29/7/10

Santa Marta


Quan la meva iaia va perdre la xaveta, de tant en tant, en el moment menys pensat, ja fos a mig dinar, durant la becaina o mentre feia punta, et cantava “Santa Marta tiene tren pero no tiene tranvíaamb el seu castellà de Sants i els ulls blaus ben oberts. I deixava anar una rialla d’allò més picarona. Es clar que, de vegades, fins i tot quan encara no havia perdut la xaveta, també es posava a cantar “me va, me va, me va” del Julio Iglésias o professava el seu amor més profund per en Van Gaal.

Fa uns dies, xerrant sobre meu entorn em van dir “hauràs de fer un croquis! Hi ha tantes martes!”. I és que és així: la martits, la nics, la C, la presi, la gallega, la cortés, la richard,. la martita.. i d’altres que de tant en tant apareixen però que tampoc són les més properes, companyes de feina o del centre amb qui convius. I el més curiós és que a la família només tinc una cosina que se’n diu, i potser és amb la que menys comunicació tinc o el fet que mai vaig tenir una nena al grup que se’n digués.

I avui és Santa Marta. Moltes felicitats a totes les Martes. Mai hem celebrat el sant, però com darrerament ho celebrem tot no fos cas que deixéssim escapar un sol bri de vida, celebrem el sant de les tres primers, totes tres del mateix grup i agnòstiques, simplement la bona excusa per fer un soparet de terrassa i trencar amb la rutina.

Qui diu que l’estiu no té coses bones?




Ps. Mai vam entendre lo del Van Gaal, creiem que va ser el primer indici que alguna connexió no estava ben sintonitzada. Fins llavors només tenia ulls per en Bakero, que va desaparèixer fugaçment. La meva iaia va ser la primera dona futbolera de la família.

I si penso en el nom més repetit de noi és el del Xavier. Començant pel meu cap i altres d’especials, com un que hauria de borrar de la llista de telèfons del mòbil, doncs encara el trucaré per equivocació i llavors si que riurem! I curiosament, l’únic Xavi a la família, és el germà de la meva cosina Marta!

Porto tres dies seguits posant post! crec que això no ho havia fet mai!!!! Potser toca parar ja


14 comentaris:

fanal blau ha dit...

La meva iaia Rits també m'ho cantava. Jo sí em dic Marta, i sempre s'havia celebrat el sant. Continúo sent partidària de celebrar tot allò que es pugui celebrar. Que de "descelebracions" ja en tenim prous.
De la meva generació, n'hi ha unes quuàntes de Martes; jo vaig tenir el privilegi (-o no), de no heretar cap dels noms dels pares, avis, oncles, padrins com s'acostumava a fer en el meu entorn, quan vaig néixer.
I vet aquí, que avui, va i em/ens felicites. Que bé!

Gràcies Rits, i felicitats també a totes les Martes! Bon soparet a la terrassa! :)

garbi24 ha dit...

felicitats a totes les martes i celebrem tot el que podem..

maria ha dit...

Si et sents bé,no paris!Bitte^^.
Avui era santa Marta?Ostres no ho sabia pas.I es clar que si.Amb tot s'ha d'aprofitar per fer una mica de pica pica.

P-CFACSBC2V ha dit...

No, no, si tens coses per dir no cal que paris! :-) Doncs res, felicitats a les Martes!

estrip ha dit...

...no ho sabia. Doncs felicitats a totes les Martes.

Assumpta ha dit...

Doncs res, que moltes felicitats a les Martes :-) I tant que s'ha de celebrar tot! :-)

Per cert... que dir això de "perdre la xaveta" m'ha sonat una mica... uissss

Elvira FR ha dit...

doncs potser la teva iaia hi tocava molt...( encar que aparentment hagués perdut la xaveta)devia ser una dona molt especial...jo en conec un grapat de Martes....celebra tot el vulguis i puguis ! i escriu quan el cos o el cap t'ho demani que escriure i poder-te llegir és fantàstic!

sànset i utnoa ha dit...

També sóc incapaç d'entendre això del Van Gaal...

Un bon record i una felicitació a totes les Martes!

*Sànset*

instints ha dit...

la meva iaia no ho cantava, però se sabia mig santoral!! sóc un desastre, perquè m'ho van dir, vaig llegir ahir el teu post, i tinc moltes amigues martes, i no en vaig felicitar cap. Em mataran... un dia més tard no passa "tant" res, no? jeje.

Visca les iaies futboleres!!!

imago ha dit...

Això que et passa tu amb les Martes, em passa a mi amb les Montes, Montserrats, Montsetes, i etc...

De fet, les M ocupen la meitat de l'agenda del mòbil: Maria, Marta, Montse, Mar... I mama, és clar!

Ferran ha dit...

Doncs mira, encara que no et diguis Marta i encara que ja no sigui dia 29, jo et felicito: per molts anys, Rits! (*)

Per cert, una cosina meva també es diu Marta. No serem família tu i jo, oi? hihi...


(*) perque sí, perque avui és avui i així ho vull :)

Ferran ha dit...

PS: M'encanta la Shakira i m'encanta aquesta cançó. Danke!

mar ha dit...

doncs aquí una marta que es dóna per felicitada... fora de dia i sense haver-ho celebrat ahir... potser avui faré algun ritual de festa...
un soparet a la terrassa... o potser un passeig vora el mar...
ja veurem...
alguna cosa caurà segur!

petons i felicitats a totes les iaies que canten i somriuen!
I a les altres martes, clar!

rits ha dit...

Moltes felicitats a les Martes que heu passat!!! n'hauré d'afegir a la llista!!!!

I felicitats tb per a tu, Ferran!!!! haurem d'esbrinar això dels avantpassats!!!!!

la cançoneta, per començar el finde!