18/7/10

Pintant somriures


Feia molt que no pintava res. Enlloc.

Pintava cosetes, somriures mig forçats, simplement per complir, perquè ja ho havia dit, o intentant esforçar-me.

Fa uns dies vaig tornar a pintar. Per diversió, per gust, per fer coses noves, per estar amb els que estimo. Sabia perfectament el que volia pintar, sols mancava posar-m'hi.

I el resultat és molt més que el que et pots imaginar. És fer el que vols, saber qui ets i estimar. I donar el millor dels somriures. Arrencar aquell somriure sense paraules, quan no calen paraules.



ps. Ramontxu, moltes felicitats. Saps, pots posar-te la samarreta de cantaire d'havaneres als concerts que vulguis, mai més em ficaré amb ella (però això t'ho dic aquí que no ho llegiràs, jejeje). Sempre seràs més guapo que els homes interessants del Jean Luc. Petons a l'homenet de pastanaga.

19 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

una gran pintura

Carme Rosanas ha dit...

Molt bonic! M'encanten les dues coses el dibuix i la frase!

Sergi ha dit...

T'han quedat molt maques aquestes samarretes, un detall senzill però preciós.

Garbí24 ha dit...

Qui es posi aquesta samarreta està orgullós de la seva creadora....
Un detallàs

LilVia ha dit...

Quants canvis! Darrerament llegeixo els teus escrits en el meu lector de feeds i feia dies que no visitava el bloc. M'agrada com ha quedat.

EP! No coneixia aquesta faceta! Jo en vull una! On es poden comprar? La de color gris, és gris, oi? M'agrada molt. Petons!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Què maques! I que senzilles! Un petit detall fa tanta diferència :)

Elfreelang ha dit...

Una artista de les paraules i de les samarretes pintades!

sànset i utnoa ha dit...

Que buniques!

Ho has pintat a mà? T'han quedat estupendes!!!

Bona calor!

utnoa

Ferran Porta ha dit...

ar-tis-ta! (jo no sabria per on començar)

Sona molt bé, això que tornis a pintar amb il·lusió i ganes; vol dir alguna cosa positiva :))

Les Coses són com Som ha dit...

Potser t'hauries de plantejar de patentar aquestes samarretes, no per la crisi, sinó perquè fan goig i el missatge és xulo. Felicitats!!

Jordicine ha dit...

Doncs tens molta gràcia. Et felicito, RITS.

Anònim ha dit...

Ara només cal portar-la pel carrer i encomanar aquesta bona energia a tothom que la vegi!

Ull de cuc ha dit...

Trobo el ninotet super divertit!! :) i bé, la frase molt bona ;) ...no els hi has ensenyat als Pets? potser te la roben per vendre-la als concerts!!!! que segueixi la creativitat! un petó ;)

maria ha dit...

Doncs si que t'han quedat maques.Ara només faltarà posar-se-la^-^.Bonica música com sempre.

sànset i utnoa ha dit...

Podries comercialitzar les samarretes d'aquí dos divendres al Morell!

Segur que fas l'agost!

*Sànset*

Anònim ha dit...

Guapa!!! Moooltes gràcies! Se la va posar al concert dels Monjos, eh! I li va dir al Dan que li fes una foto amb ella posada i tot! Li va fer molta il·lusió encara que no va dir gaire res, ja el coneixes... I l'homenet de pastanaga l'estrenarà aquest cap de setmana! Una abraçada molt i molt gran!!!

Núr ha dit...

De debò ho has pintat tu, això??? Saps que ho hauries de registrar com a idea pròpia? Encara te la fotran i en treuran una morterada! Són precioses, rits! :D

rits ha dit...

Hola!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. El cert, és que com diu l'anònim, li va agradar moltíssim, i encara que no digués res, ja sé que li va agradar.

Fa temps una bona amiga em va introduir en el món del pintar robes i altres manualitats, i vaig fent. I si, l'he pintat jo, però d'original res de res. La frase és d'una cançó dels Pets i el ninotet tampoc és original meu, sinó copiat/versionat d'una samarreta que una il·lustradora va fer per una cançó de Love of Lesbian i que diu "Houston tenemos un poema". L'original, l'astronauta porta un paper amb un poema a la mà.

Sento decepcionar-vos. tot i que tinc imaginació, les samarretes que pinto són sempre tretes d'altres idees. Potser ho hagués tingut que posar al post, espero que l'autora no s'enfadi. Mai he fet les samarretes per vendre-les ni res, simplement per amics. De fet, mai m'he pintat cap per mi, potser és hora de pintar-me'n una.

Núr ha dit...

Tinc un amic dissenyador que creu en el "plagi". Ell sempre diu que el fet que algú vulgui imitar la teva obra, ja és tot un orgull perquè vol dir que li agrades, i molt. A més, també t'ho pots plantejar com a repte personal: ha millorat la teva obra, l'ha enfocada de manera diferent a com ho havies fet tu...? Són punts de vista, però, en principi, mentre no en treguis beneficis econòmics no passa res. :D