31/7/10

El jardinero fiel


Ja he dit alguna vegada que “El jardinero fiel” és de les meves pel·lícules preferides. Es basa en un llibre de John Le Carré que combina el misteri, la denúncia, la conspiració i l'amor. És la història d'un diplomàtic anglés i la seva dona, que són enviats a Kenia, on ella morirà en un estrany accident. És la història de dues persones antagonistes i iguals alhora, de principis i maneres de portar-los a terme. És una història d'amor en majúscules.

Quan vaig començar a estudiar Dret no les tenia totes, per nota de tall no vaig entrar a Periodisme i la primera idea era fer el primer cicle d'una i passar-me a l'altre. Però vaig canviar d'opinió. Vaig conèixer el Dret Internacional i em va agradar, però era un món que en el fons tampoc anava amb mi. Molt elitista i competitiu, i veia que la meva vida anava per un altre camí i ho vaig deixar estar.

A vegades em pregunto en quin dels personatges m'identificaria. Una part em diu que no sóc gaire diferent d'en Justin, seguint sempre l'establert, el sistema, creient que es poden canviar les coses sense sortir-se de la carretera. I que mai he estat prou valenta per actuar com la Tessa. Portant al límit pel que creu, per al que s'implica, sense importar-li les conseqüències. Però fins ahir crec que no vaig entendre la pel·lícula, com en Justin s'assembla molt més a la Tessa del que es pensa, això és el que els uneix i que sols cal trobar allò que t'impulsa a seguir els teus principis fins al final. Trobar aquest impuls potser és el més difícil. També vaig entendre la fragilitat d'en Justin, de la despesperació que et provoca el saber que has fallat a qui més t'estimes.



ps. A més, la pel·lícula també et mostra molt més. L'imperi de les farmacéutiques i com l'avenç mai ajuda a tothom per igual. Dijous en el sopar ens preguntavem si l'alcohol feia augmentar o disminuir els efectes d'un antibiótic, però arribàvem a la conclusió que no es pot saber doncs qui faria aquests assajos clínics? Com molts medicaments que estan contraindicats en embarassades, quina embarassada faria un assaig clínic? A la pel·lícula denúncien aquest fet. Com també et mostren la cara menys bonica de l'Àfrica i un somriure d'infant.

Una de les grandeses d'aquest món de coincidències és que la Rachel Weisz recollís l'Óscar per aquesta interpretació embarassada. Ah, i la BSO també va guanyar.

12 comentaris:

Xitus ha dit...

No l'he vista sencera, rits, i sento no poder-te'n donar una opinió a fons. Però sí que et diré sobre el que comentes que a vegades ens assemblem més del que pensem amb algú, malgrat diferències aparents, i a l'inrevés també passa, que ens assemblem a algú superficialment però no de base. Per cert, quina noia més guapa...!

Elvira FR ha dit...

No l'he vista la pel.li però segur que m'agradaria ...fas una molt bona reflexió personal entorn els dos personatges...ser coherent amb una mateixa ,al capdavall fer el que creus , què vols fer és el més important...i tanmateix de vegades és força difícil...

Assumpta ha dit...

Doncs jo ni havia sentit a parlar d'aquesta peli... ai, sóc un desastre total en cinema :-)

Ara bé, el Dret Internacional també m'agradava molt... i la forma de resoldre els conflictes quan, davant d'un cas, les normatives de diferents països podien semblar aplicables i, a més, es contradeien... oh! és que vaig tenir dos professors boníssims, tant del Públic com del Privat (bé, ja sé que no parlo de cinema... ehem... puc dir que eren uns professors "de cine" jeje)

instints ha dit...

Quan jo no tenia recursos i vaig comprar aquesta pel·lícula (pirata), perquè me n'havien parlat molt bé i tothom me la recomanava, em vaig trobar amb "jardinero infiel". I després em va fer com ràbia i no la vaig comprar. En fi, una anècdota.
Però m'has fet entrar ganes de veure-la. T'ho explicaré, segur.

Ferran ha dit...

