22/4/10

Els llibres del vuit8ena


Fa uns dies arribava a la conclusió que devia tenir gustos estranys en quan a llibres, i així justificava el poc interès per la lectura, però és que em costa trobar un llibre que m’apassioni i enganxi. I no puc dir que hi entengui un borrall o que llegeixi en delit.

Sóc carrinclona i romàntica, no ho puc evitar. No obstant, no em va agradar gens L’elegància de l’eriçó i en canvi m’alegro haver-lo llegit perquè ell m’ha portat cap a Anna Karenina, lectura que no es pot dir que sigui lleugera però que m’ha atrapat. M’endolceixen l’existència gairebé tots els autors llatinoamericans, i en especial no puc deixar d’emocionar-me amb els poemes que Benedetti em guarda a la tauleta de nit. Això si, no puc amb la Isabel Allende.

Gràcies a Junts i prou vaig descobrir en Marvin Gaye, amb molts títols poc a poc m’he anat enamorant de Paris i amb La tabla de Flandes vaig aprendre com d’important pot ser una obra d’art. En el Círculo mágico, potser dels títols menys coneguts d’aquest post, vaig trobar un alter-ego d’heroïna d’aventures que m’agradaria ser, i en canvi mai he entés l’Alatriste.

Em va costar horrors acabar-me el Hóbbit, però anys més tard m’empassava de cop la trilogia del Senyor dels Anells. Això si, Els pilars de la terra esperen pacientment el dia que em vegi capaç d’obrir-lo i començar-lo de nou, per com diu tothom, superar les primeres cinquanta pàgines i llegir-lo en un instant.

M’he posat vermella al metro alguna vegada llegint la Lucia Etxebarria, he rigut de valent amb les excentricitats de l’Amelie Nothomb i per suposat he estat fan de la Bridget Jones.

Adoro Auster per damunt d’uns quants homes i ell em porta, ara, a tenir ganes de descobrir Enrique Vila-Matas. He rigut amb Lodge, m’he quedat sense passar fred ni calor amb JD Salander i el seu vigilant en el camp de sègol i fa poc he començat a entendre perquè els ianquis sempre enalteixen Walt Whitman.

No vaig fer literatura catalana a COU perquè no m’agradava la mestra i perquè, de fet, de literatura catalana més o menys ja n’havia estudiat, i en canvi mai havia sentit res de la generació del 98, de la del 27 ni havia escoltat un poema recitat de Miguel Hernandez (tampoc ho vaig fer llavors). Però em vaig sentir una mica buida en el meu petit cor nacional que em va portar a veure tres vegades Mar i cel al teatre i sentir-me en deute per sempre amb Maria Barbal i Maria Mercè Marçal. Per no parlar de Mercè Rodoreda a qui encara no m’he atrevit a descobrir.

Tinc un gat amb nom de personatge de Shakespeare, m’agrada guardar els punts als llibres que llegeixo, deixar-hi marques i ara ja puc contestar al que em van preguntar fa uns dies en un sopar: el meu llibre preferit, Orgull i prejudici.

Però de fet, sé que queda molta lletra per descobrir; fins i tot em fa vergonya parlar de llibres, quan tinc la sensació d’haver llegit ben poc. Sé que no tinc ni un criteri, ni un estil de llibre definit, que sovint són les pel·lícules les que em porten a llibres i sobretot sé que gràcies a molts dels blogaires lletraferits estic recuperant, poc a poc, el plaer de llegir.

Aquest Sant Jordi es presenta gris, però veure que tinc molts pendents a les estanteries de casa, que darrerament he tingut regals increïbles, que la biblioteca és ben a prop o els molts autors catalans exerciten l’imaginació de valent, fa que tingui més ganes de descobrir-los i tornar a ser aquella nena petita a qui el seu primer llibre va ser el Zoo del Pitus, que es va emocionar de valent amb Anna, que es cruspia les aventures dels Hollister i de la Puck o que no va entendre res de Ut y las estrellas.

Bon Sant Jordi!!!



Ps. Quan vivia a Hobitton (el meu primer pis d’emancipada), com tot era de tamany reduït semblava que tingués molts llibres. Ara, quan he fet la foto, es veuen les estanteries mig buides. Però poc a poc, s’anirà omplint i ja fa temps que penso en comprar una tercera estanteria billy d’ikea. He intentat endreçar-ho una miqueta, per sort, no es veuen les estanteries d'abaix, amb llibretes, carpetes, revistes,... tot desordenades, però tampoc es veuen les de dalt, amb els llibres de cuina, apunts, guies de viatges i àlbums de fotos.

12 comentaris:

kweilan ha dit...

Quin apunt més fantàstic!! M'ha encantat. I què bé que gaudeixis tant de l'Anna Karenina. És un dels tres o quatre llibres que més m'han agradat a mi...Bona diada!!!

Assumpta ha dit...

M'encanta aquest post i aquesta foto!!... No sé per què, però trobo és un dels espais més bonics d'una casa :-))

M'apunto Anna Karenina!! ;-))

Apunta't alguna cosa de Dickens, va, va, si!!... i ja em diràs què... Per exemple Grans Esperances que a mi em va encantar!! ;-))

M'agradaria tenir molts diners i demà tornar a casa amb bosses plenes de llibres, però no serà així. Tornarem amb dos llibres ;-) Afortunadament a casa n'hi ha molts que encara no he llegit, així que tinc per anar fent...

