14/4/10

Em dediques 5 minuts?


Ei, hola,! Tens cinc minuts?
És que ja no em fas res de cas i, vulguis o no, formo part de la teva vida.

Mai estàs per aquí i quan estàs, sembla que no hi siguis. No somrius ni quan et faig pessigolles a la panxa o xoquem nas amb nas en un petó esquimal. De fet, ni et queixes per les mossegades a la ferida. Jo que em diverteixo tant fent-te empipar a mossegades.

No m’expliques les teves històries, paranoies, dubtes o tonteries. Ni ballem plegats, no hi ha música. Mai estàs per aquí, sempre fuges i en canvi tampoc estàs a gust enlloc, sempre intentant omplir el temps sense sentit. No cuides les plantes, ni pintes res, ni fas fotos, ni escrius i tampoc llegeixes. I encara que canviïs l’aparença, tot és igual de desenfocat. T’enfades amb tothom, sobretot amb els que més estimes, i demanes impossibles. Fiques la pota a tot hora, més que jo quan busco la rateta sota el sofà.

T’has perdut potser?

Vine a casa, veiem una peli junts a la falda. Deixa’m tornar a dormir als teus peus plàcidament i a espantar-nos a la vegada pels sorolls de la nit. Torna’m a rascar la panxa i fer plans de futur. Torna a fer proves a la cuina i a tenir-me de tastaolletes, ja saps que vinc corrents a la cuina per provar-ho tot.

Torna a omplir-te de tot allò que t’agrada.
Torna’t a estimar una miqueta.

Va, i així deixaré que em tallis les ungles i no rascaré el sofà per un dia (més no ho puc prometre, és molt divertit!).

Enyoro quan havies aconseguit estar bé amb tu mateixa.

26 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

A part de ser un gat molt assenyat pel que "diu", tal com està a la foto ben bé sembla que ho digui! :-D I em sembla que té raó!

òscar ha dit...

El gats en saben una estona llarga de la vida (potser per això diuen que en tenen set); per tant, no en toca altra Rits que fer-li tot el cas del món.

Elvira FR ha dit...

Jo li faria molt de cas a aquest gat tant intel·ligent!!!! mica en mica s'omple la pica

joanfer ha dit...

Pobreeeeeet!! Què no et fa peneta? Apa, vinga... fes-li cas. Ell t'ho agrairà i tu també! ;)

Assumpta ha dit...

Oh, Rits!! Què maco és en Puck, pobret, t'enyora... i mira amb quin carinyo que t'ho diu tot... Jo també voto perquè li has de fer cas!! ;-))

Rita ha dit...

A un company així i que t'estima tant, rits, no el pots decebre...

Vinga, posa-t'hi avui mateix!
Petons, maca!

Tirai ha dit...

Quin gat més llest! li hauràs de fer cas.

Cristina ha dit...

ufff quina de feinada que demana el gatet i sí q n'és de llest; però potser algú li hauria de dir que a vegades les coses necessiten el seu temps.
sort

limon ha dit...

D'un temps aquí he descobert akest animal al k tenia tanta por...i ja ho saps prou, i t'haig de dir que són molt, però que molt llestos i autònoms. Saben el que volen i ho reclamen, i a vegades són capaços de llegir-nos la ment, així que...comença per tu i després li dediques els teus millors somriures (que també en tens molts d'aquests)

XeXu ha dit...

Està preciós en Puck. Fa cara de dir-te totes aquestes coses que hi ha escrites. Si ell ho veu segur que tu també, i això ja és un bon primer pas per fer que les coses tornin al seu lloc. Va, estigues una mica per ell, recupera la tranquil·litat, i segur que les coses començaran a anar millor. Ànims.

Eli ha dit...

Temps bons que van i venen oi?
Cal aturar-se un momentet, i fer un esforç... no val la pena perdre aquests preciosos segons estant "malament"
Cuida't i molts ànims!

garbi24 ha dit...

Li has de fer cas...em tot el que et demana.....

Núr ha dit...

Els gats fan molt la seva, però ho saben tot, els molt murris! Em sap greu veure'l així perquè vol dir que tu no et trobes... Una abraçada ben forta i ànims, Rits, fes cas al teu gatet!

Cris (V/N) ha dit...

Jo tinc dues gates, i si que parlen, i diuen grans coses o les demostren a la seva manera.... Ser ara el "teu alter ego" teclejat, ja és molt.... ànims i amunt eh? Un sac de petons i rascadetes al mixet :)

maria ha dit...

Quin gatet més preciós que tens.Ara si que es veu qui és l'amo de la casa^-^.

sànset i utnoa ha dit...

fes el favor de fer-li cas!

Quin gat més assenyat que tens, tu!

*Sànset*

Xitus ha dit...

Aisss les mascotes, com es fan estimar!! El meu gosset Misto també em reclama l'atenció...Es posa al davant i gruny per a que li faci cas. Com si em demanés explicacions del perquè de la seva vida jeje

imago ha dit...

