13/7/10

De 4 a 6 mesos a només 1?


Perplexitat. Aquesta és la paraula que em ve al cap quan escolto el telenotícies. Per moltes notícies d'aquests dies, però avui, justament per aquesta notícia. Valentino Rossi, il doctore, es va fracturar la tíbia i el peroné el dia 5 de juny. El van haver d'operar i la recuperació era de 4 a 6 mesos. Segons ell, no cal tant de temps, vol tornar a posar-se damunt una moto i competir ja. Sortia caminant amb crosses com si res i fins i tot s'ha entrenat. Sols està pendent d'una radigrafia que li confirmi que la tíbia està prou solidificada.

Estic perplexa, ja ho he dit. Avui fa justament 9 mesos que em van operar de fractura de peroné. I el pronòstic va ser de 4 mesos de baixa, les 5 primeres setmanes enguixada. El metge que em va tractar sempre em va dir que la fractura de peroné és la que costa més de solidificar, que necessita més temps. I després, 60 sessions de rehabilitació a un dels millors centres de la ciutat i un equip de fisios a qui tinc molt que agrair. Ara, encara vaig coixa, el peu s'infla quan camino una mica més del compte, tinc una calçificació al lligament que em fa molt la murga, i sé que encara trigaré temps en oblidar-me'n per complert. I m'esforço, eh! les piscines fan que els bessons comencin a tenir força i ara he començat a còrrer alguns vespres molt suaument per forçar una miqueta més la màquina i tenir un peu que s'assembli a l'altre (però molt poc a poquet, doncs ara mateix corro com una àvia i no puc saltar) i així de pas perdre algo del pes.

D'acord que un esportista d'èlit farà molta millor rehabilitació que no pas jo (a qui la forma física em brilla per la seva absència), que els mitjans no són els mateixos i que la força de voluntat pot molt. A la memòria em venen al cap gestes d'esportistes que s'esforcen per tornar a jugar el més ràpid possible com en Koeman amb el taló d'aquiles, el Xavi a qui recordo pujant a la mola per recuperar-se i jugar una final, o l'Iniesta a qui aquest any li ha estat ben sacrificat. També sé que els mitjans fan que moltes coses que no sabem passin desapercebudes i les recuperacions siguin molt més ràpides.

Però la cura de la fractura és la mateixa per tothom i s'ha de curar bé. No entenc com es pot posar en perill la salut d'aquesta manera. Quan estava amb el guix, un dia de pluja que tenia metge, la crossa em va relliscar i el guix em va topar a terra, trencant-se. Vaig haver de tornar a la clínica perquè me l'arreclèssin. En veure'm jove i recuperar la meva història, em van clavar una bronca descomunal. No em creien i pensàven que havia fet el boig. Recordo les seves paraules, el dir-me que em jugava el meu futur, i recordo que em van fer plorar d'impotència. Però teníen raó. Crec que deuen tenir un protocol i quan una persona jove es presenta amb el guix trencat, se li ha de posar por perquè sinó es fan bogeries com anar de festa amb el guix o seguir una vida normal.

Em costa d'entendre quan algú juga tan amb la pròpia salut. No crec que calgui estar-hi sempre a sobre, que els límits un els coneix, però si tenir-ne cura. És un primer pas d'estimar-se una mica. I no entenc aquesta prepotència, arrogància i temeritat. No crec que l'ajudin pas.

Però esclar, és il doctore, i potser sap més que un llicenciat en medicina.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

La imatge de veure'l baixar de la moto i després agafar les muletes és impactant.
El món del professionalisme en aquests nivells es mou en uns marges completament diferents als nostres.
I quin ensurt et deuries emportar! I a sobre, bronca! Ja ho diuen: paguen justos per pecadors!

Sergi ha dit...

Les fractures en el motociclisme són sempre poca cosa. Vull dir que en dos dies estan corrent de nou. És literalment impossible que la recuperació sigui satisfactòria, però mentre puguin donar gas i frenar, ja està bé. Idealment no tornaràs a caure, i les cames no pateixen anant en moto. Diferent és si jugues a futbol, que la cama patirà, i a sobre rebràs estopa. Però sobre la moto no passa res. Ara, no et dic que si cauen, la poca recuperació que porten se'n va a can pistraus. Però suposo que és un risc que assumeixen perquè s'hi juguen molt. I Rossi sap que encara té possibilitats...

sànset i utnoa ha dit...