Ai, m'ha agradat tant aquest post que ho torno a dir, apa!! :-))

Sergi ha dit...

Penso que cadascú viu la lectura a la seva manera, i pel que expliques no has llegit poc precisament. Que hagis llegit menys que altres és ben igual. Si només llegeixes el que et ve de gust, segur que ho gaudeixes molt. I no és això, en definitiva, el que busquem en llegir?

Garbí24 ha dit...

També es passen temporades de més lectura i menys i que ens entren més be el llibres...
Bon sant Jordi

Laia ha dit...

Cada cop que reciteu el gran ventall de llibres que heu llegit i dieu que són pocs... a mi m'agafa alguna cosa! Creu-me que jo tinc MOLT MENYS bagatge que tu! has llegit força, rits!

El millor de tot és el que encara et queda per gaudir amb la lectura!

S.N. ha dit...

El zoo de'n Pitus també em va robar el cor.
I potser tampoc tinc criteri perquè m'ha encantat Millenium i en canvi no he pogut amb El senyor dels anells...això va com va.
Si un llibre representa que és "bo" o "dolent" no diu res de si ens agradarà o no...
També és la gràcia que té, la sorpresa, no?

Elfreelang ha dit...

Cadascú llegeix d'una manera diferent...hi ha gent que llegeix molt d'un sol autor o autora, altres que llegeixen d'una temàtica concreta...altres que llegeixen de tot, altres poc però de qualitat...alguns les novetats altres rellegeixen clàssics...Tots crec tenim un estil personal en llegir...Bon apunt!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Espero que passéssiu un molt bon Sant Jordi!

Kweilan, ja he vist que has recomenat Anna Karenina per Sant Jordi. Està sent una molt agradable sorpresa! Al vostre costat em sento molt poc lectora, xò reconec que poc a poc vais tornant a redescobrir el plaer de llegir gràcies als vostres blogs i la vostra passió per la lectura.

Assumpta, ais, la foto,... és que vaig buscar una de llibres al flickr i em van sortir unes estanteries d’una casa i vaig pensar que per posar aquelles, posava les meves. Valens, agafo la teva proposta i m’apunto Dickens! A mi també m’agradaria tenir diners per comprar llibres, cd’s,.... xò és el que hi ha. Una llàstima que la cultura no estigui més a l’abast!

Al costat de molts de vosaltres, XeXu, si que penso que he llegit molt poc. Et dono la raó, quan trobo un llibre que m’agrada, el disfruto molt !

Garbi24, doncs si, suposo que hi ha temporades de tot. Poc a poc vais recuperant l’hàbit i les ganes de llegir. Espero que passéssis molt bona diada!!

Laia, tampoc tants, no et pensis. M’agrada això que dius que encara em queda molt per gaudir i per descobrir. Sembla que mai es pugui acabar tots els llibres, oi?

SN, Millenium m’ha agradat, però tampoc m’ha apassionat, ves, veus com sóc rara en quant a gustos de lectura. De fet, em manca el tercer, i no trobo el moment de posar-m’hi.

ElviraFR, ja veus que de criteri, cap ni un! Això si, hauré de buscar el meu estil personal en llegir, potser és una mica caos o anàrquic.

Un petó molt gran per a tots i totes!

Ferran Porta ha dit...

Coincideixo amb l'Assumpta, que una llibreria deu ser un dels espais més bonics d'una casa; a mi també m'ho sembla.

I sobre el llegir més o menys... compta, llegir blogs? Ja porto massa temps llegint molt més als blocàires que no pas llibres de paper. I mira, francament, suposo que quan m'ho demani el cos, m'hi tornaré a posar. Pel post que has fet, diria que tu sí ets una gran lectora, encara que no t'ho sembli.

Jordicine ha dit...

Molt bo. Tot està relacionat i descobrir una cosa et porta a un altre. Coincidim amb alguns gustos... i disgustos. Ja ja ja. A mi 'La elegancia del erizo' em va agradar. És més, amb la portera tenim coses en comú. Vaig escriure un post explicant-ho. Un petó, RITS. M'ha agradat això de Hobitton i la idea de fotografiar la llibreria. Un dia ho faré.

rits ha dit...

Ferran, i tant que conta llegir blogs!!!! hi ha molta literatura i ben bona!!!

jordicine, au va, anima't i posa la teva llibreria!!!! El nom de Hobbiton és un mite entre els amics. El pis era molt baixet, a llocs no arribava al 1.80cm, d'aquí el nom. Anys de joventut!!!

caterina ha dit...

Ja sé que fa uns mesos d'aquest post però quan l'he llegit no he pogut evitar comentar-te. Els llibres m'apassionen, com les llibreries. M'encanta la foto i compartim molts gustos. M'encanta Nothomb i ador Auster. "El vigilant en el camp de sègol" a mi tampoc me va dir res com "Lolita". El meu llibre preferit? "David Copperfield" de Dickens (seguit per "El llibre de les il·lusions" d'Auster). I vaja, per molt que diguis, has llegit força! :)