5/7/10

El regal dels regals


Hi ha històries i HISTÒRIES, així com persones i PERSONES, o regals i REGALS. Aquesta és la HISTÒRIA d’una PERSONA i el seu REGAL.

Podia semblar frívol, esbojarrat en les seves decisions, impulsiu o poc realista, però el fet és que un dia un amic va decidir deixar tot el que tenia aquí i anar-se a viure a Nàpols per apostar per un amor de poc temps conegut als Estats Units. Però va ser la millor decisió que ha pres mai. L’estimava i el risc era clar, però quan estimes, no hi ha res que t’aturi, ni dubtes ni pors suficientment prou grans per importants que semblin.

D’això ja en fa un bon grapat d’anys, potser sis o set. Allà va trobar feina en un laboratori i va poder continuar la seva carrera científica. Era feliç al costat de l’home que estimava i junts podien contra tot el que s’oposava i la seva carrera anava a més.

Un dia, la seva mare va caure malalta i va morir en poc temps. El pare, mai més ha aixecat el cap, i ell que és fill únic, vivia l’angoixa constant de no poder ser a prop. Però el destí o les casualitats són capritxoses i el seu laboratori decidia traslladar-se a Barcelona aquesta primavera.

I així ha estat com el nostre amic ha tornat a casa, a posar pau i alegria als nostres cors, a poder estar pendent del pare i continuar en una carrera que sembla tenir èxit assegurat. Però l’alegria no és completa, doncs allà, al peu de la bota, resta qui més estima.

No sempre es poden veure, encara que els diners semblin no importar, no sempre és possible. I en els ulls del nostre amic es reflecteix l’enyorança de l’amor compartit, que encara que busca feina per aquí, de moment no la troba.

Aquest cap de setmana era el seu aniversari. No tenia ganes de celebrar-lo, havia de volar cap a terres italianes però al final no va poder ser per qüestions de feina. I què podíem fer nosaltres? Portar el que més estima, regalar un bitllet d'anada i tornada via aèria i amb un cartellet al davant. Crec que mai l’he vist somriure tant, potser només aquelles nits d’estiu de ja fa molt, quan res importava. Hi ha moments, sopars de pasta italiana que són regals de vida, instants de felicitat.



Ps. La foto, de la primera vegada que els vaig anar a veure. Vacancetes del 2005, a Nàpols, costa sud i Roma. La platja de Sorrento després de tot el dia a Pompeia, apunt de menjar un gelatto! Quins temps!

21 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Una bona història! I és clar, fins que no es retrobin li faltarà aquella peça clau.

XeXu ha dit...

Però que grans que sou!! Això no ho oblidarà mai, realment li heu fet el millor regal imaginable. Ostres què emocionant. Una història d'amor així només pot portar alegries. A què es dedica aquest xaval? Se li ha de trobar feina ja!

Albert B. i R. ha dit...

Quin tros de regal! Una història per emmarcar! I real, res de pel·lícula! Aquesta persona, per tot el que ha viscut i per al valentia de marxar, s'ho mereix!

maria ha dit...

Quina història! Que maca! És veritat,diga'ns si és possible a que es dedica,potser els podem ajudar.

S.N. ha dit...

Amb els meus col.legues en moments com aquest, com a símbol de "que maaaaaaaaaaaco" o "que mooooooooonos" ens posem el palmell de la mà a la galta; o sigui que només puc dir: mà a la galta!!!

Elvira FR ha dit...

Quin regal més preuat! més preciós!

lisebe ha dit...

wou!!! quin regal més maco!!

Rita ha dit...

Quin regalàs, rits!

Un regal preciós per al vostre amic i una satisfacció molt gran per a vosaltres.
Petons, bonica, i bona amiga! :-)

sànset i utnoa ha dit...

Una història molt maca i un regla molt oportú!

*Sànset*

garbi24 ha dit...

Així és demostra la importància de les persones que ens estimem....
molt ben fet!!!!!!

instints ha dit...

va, diga'ns de què treballa que potser li podem endollar alguna cosa, mai se sap, per intentar-ho no hi perdem res.
Una història realment preciosa i un regal que no oblidarà mai, no només pel seu amor, sinó per tant bons amics que sou, us ho agraïrà tota la vida.

