bri de vida, celebrem el sant de les tres primers, totes tres del mateix grup i agnòstiques, simplement la bona excusa per fer un soparet de terrassa i trencar amb la rutina.

Qui diu que l’estiu no té coses bones?

Ps. Mai vam entendre lo del Van Gaal, creiem que va ser el primer indici que alguna connexió no estava ben sintonitzada. Fins llavors només tenia ulls per en Bakero, que va desaparèixer fugaçment. La meva iaia va ser la primera dona futbolera de la família.

I si penso en el nom més repetit de noi és el del Xavier. Començant pel meu cap i altres d’especials, com un que hauria de borrar de la llista de telèfons del mòbil, doncs encara el trucaré per equivocació i llavors si que riurem! I curiosament, l’únic Xavi a la família, és el germà de la meva cosina Marta!

Porto tres dies seguits posant post! crec que això no ho havia fet mai!!!! Potser toca parar ja