Un amic meu sempre diu: "primer és la salut".

Si se la torna a fotre veurà les estrelles. Clar que, per anar en moto, no et fa falta estar recuperat del tot. Ara, es pot jugar el físic de pervida!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Jo també em vaig quedar parada!! No hi entenc de tot això, ni de tíbies, ni de peronés, ni de rehabilitació ni de motos.

La veritat és que no m'importa massa el que faci aquest personatge i si vol competir que ho faci, no em treurà pas la son! Però repeteixo que jo també em vaig quedar molt parada amb la ràpida "recuperació"!

Utnoa

Garbí24 ha dit...

malauradament a nosaltres no ens posen les protessis que ells es posen

rits ha dit...

ALBERT BR, és molt impactant. Ja sé que al món professional es mou en altres nivells, que tenen molta més tecnologia i fan moltes més coses, xò vaig flipar de valent. I veure’l moure el peu. Entenc que haurà estat 4 setmanes amb el guix, i el peu s’atrofia molt, es deu haver passat tot el dia fent rehabilitació.
Si, lo de la bronca em va saber molt de greu, em vaig sentir molt malament i indignada perquè no m’escoltaven ni creien xò vaig pensar que calia fer-ho en molts altres casos.

XEXU, és veritat que damunt la moto potser no es mouen tant. No entec gaire de motos, xò mirant la posició el peu ha d’estar flexionat molta estona i em costa de creure que no li faci mal. Deu anar ben dopat.
Suposo que cadascú assumeix els riscos i potser té possibilitats, però mira en Crivillé, per jugar-se-la va haver d’acabar la carrera professional abans (va ser ell?)

SÀNSET, el teu amic és molt savi! I crec que la vida és molt més que la carrera professional d’esportista d’èlit.

UTNOA, a mi tampoc em treu la son, però tb em vaig quedar estorada. Pel que he viscut darrerament em va impactar molt i encara em sorpren.

GARBI24, ja ho sé, que a més ell mou moltíssims diners, però tot i així no ho trobo massa lògic.

Una abraçada a tots i totes!

estrip ha dit...

ves a saber amb els diners que tenen quin tipus d'operació d'última tecnologia li han fet. A més és esportista. Doncs això ho diu tot. Ell també se la juga anant en moto, pensa que encara va amb carosses quan baixa de la moto. Així que no és tant espectacular com sembla.

Les Coses són com Som ha dit...

ui, jo abans també em cagava amb tot això, fins que "me contaron". El Pedrosa va córrer amb els dos canells trencats i la clavícula feta a trossos, mentre caminava coix pel gimnàs.
Infiltracions i més infiltracions, no sé si amb aquests de les motos els hi fan "antidopings", tot és tant relatiu. Però sí que hi ha una diferència clara amb els d'esport d'èlit amb els que no, jo per exemple m'havia de recuperar en 8 mesos i al final ho vaig fer en 5 i mig. Són els anomenats "miracles de l'esport".

Núr ha dit...

A mi no és que en tregui la son o no, però quan expliquen aquestes coses els mitjans haurien de remarcar que es tracta d'esportistes, per tot allò de donar exemple i aquestes coses. En Pedrosa va córrer amb els canells i la clavícula fotuts i en Lorenzo, que en una caiguda es va fotre un turmell o els dos enlaire, va tornar a córrer sense estar recuperat del tot i va tornar a caure i es va trencar els turmells de nou.

No sé fins a quin punt pateixen dalt la moto, ni si van dopats, ni res de tot això. Malgrat tot, crec que haurien de donar exemple i esperar a recuperar-se del tot perquè els joves no se sentin obligats a aguantar-ho tot per a poder arribar a algun lloc...

Pel que fa als recursos dels esportistes d'elit, el meu cosí que és metge em va dir un cop que si mai li passés res a ell, sap que no estaria en millors mans que les dels metges del Barça! :S