14/7/10

Perquè si


De tant en tant cal fer-se un regal. Un capritxet. De no gaire diners, no calen diners, no cal sentir-se malgastant.

Un regal que t’enamori de tu mateixa, que et reconforti i faci sentir bé. Que et faci retrobar-te i saber qui ets.

Un collaret a les paradetes de Calella encara que ja en tinguis mil, un gelat hipercalòric de xocolata i vainilla amb nous de macadàmia. Fer-se un bany amb aquell sabó especial o l’oli de musk de la medina de Fes. Encendre una espelmeta de vainilla perquè si, posar llençols nets per tornar a tenir dolços somnis. Trucar aquell amic de qui fa molt que no en saps res. Llegir Beneddetti vora al mar, amb la brisa que refresca mentre el sol es pon. Cuinar-se unes torradetes de pa tomàquet amb escalivada i formatge de cabra fos, obrir aquella ampolla de vi blanc de la nevera pels sopars amb els amics i assaborir-la en una copa. Escoltar Pedrito. Pintar-me les ungles del peu amb la manicura francesa encara que ho tingui que repetir tres vegades. Veure per milionèsima vegada Desayuno con diamantes. Fer un post com aquest.



Ps.No parlo de fer coses que t'agraden, aquestes també senten bé, sinó de petits plaers que penses "no cal", demà ho faré, .... segur que tots en teniu plaers d'aquests.
Avui he escrit dos post. Però penjo aquest. L’altre, ja sortirà un altre dia.

23 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

Digue'm acaparadora però els vull tots els regals! cada dia un...

Assumpta ha dit...

Jo també ho vull tot! ;-))

Violette ha dit...

Digues que sí. Jo també sóc una auto-regaladora compulsiva...
Gaudeix-los tots, Rits!! Ara tenim temps per fer-ho.
;)

maria ha dit...

I ens fan sentir tan bé,quan ens fem un regalet d'aquests^-^...

onatge ha dit...

M'ha fallat el comentari d'abans...
Tens raó en el què dius. La meva passió són els llibres... La mani de de dissabte a Barcelona, l'atzar em va portar davant d'una llibreria..., em vaig comprar Maletes perdudes den Puntí. -que per cert m'encanta i recomano-.

Des del mar.
onatge

Albert B. i R. ha dit...

No tinc per costum auto-regalar-me quasi res. Finalment, la butxaca em pot més! Però sí, de tant en tant està bé fer-se'n per animar-se!

estrip ha dit...

de tant en tant no! això s'hauria de fer sovint!

caterina ha dit...

Meravellós!! El mar en una nit d'estiu, escoltar els Beatles (sempre), llegir una bona novel·la observant la pluja que cau al carrer, veure "Lost in translation" (m'agrada molt la pel·li de Hepburn), pa anglès amb formatge, sobrassada i mel (hipercalòric però boníssim!) I no m'enrotllo més! Queda clar que els petits plaers són els que valen ;)

XeXu ha dit...

Dona, és que si no fem aquestes coses, on anirem a parar? Això és necessari, i cadascú amb les seves coses. Però si ens posem així, serà per gelats, que tinc una jijonenca sota casa!!

garbi24 ha dit...

Si tens tot això tens la felicitat, que no se't escapi fins haver-la exaurit al màxim.....

Carme ha dit...

Doncs, sí, cal fer-ho, en la mesura que e s pugui i ens sembli adequat! Jo llibres, alguna cosa de roba... algun gelat també... que no caldria...

fanal blau ha dit...

regals-detalls que quan els fem, ens fan sentir bé. I tant que sí!
Bon dia, rits!

Mireia ha dit...

Si no fos per aquestes petites coses la vida seria molt avorrida!

P-CFACSBC2V ha dit...

Potser me'n faig pocs, de regals així, però quan ho faig no hi ha dubte que em sento bé. Si ho fes sempre, perdria la gràcia. Bona banda sonora!

instints ha dit...

Per mi no són capritxets, sinó el què tu dius, petits regals de plaer que et fan sentir bé amb tu mateixa. No ho hauríem de deixar de fer mai però tampoc fer-ho molt sovint, sinó de tant en tant. Petonets!!!

sànset i utnoa ha dit...

L'altre dia em vaig regalar un seat 1430 i un 127.

Seré burgès!

P.S. Entenguis a escala 1/43...

*Sànset*

Elvira FR ha dit...

