Els llibres del vuit8ena

Fa uns dies arribava a la conclusió que devia tenir gustos estranys en quan a llibres, i així justificava el poc interès per la lectura, però és que em costa trobar un llibre que m’apassioni i enganxi. I no puc dir que hi entengui un borrall o que llegeixi en delit.

Sóc carrinclona i romàntica, no ho puc evitar. No obstant, no em va agradar gens L’elegància de l’eriçó i en canvi m’alegro haver-lo llegit perquè ell m’ha portat cap a Anna Karenina, lectura que no es pot dir que sigui lleugera però que m’ha atrapat. M’endolceixen l’existència gairebé tots els autors llatinoamericans, i en especial no puc deixar d’emocionar-me amb els poemes que Benedetti em guarda a la tauleta de nit. Això si, no puc amb la Isabel Allende.

Gràcies a Junts i prou vaig descobrir en Marvin Gaye, amb molts títols poc a poc m’he anat enamorant de Paris i amb La tabla de Flandes vaig aprendre com d’important pot ser una obra d’art. En el Círculo mágico, potser dels títols menys coneguts d’aquest post, vaig trobar un alter-ego d’heroïna d’aventures que m’agradaria ser, i en canvi mai he entés l’Alatriste.

Em va costar horrors acabar-me el Hóbbit, però anys més tard m’empassava de cop la trilogia del Senyor dels Anells. Això si, Els pilars de la terra esperen pacientment el dia que em vegi capaç d’obrir-lo i començar-lo de nou, per com diu tothom, superar les primeres cinquanta pàgines i llegir-lo en un instant.

M’he posat vermella al metro alguna vegada llegint la Lucia Etxebarria, he rigut de valent amb les excentricitats de l’Amelie Nothomb i per suposat he estat fan de la Bridget Jones.

Adoro Auster per damunt d’uns quants homes i ell em porta, ara, a tenir ganes de descobrir Enrique Vila-Matas. He rigut amb Lodge, m’he quedat sense passar fred ni calor amb JD Salander i el seu vigilant en el camp de sègol i fa poc he començat a entendre perquè els ianquis sempre enalteixen Walt Whitman.

No vaig fer literatura catalana a COU perquè no m’agradava la mestra i perquè, de fet, de literatura catalana més o menys ja n’havia estudiat, i en canvi mai havia sentit res de la generació del 98, de la del 27 ni havia escoltat un poema recitat de Miguel Hernandez (tampoc ho vaig fer llavors). Però em vaig sentir una mica buida en el meu petit cor nacional que em va portar a veure tres vegades Mar i cel al teatre i sentir-me en deute per sempre amb Maria Barbal i Maria Mercè Marçal. Per no parlar de Mercè Rodoreda a qui encara no m’he atrevit a descobrir.

Tinc un gat amb nom de personatge de Shakespeare, m’agrada guardar els punts als llibres que llegeixo, deixar-hi marques i ara ja puc contestar al que em van preguntar fa uns dies en un sopar: el meu llibre preferit, Orgull i prejudici.

Però de fet, sé que queda molta lletra per descobrir; fins i tot em fa vergonya parlar de llibres, quan tinc la sensació d’haver llegit ben poc. Sé que no tinc ni un criteri, ni un estil de llibre definit, que sovint són les pel·lícules les que em porten a llibres i sobretot sé que gràcies a molts dels blogaires lletraferits estic recuperant, poc a poc, el plaer de llegir.

Aquest Sant Jordi es presenta gris, però veure que tinc molts pendents a les estanteries de casa, que darrerament he tingut regals increïbles, que la biblioteca és ben a prop o els molts autors catalans exerciten l’imaginació de valent, fa que tingui més ganes de descobrir-los i tornar a ser aquella nena petita a qui el seu primer llibre va ser el Zoo del Pitus, que es va emocionar de valent amb Anna, que es cruspia les aventures dels Hollister i de la Puck o que no va entendre res de Ut y las estrellas.

Bon Sant Jordi!!!



Ps. Quan vivia a Hobitton (el meu primer pis d’emancipada), com tot era de tamany reduït semblava que tingués molts llibres. Ara, quan he fet la foto, es veuen les estanteries mig buides. Però poc a poc, s’anirà omplint i ja fa temps que penso en comprar una tercera estanteria billy d’ikea. He intentat endreçar-ho una miqueta, per sort, no es veuen les estanteries d'abaix, amb llibretes, carpetes, revistes,... tot desordenades, però tampoc es veuen les de dalt, amb els llibres de cuina, apunts, guies de viatges i àlbums de fotos.