22/6/10

Aguantar les mirades

Mai he estat experta en aguantar mirades. Ni amb el pas dels anys ni amb el viscut. Mai n'apendré.
Ni les d’aquells que m’importen poc i saben que m’incomodo quan em sento observada i sols em claven els seus ulls per fer-me rabiar. Abaixo mirada, em poso vermella i clavo algun moc.
Ni les d’aquells desconeguts en busca de joc de seducció. Abaixo mirada i giro com si no anés amb mi.
Ni per suposat la d’aquells que em ruboritzen, que m’agraden. D’aquells que voldria mirar fixament i endinsar-me dins les seves pupil•les per descobrir els majors secrets. Però aquests són els pitjors, abaixo mirada, em poso vermella, no deixo d’estar quieta, se’m cauen tots els trastos, fins i tot puc tropeçar. I pensar que continuen mirant, encara empitjora la situació.
Fins i tot quan el joc és clar, consentit i divertit, fins i tot llavors, amb un somriure als llavis, abaixo la mirada.
I així m'ha anat.

Però ahir, finalment vaig trobar un contrincant a qui guanyar!!!!


Resulta que tinc un gat tímid! El sobrenom recent de Patxi, per les seves maneres barrueres, les bogeries, mossegades, bestieses que fa i que ens fa pensar que té avantpassats bascos, han quedat per terra. Tinc un gat tímid!

Ahir, mentre llegia al llit arriba, es posa a la seva cantonada i comença a estirar la poteta perquè fem manetes, es repentina i se’m queda mirant, però quan el miro, gira, es ruboritza, abaixa mirada,..... i ni una, ni dues, ni tres vegades. Tinc un gat tímid! Em fa riure i es gira, i després torna. Quan no el miro, posa la barbeta i tot el cap damunt el llibre rebregant les pàgines buscant mimitos. El miro i abaixa la mirada.
Quin tip de riure! Agafa, s’enfada i se’n va. Això si quan apago el llum, torna i es posa damunt el peu dolent per dormir.

Potser serà hora de vèncer i jugar a mantenir mirades a felins més fets a la meva mida, no? Que en el fons, sé que és molt divertit!




ps. la foto no és molt bona, és del mòbil d'ahir la nit. Feia mandra anar a buscar la càmera.
i mentre una llegeix, la catosfera es revoluciona i munta trobades a Berlín!

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Que no és bona la foto? Ostres, doncs el trobo preciós en Puck-Patxi en aquesta foto, ha quedat de conya!

Fa no massa vaig fer un post molt similar, però sense parlar d'humans. Allà deia que en Bamboo (en pau descansi) m'aguantava la mirada i em guanyava. Ell podia amb mi. Però en canvi en Blog és més com en Puck, no aguanta massa. Però és tan mimoset...

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, no té res de dolent aquesta foto! Jo tampoc sóc dels d'aguantar mirades…

Ferran ha dit...

Com que la foto no és bona, Rits? És xulíssima! Per cert, aquí no fa gaire l'efecte de ser tímid, més aviat sembla que no tingui intenció de mirar cap a una altra banda; mira desafiant! Potser sabia que penjaries la foto al blog, i volia donar impressió de fortalesa, qui sap ;)

Ep, he llegit Berlin? Que s'està barrufant alguna cosa?? hihi...

Carme ha dit...

Tot és qüestió d'entrenament! Tu ves entrenant! :)

T'ho dic jo que, m'ha costat anys i anys...

maria ha dit...

Ostres així és tímid de veritat?No ho sembla pas a la foto.Preciosa foto!
Jo tampoc aguanto mirades^^;ens haurem d'entrenar amb aquests petitons...

S.N. ha dit...

Jo es veu que he après a aguantar les mirades tot ballant perquè un dia un ballador m'ho va dir: que el mirava fixament i el posava nerviós.
Creieu-me, no me'l volia lligar, només ballava!!
M'encanten les mirades sostingudes que acaben amb un somriure per les dues parts...i rubor. Que duren unes dècimes de segon més de lo normal...aix!

onatge ha dit...

M'agrada aguantar la mirada, no pas per molestar o incordiar, però per acompanyar un somriure o compartir una tristesa. De vegades algú em parla sense treure's les ulleres de sol, i quan això em passa dic. si no et treus les ulleres no sé amb qui estic parlant... Hi ha mirades que són un poema amb metàfora inclosa. El gat molt trempat.

Una abraçada sense mirada -per no molestar-.
onatge

kweilan ha dit...

A mi em sembla molt bona la foto.

lisebe ha dit...

jajaj em fa molta gracia perque las meves gatetas fan el mateix sobretot les mes petites Nalita i Misha es cert que s'enfanden i se'n van correns deuen pensar que quan les miro es per renyar-les.

Però encara en fa mes gracia quan es posen a dormir i es tapen la cara amb una pota.

Es boníssima la foto !!!

Un petonet i molt bona revetlla guapa!

rits ha dit...

Vale, potser vaig ser massa crítica amb la foto, XEXU, és mac, eh! saps, em feia una mica de cosa fer un post sobre el Puck, és com si la catosfera-gatuna estiguéssim una mica de dol. Així que en Bamboo era un crack del joc de mirades, no recordo el post. Al Puck li agrada que li facin mimitos, no pas fer-los, però amb la mestressa que té, pobrissó, s’està acostumant a no rebre’n masses.

P-CFACSBC2V, no? pensava que als nois us agradava això de competir amb les mirades.

FERRAN, mirava fixament el mòbil que no el tenia jo just al davant. Estava com en estat de xoc perquè no entenia que era i estava atent. M’agrada la teva interpreetació, que volia donar la impressió de fortalesa però.... és que ell és pura tendresa!

CARME, potser, però t’asseguro que malgrat entrenar, aquesta assignatura encara la tinc pendent!

MARIA, és un encant de gat, menys quan mossega! Si que és un bon entrenament! Ho continuaré provant.

SN, ostres les mirades que descrius són precioses! Però que es passa en aquell moment.....
Així que vas intimidant al personal!

ONATGE, no em molestaria pas la teva mirada. A mi tp m’agrada això de les ulleres de sol, sempre que estic parlant amb algú me les trec, inclòs quan em toca el sol, però és que sinó és com si posés barreres a la conversa. Xò aguantar una mirada.....buf, com em costa!

KWEILAN, gràcies, vaig ser massa crítica amb ella. Al mòbil no semblava com ha quedat al blog.

LISEBE, és veritat això de quan dormen, és preciós!!! Mira que poden ser esquerps, però també són d’una delicadesa exquisida!

Molt bona revetlla per a tots !!!!!

caterina ha dit...

Oh! M'he sentit identificada al 100% amb aquest escrit! A vegades m'he proposat aguantar, però no hi ha manera... I sí, també així m'ha anat, aix... :P

Assumpta ha dit...

Doncs a mi m'agrada la foto!!

Ei, jajaja... practica amb en Puck i així sabràs aguantar la mirada amb "els humans" :-) Pensa que els que ho fan per fer-te empipar no mereixen que abaixis la mirada... Aguantaaa!! :-))

Núr ha dit...

Pot ser una bona tècnica que, quan algú et miri, pensis que et mires el teu gat, no? Tot i que aleshores potser trenques a riure i s'acaba... el joc de seducció, la ràbia o el que sigui! ;D