23/6/10

Guspires d'imaginació



La imaginació és traïdora, et fa pensar l’impensable, desitjar impossibles i perdre’t en un món irreal, que no existeix i que no deixa veure-hi clar. Et transporta a l’idíl·lic, al somni més profund on tot és fàcil. Fa passar millor les hores, els dies, els anys.

No es poden tenir idees, idees que no van enlloc, que no porten per cap camí. No es poden tenir somnis que no es compliran perquè et lliguen i torturen en mirar-te al mirall.

Acceptar el dia a dia, les rutines i viure-les el millor possible.

Però si no hi ha imaginació, si no hi ha capacitat d’idear, de canviar o d'intentar-ho, la vida és ensopida, marcida i van passant les hores, els dies, els anys. Veient la vida passar.

I llavors, sense imaginació, no hi ha ni la mil·lèsima possibilitat que alguna de les idees es faci realitat.

Per poc que mai es fan realitat, millor seguir imaginant i somiant.


Bona revetlla de Sant Joan!


13 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

La imaginació al poder, ja!

cremem les rutines i engeguem el foc, bona revetlla de pim pam!

Carme Rosanas ha dit...

No ho dubtis ni per un moment.
Imagina i somia, I tant que sí!
L'única manera que els somnis tinguin la mínima possibilitat de fer-se realitat algun dia, és somiar-los, si els oblidem estem perduts.

La imaginació és indispensable per a viure i per a sobreviure.

I això no treu que hi hagi algunes rutines que haguem d'acceptar, però mentrestant somiem, inventem, imaginem!

lisebe ha dit...

Doncs a imaginar per descomptat, es saludable i fa que les nostres neurones no es morin!!! treballem el cap i ens ilusionem.. oi??

Que tinguis una bona revetlla de somni!!

Petonets

Sergi ha dit...

Lluita rits, lluita. Penso com tu, la imaginació ens juga males passades. Hi ha coses que no hauríem d'imaginar perquè ens faran mal. Tot i que si no ho féssim... quina vida més trista. Terme mig, coherència de pensament, només aixecar els peus de terra quan cal... però tampoc pujar massa, que les caigudes fan mal.

Bona revetlla.

Elfreelang ha dit...

Imaginar ens permet això mateix crear imatges, les que volem, les que recordem, fins i tot les impossibles....també podem imaginar coses terribles, rememorar dols i dolors....però avui tocar ballar o menjar ...divertir-se....si es pot....bona revetlla! passa-ho el millor que puguis!

Ferran Porta ha dit...

Aitx, Rits, aquest vespre estic ensopit, poc imaginatiu...

Espero que estiguis passant una bona revetlla; feliç Sant Joan.

S.N. ha dit...

Doncs jo opino dues coses:
1) Que m'agraden les rutines però la imaginació, els somnis i les il.lusions són com coixins que les embolcallen i que fan que siguin més còmodes, més agradables, més familiars...Sense això serien com un banc d'església.
2) En algun lloc vaig llegir que la imaginació ens consola d'allò que no som i el sentit de l'humor ens consola d'allò que som...si distingim el món imaginari del real, no té res de dolent.

maria ha dit...

Per què ens imaginem tantes coses i la realitat acaba essent ben pobra?

Assumpta ha dit...

Aquesta frase de la Carme és per emmarcar:

"L'única manera que els somnis tinguin la mínima possibilitat de fer-se realitat algun dia, és somiar-los, si els oblidem estem perduts".

Jo, com que visc en un món imaginari, doncs ja em va bé :-)))

sànset i utnoa ha dit...

Imaginar sempre és un sentiment maximalista. És buscar la utopia, i millor que imaginem que no que siguem conformistes.

*Sànset*

Núr ha dit...

Si no hi hagués imaginació, ens perdríem la música, l'art, els avenços... Així doncs, imaginem i perdem una mica el seny! :D

rits ha dit...

Moltes gràcies per comentar. Solien dir de mi que sóc massa somiadora, que tinc massa imaginació. I a mi ja m'estava bé aquesta condició.

Però crec que l'estic perdent tota. No sé si és millor o no, només sé que tampoc és que m'agradi massa. Potser per això em perdo tan sovint.

Un petó per a tots i totes

fanal blau ha dit...

No deixis de somniar, ni d'imaginar!