El gat té raó, li hauries de fer cas. Però 1) dona't temps i pensa que també tenim dret a sentir-nos així a vegades i 2) no vulguis fer-li cas a tot! Demana motles coses seguides aquest gat!!! Primer una i després l'altra. La resta vindrà sola.

Una abraçada!

S.N. ha dit...

De vegades xafardejant blogs, l'atzar ens du a llegir un post que podriem haver escrit nosaltres mateixes (o el nostre gat, en aquest cas).
Serà telepatia felina?

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Qu'es monu, ell... com et controla!
El sofà... que no t'enganyu, segur que el rasca. Amb l'Otis farien competicions...

Ferran ha dit...

Puck, Puck... estigues-li a sobre, recorda-li que és especial, perque és única! Xiuxiueja-li a l'orella que té mil raons i més per estimar-se molt, molt! Recorda-li que és ella qui t'alimenta, qui et cuida, qui fa que la teva vida també sigui especial.

Rits, amunt i amb força, que aquesta vida dura només fins que s'acaba, i hi ha molt per fer i tot és possible!

Vinga, Rits, dóna'm la mà i amunt, ben amunt!!

kweilan ha dit...

Una ressenya superbona. I un gatet que és una monada i a més, té raó. Una abraçada!

bajoqueta ha dit...

Fa cara de dir-te tot això i més :)

lulamy ha dit...

Ës que encara que sembli impossible, els gats fan cares… A veure si segueixes els seus consells i t'anima!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres ànims. M’han ajudat molt! Sento no haver respost abans. S’han anat acumulant cosetes, entre elles, un atac virulent al portàtil i no em puc connectar massa.

P-CFACSBC2V, la foto em va portar a l’escrit. La seva carona em va dir tot això. I es va estar una bona estona quiet així, mirant-me fixament. Em cuida molt més del que ell es pensa!

Òscar, ho hauré de fer. No queda altre remei, ell mana. És l’amo del vuit8ena!!!

ElviraFR, però de vegades les gotes cauen ben lentament i sembla que res avanci!

Joanfer, ho he fet, estic bastant més per ell. Això si, pobret.,... no sé, no sé, eh! Que de tant en tant em clava cada queixalada!!!

Assumpta, és preciós!!!!

I tant que és un gran company, Rita. M’hi he posat. Sembla que el sol vagi sortint i tot!!

D’acooooord, Tirai! Ja ho intento. A estones me’n surto, a estones no gaire.

Cristina, potser sembla molta feina i massa de cop, però de vegades també cal que t’ho diguin i saber-ho, per anar treballant-hi!

Ai, limon, que d’aquí ben poquet, quan tinguis casa teva en tindrem un altre per jugar!!!! Qui ho hauria dit!!!!

Xexu, si que està preciós. Això si, no es veu pas la panxulina que té!!!! Que és un mimat i menja les delicatessens que vol i més!!!

Ai, Eli, però de vegades aquests mals moments es queden de forma més persistent, encara que no els vulguis dedicar ni un instant.

rits ha dit...

Garbi24, i començar poc a poc, no? perquè tot de cop....

Núr, mai hagués pensat que un gat podria ser tan receptiu a coses, a estats d’ànim, però es veu que si. Molt més del què ens pensem.

Amunt, Cris! Si que diuen coses, el puck sempre, quan arribo a casa, m’explica tot el que ha fet. Fan molta companyia!!!

Jordicine, doncs si, un gat que parla i escriu, però mantingue-ho en secret, que encara marxarà a fer una peli de Hollywood i llavors si que el trobaré a faltar. Segurament la convivència l’un a l’altre ens ha portat a entendre’ns, això si, no sempre a la perfecció.

Maria, no ho dubtis pas! Ell és qui mana a casa! Diu quan m’he de llevar, quan he d’anar a dormir, si em deixo alguna cosa,,....

Sànset, això d’assenyat.... no sé jo... si veiéssis com tinc les mans i cames d’esgarrapades i mossegades!!!

Xitus, no recordava que tenies un gos. Fes-li cas també!!!

Imago, moltes gràcies per la visita i el comentari. Si, ho sé, necessito el meu temps, necessito anar poquet a poquet,

SN, el mateix et dic, moltes gràcies per la visita i el comentari. M’ha passat més d’una vegada el que descrius, de trobar-te amb escrits que podríem haver escrit nosaltres mateixes. És una sort, et sents més entès, recolzat, acompanyat. Molts ànims per a tu també.

Ai tu i jo.... quan vulguis fem la competició. El puck destrossaria el sofa a rascades. Això si, un rascador, no pas!!! No és tan divertit!!!

Ferran, i tant que em cuida. Moltes gràcies pel teu alé!

Kweilan, és una monada i es fa estimar!

Bajoqueta, doncs si, posava una carona quan li vaig fer la foto!!! Que em va portar al text.

Lulamy, i la nina quina cara us posa???? La de “deixa’m estar, que sóc una gran dama!!”??

Moltíssimes gràcies a tots. Un petó ben fort