Sí senyora si no ens cuidem nosaltres mateixes...
a auto-regalar-se el que ens agradi...

zel ha dit...

No hi ha arracades? És que són la meva debilitat...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

De tant en tant toca, és mentalment sa: un gelat de pistatxo amb xocolata, i perdre la tarda fent bijuteria, cosint, fent feltre o qualsevol altra manualitat que es pugui donar en aquell moment... amb qualsevol cosa a la tele de fons, per adonar-te al cap de vés a saber quantes hores que s'ha fet fosc i no has fet el sopar i és super tard... però t'ho has passat tant bé!!!

Núr ha dit...

Si te'ls has donat tots de cop, deus estar flotant de joia! :D Com dius, de vegades va bé satisfer un petit caprici, encara que «no calgui», però de vegades és millor satisfer-ne uns quants! :D

M'has fet pensar en una amiga que tinc que cada cop que li ve la regla es compra una xorradeta, per xorrada que sigui, que li vingui de gust! :D

òscar ha dit...

Les coses perquè sí són les que, tot plegat, ens fan estar més contents. Perquè sí!

rits ha dit...

LOLITA I ASSUMPTA, us els deixo assaborir a totes dues, però ja us les repartireu com volgueu.

VIOLETTE, compulsiva, compulsiva tampoc, de vegades em costa, però quan estàs aixafada, són un bon moment per engrescar-los.

MARIA, aixequen l’ànim. I més si et diuen que et queda bé, que és bonic o alegra.

FERRAN, perquè ens regategem tant? Mira que mai se m’ha donat gens bé això de regatejar, amb mi sóc massa dura i tot. Regalar-nos temps, com m’agrada com sona!!!

ONATGE, és veritat, els llibres també són regals que cuiden l’ànima. No l’he llegit el de Maletes perdudes. M’apunto la recomanació.

ALBERT BR, ja la butxaca tira molt, però prova-ho, amb una petita cosa, algun petit caprici que et faci bé. Ja veuràs la sensació tan agradable que és.

ESTRIP, i tant!!! Però la butxaca no ho veu així......

CATERINA, molt bones també les teves. Quan vaig veure Lost in traslation al cine no em va acabar d’agradar, en canvi quan mesos més tard li vaig donar una segona oportunitat, em va atrapar. Crec que la tornaré a veure ben aviat!!! Sobrassada amb mel,...mmmmmm

XEXU, però moltes vegades no ens recordem de donar-nos-els. Apa, doncs amb una jijoneca sota casa ho tens ben fàcil!!!! Mira que tenen gustos i gustos..... l’altre dia hi havia un que cridava molt l’atenció: gelat de brownie amb nous....... llàstima que ja havia fet la tria.

GARBI24, petites dosis de felicitat, i tant!!!!

CARME, la gràcia està justament aquí, no caldria, però en el fons calen. Ens donen energia.

FANAL BLAU, i no te n’adones de lo bé que ens fan sentir fins que els has assaborit.

MIREIA, però com costa fer-nos-els deu ser això que de vegades la vida ens sembla avorrida.

P-CFACSBC2V, doncs au, va, cuida’t una miqueta, que t’ho mereixes. És tan especial aquesta cançó, totes les del Pedrito ho són.

INSTINTS, de tant en tant, quan siguin necessaris. El cos ja els demana.

SÀNSET, recordo el teu post dels cotxes! No sé si és burgès o no, per mi no ho és, però ho trobo fantàstic! Un 127!!!!! Quina gràcia recordar aquest cotxe!!!!

ELVIRA FR, nosaltres mateixes som les que millor ens coneixem i sabem qui necessitem. Som les nostres millors companyes.

ZEL, i tant que hi ha arracades! A la capseta d’estrella es guarden! Xò m’agraden petites i sovint les perdo (de fet també m’agraden grosses, però no em queden gens bé, o millor dit, no m’agrado amb elles)

CA L’OTIS, fa moltíssim temps que no faig bijuteria. Ara començo a recuperar el pintar roba. I si, el temps deixa de ser important. És meravellós!

NÚR, no, tots de cop no, però porto una bona ratxa! En conec més d’una d’aquestes que es compren capritxets quan els ha de venir la regla, perquè estàs més sensible. A mi tb em passa, les hormones es descontrolen de valent (i fa una ràbia que passi aixó!)

Un petó per a tots i totes!

rits ha dit...

ÒSCAR, i de fet, quan més contents estem, millor vivim!!!!