El jardinero fiel

Ja he dit alguna vegada que “El jardinero fiel” és de les meves pel·lícules preferides. Es basa en un llibre de John Le Carré que combina el misteri, la denúncia, la conspiració i l'amor. És la història d'un diplomàtic anglés i la seva dona, que són enviats a Kenia, on ella morirà en un estrany accident. És la història de dues persones antagonistes i iguals alhora, de principis i maneres de portar-los a terme. És una història d'amor en majúscules.

Quan vaig començar a estudiar Dret no les tenia totes, per nota de tall no vaig entrar a Periodisme i la primera idea era fer el primer cicle d'una i passar-me a l'altre. Però vaig canviar d'opinió. Vaig conèixer el Dret Internacional i em va agradar, però era un món que en el fons tampoc anava amb mi. Molt elitista i competitiu, i veia que la meva vida anava per un altre camí i ho vaig deixar estar.

A vegades em pregunto en quin dels personatges m'identificaria. Una part em diu que no sóc gaire diferent d'en Justin, seguint sempre l'establert, el sistema, creient que es poden canviar les coses sense sortir-se de la carretera. I que mai he estat prou valenta per actuar com la Tessa. Portant al límit pel que creu, per al que s'implica, sense importar-li les conseqüències. Però fins ahir crec que no vaig entendre la pel·lícula, com en Justin s'assembla molt més a la Tessa del que es pensa, això és el que els uneix i que sols cal trobar allò que t'impulsa a seguir els teus principis fins al final. Trobar aquest impuls potser és el més difícil. També vaig entendre la fragilitat d'en Justin, de la despesperació que et provoca el saber que has fallat a qui més t'estimes.

ps. A més, la pel·lícula també et mostra molt més. L'imperi de les farmacéutiques i com l'avenç mai ajuda a tothom per igual. Dijous en el sopar ens preguntavem si l'alcohol feia augmentar o disminuir els efectes d'un antibiótic, però arribàvem a la conclusió que no es pot saber doncs qui faria aquests assajos clínics? Com molts medicaments que estan contraindicats en embarassades, quina embarassada faria un assaig clínic? A la pel·lícula denúncien aquest fet. Com també et mostren la cara menys bonica de l'Àfrica i un somriure d'infant.

Una de les grandeses d'aquest món de coincidències és que la Rachel Weisz recollís l'Óscar per aquesta interpretació embarassada. Ah, i la BSO també va guanyar.