Em sona la pel.li, em sona molt haver-la vist... fa anys, diria. Això del Dret i el Periodisme... a mi em va passar el mateix, en el seu dia: no vaig poder entrar a Periodisme i em van proposar de fer Dret. Me'n vaig anar a Turisme... el Periodisme va venir després.

Vaja rollo de comentari m'ha sortit ;)

Bon diumenge, Rits i tots!

S.N. ha dit...

Doncs jo opino que en realitat, si mires a fons a fons, a tots ens mouen els mateixos impulsos el q passa és q es manifesten de maneres tan diferents q per això la gent s'enfronta tant. Si ens intentessim entendre a fons, no hi hauria tantes baralles, entendriem a tothom (bé, potser sóc massa ingènua, però és el que penso).

garbi24 ha dit...

Ai l'amor...és el nostre carregador de bateries personal...que no ens falli mai

Susanna ha dit...

Jo tampoc no l'he vista, però per alguna raó que desconec em sonava a autoajuda! No hi ha pas un llibre que se'n diu així???

Quan puguis, passa pel blog, hi ha un regalet! ;-)

sànset i utnoa ha dit...

A mi em va agradar molt. És una d'aquelles pel·lícules que, sempre recordes per una cosa o per una altra.

Molt recomanable.

*Sànset*

rits ha dit...

XITUS, doncs et recomano que li donis una segona oportunitat. Sobre el que dius de les aparences, del que sembla assemblar-nos o no, la gràcia està, suposo, en donar-nos una oportunitat i anar coneixent a l'altre. Tan si ens sembla que som iguals com si ens veiem completament diferents. Segurament hi ha un punt d'unió, el coneguem, reconeguem o no.
Si no et fa res, em quedo amb en Ralph! no el considero guapo, però té molt d'atractiu!! xò vale, et reconec que la Rachel és preciosa!!

ELVIRAFR, doncs si t'interessa, dóna-li una oportunitat. Ser coherent és molt difícil, xq sempre tenim moments de rauxa i ens deixem portar pels capricis. I després a més, hi ha les limitacions que cadascú tenim, o ens autoimposem i que no ens deixen ser coherents del tot.

ASSUMPTA, a mi em va agradar sobretot el Dret Internacional Públic. Em va fascinar, continuo creient en institucions com la ONU malgrat estigui molt contaminada. I si, si de vegades és ben difícil resoldre conflictes casolans, imagina't entre països, és fascinant. El meu profe de privat, veus, no era tan de cine!!!!

INSTINTS, el "jardinero infiel"???? deixa'm pensar malament xò això té pinta a versió porno!jajajaja (no t'enfadis, eh!)
Ara te la pots mirar online!

FERRAN, ets un pou de sorpreses! no sabia que havies començat dret.... i que t'havies passat a Turisme!!! m'has sorprés molt!! ara entenc xq ens saps vendre tan bé la teva estimada ciutat adoptiva!
De rotllo res de res.

SN; no sé si els impulsos són els mateixos, potser si. El que varien són els principis en els quals. I els impulsos més primaris són els que ens fan actuar de manera o d'altra. M'ha agradat això!

GARBI24, carregador de bateries personal, i tant!!!

SUSANNA, autoajuda?? no, no!!! trama política, corrupció, amor.... Si, és un llibre de John Le Carre, que també va fer, entre d'altes, el Sastre de Panamà. Potser et sona més.
Ja t'he visitat. Moltes gràcies!!

SÂNSET, sort que algú l'ha vist!!!!! si, podria parlar de mil i una coses!

Assumpta ha dit...

RIIIIIIIITS, que demà la fan per la Teleeee!! Per la Primeraaaaa de TVE!!

rits ha dit...

de veritat?jajajaja, ja em solen passar aquestes coses, que vegi una peli que fa molt que no veig i just al cap de poc temps, la posin!

he mirat el teletodo, xò no sortia la peli programada.

la miraràs? sé que et serà un xic dura, per mi ho és molt, xò és preciosa!!!!