Núr ha dit...

ai, rits, que m'has fet posar la pell de gallina i tot! Sou una gent fantàstica!! Un regal així és meravellós. La meva millor amiga va haver de viure més de dos anys un amor a distància... ella a Barcelona, ell a Nigèria. Veure com de fortes poden ser les persones, com de gran pot ser un amor així, tan a prop teu, fa que et sentis capaç de qualsevol cosa i treu el millor de tu. L'amor al final sempre venç, tingueu-ho present! :D

lulamy ha dit...

Està clar que els dos es mereixien el regal!! Per ser grans persones i grans amics dels seus amics! M'alergro que ho disfrutessin!

Índia ha dit...

Quina història tant maca...I quins amics tant fantàstics que sou! N'has d'estar orgullosa...Tant de bo la parella del teu amic trobi feina aquí! Des d'aquí li desitjo sort...

DooMMasteR ha dit...

Quin regalàs! Déu n'hi do! :-)
Ja et dic jo que no l'oblidarà pas!

Ferran ha dit...

A mi també se m'ha posat la pell de gallina. Estic un pèl tou, la història és preciosa i la cançó, que no coneixia, ha acabat de fer la resta...

Tan de bò el company del vostre afortunat amic trobi feina a Barcelona, aviat, aviat.

Striper ha dit...

Una historia tendre i preciosa!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris i coses tan boniques que dieu. Si que és una història per ser explicada. Per tots els que heu preguntat a què es dedica, el noi és metge però no exerceix com a tal sinó que treballa en recerca. Crec que en temes relacionats amb l’oncologia, però d’això no n’estic segura perquè aquest cap de setmana ens va estar explicant històries d’un curs de cirurgia estètica i del botox.

P-CFACSBC2V, esperem que es retrobin d’aquí ben poc.

XEXU, home, també té el seu petit cantó fosc, eh. totes les relacions donen alegries però també disgustos. Però aquests darrers, no cal tenir-los massa en compte.

ALBERT BR, les pelis es fan a partir de les realitats que es viuen. Els guionistes de vegades necessiten ajuda. Si que va ser molt valent de marxar, sempre ha estat un referent per a tots el que el coneixem.

MARIA, ostres si a través del blog trobés feina, seria una passada!

SN, m’ha fet molta gràcia això del palmell a la mà, com si fóssiu tímids.

ELVIRA FR i LISEBE, és allò d’aquell anunci, hi ha regals que no tenen preu.

RITA, doncs si que satisfà fer feliç els amics.

SÀNSET, gairebé el teníem decidit des de que va tornar d’Itàlia.

GARBI24, doncs si, però de vegades no sabem lo importants que són fins molt després.

INSTINTS i NÚR, doncs la veritat és que no és gens lloable. La idea va venir de la seva compi de pis, i tots deseguida ens va fer molta gràcia aconseguir-ho.

LULAMY, doncs si que són grans persones, es fan estimar molt!!!

ÍNDIA, moltíssimes gràcies per la teva visita i paraules! a veure si aviat hi ha sort.

DOOMMASTER, bé, tots tb li anirem recordant.

FERRAN, si que fa posar tou, perquè és una història molt maca.

Gràcies, STRIPER, ho és!

maria ha dit...

I al Parc científic de Barcelona ho ha provat?bé,ara no sé si es diu així...em refereixo aquell que està al costat de la facultat de filosofia.Quan puges del camp del Barça.Per Girona també hi ha alguna cosa,ja t'ho miraré.Si més no per enviar el currículum no passa res.El no ja el té sense enviar-ho^-^.

Núr ha dit...

Au, va! Tu ara no et treguis mèrits, eh? Si només s'apreciés el gest de la gent que inventa i no de la gent que col·labora... la gent deixaria de col·laborar i mai no s'aconseguiria res! :D

sànset i utnoa ha dit...

Quin detallàs! Això són amics, detecten el que han de fer en el moment que toca per aquella persona.

Jo també he estat a Nàpols i a Pompeia, impressionant, eh?!

Una abraçada!

Utnoa