2/2/10

Reciclar o no reciclar, aquesta és la qüestió


Aquest és l'aspecte de la cuina del vuit8ena actualment. Bé, potser una mica exagerat doncs la bossa del paper va a l'estudi i l'ampolla d'oli amagada sota l'aiguera. Però a més, falta la bossa de piles que ara mateix no tinc, la bossa de la roba que ja no em poso i que encara està per fer esperant el proper canvi d'armari i una capsa amb tres mòbils i els seus corresponents carregadors que sempre penso que he de portar a la deixellaria però que treu el cap al cap de munt de l'estateria dels llibres.

I llavors és quan penso que casa és un acumulador de brossa considerablement. Doncs si a tots aquests "patracols" els hi sumo les piles de paper, llibretes, diaris i andròmines que no faig servir, l'espectacle és digne de cal drapaire.

Considero que reciclar no és tan difícil, l'únic que no és còmode. És molt més senzill acumular tota la brossa (volia dir “merda” però no m'atrevia) en una sola bossa i llençar cada matí en sortir de casa (doncs evidentment això de baixar de 20 a 22h és un esforç tan considerable que podria fer sortir més d'una hèrnia a algú). És molt més net tenir la cuina amb una sola galleda neta i ben bonica que no pas anar acumulant bosses, llaunes, plàstics, ampolles, haver de treure les galledes fora l'eixida doncs per molt net que sigui el Puck, els seus pipis i caques fan la mateixa pudor que restes de qualsevol mortal i apart, que si vius sol, una bossa tan de rebuig com orgànica no s'omple en un dia.

M'indigno davant persones que diuen que això de reciclar no serveix per res o simplement ni es plantegen reciclar doncs no coneixen la paraula. Però encara m'indigno més davant certs posicionaments que defensen que no cal separar tan la brossa, doncs és feina que poden fer persones a la deixellaria i per tan es poden cobrir llocs de treball, però que crec ben erroni doncs la creació de llocs de treball no passa perquè siguem menys ecologistes i ens cuidem més els uns als altres. Per mi, és una qüestió de respecte i responsabilitat.

No sóc una gran recicladora ni defensora de l'ecologisme. Segurament el Gallego dels Matins em ficaria alguna bronca, sobretot perquè em resisteixo a baixar les escombraries de 20 a 22h (fa una mandra!!) . No conec prou tot el què es pot reciclar i cada dia em surten dubtes existencials com què coi fer amb el porex, si he de posar l'esmorzar en carmanyoles com ara fan als coles (es veu que ara el paper de “plata” és el pitjor enemic públic que hi ha, però reconec que prou em costa fer-me l'entrepà com per pensar en portar un altre tuper a la feina) o si bé com que el paper de cuina és orgànica el clinex amb els mocs també ha d'anar al contenidor marró i em resisteixo a creure que una pedra renta la roba sense sabó. Però tot i així crec que és part del nostre dia a dia, d'estimar-nos una mica més el món que ens envolta, de fer-hi alguna cosa per canviar-lo i un hàbit que no costa tant.

Avui estic com una nena amb sabates noves. Ja tinc la galleda per a l'orgànica i de fet ja fa dies que he estrenat el contenidor marró, doncs no fa gaire que ens el van posar. Se suposa que visc en un espai modern que algun dia tindrem una recollida selectiva que farà que haguem de posar les deixalles diàries en una espècie de crematori que hi ha a l'escala i per tant, els contenidors desapareixaran del barri. Però ja fa un any i mig que hi visc, i encara aquesta tecnologia està per veure. Tot arribarà.





ps. algun dia, per cert, explicaré el concepte eixida dins del vuit8ena, digne del surrealisme més surrealista.

Ja sé que la cançó està molt suada, però em dóna molt bon rotllo. Què hi farem! Ah, i el Gallego va ser un dels grans descobriments mentre vaig estar de baixa, ara que ja no el segueixo, com trobo a faltar que em descobreixi que els taps de suro són orgànics o que he de tenir una paperera al lavabo per no llençar els cabells del raspall al wc!

16 comentaris:

estrip ha dit...

molt bé Rits, ets un exemple.
Donada la feina que comporta, jo proposo també que als qui fan com tu la generalitat doni una subvenció i que no se la quedin les empreses que després reciclaran tot això i que a més s'estalvien comprar un màquina per separar una brossa de l'altre.

Que consti que jo també reciclo en la mesura que puc. Ho dic per la subvenció!

Carme Rosanas ha dit...

Molt bé, noia, jo també reciclo, és incòmode, és cert, però no és pas tant complicat. Jo ja fa ben bé un any que tinc contenidor marró. Aques t val la pena ja que és el que més s'aprofita!

assumpta ha dit...

Un bon exemple de com reciclar i els dubtes que de vegades tenim!

També reciclo i ho tinc a la cuina estratègicament situat tot, però no disposo encara contenidor per a orgànica. Bé, sí n'hi ha un on déu va perdre l'espardenya i no hi vaig. (diuen que aviat en posaran un aprop, però aquesta cançó l'he sentida massa vegades. No els faig ni cas).
:)

Striper ha dit...

Jo ctrec que malgrat tot val la pena el esforç i reciclar.

Assumpta ha dit...

Doncs jo també separo tot el que és paper, cartró, tot, per petitó que sigui...

Els plàstics, llaunes de refrescs, ampolles de gel, xampú, aigua......

I el vidre, que en tinc poquíssim.

El que no reciclo és l'orgànica. No tinc ni galleda...

rhanya2 ha dit...

Rits, guapa! Ens acabem de creuar. Faig com tu i sovint també penso que casa meva és un cúmul de deixallaries!!
Però no puc evitar-ho... És més pesat però massa lògic com per què em faci mandra.
Però ara no recordo per què no s'han de llençar els cabells al wc... Tot i que sé que no s'ha de fer.

La cançò estarà suada, però a mi també em dona molt bon rotllo. Alé!! Amos allà!!

Petons, guapa!!

kweilan ha dit...

Jo també reciclo i també tinc un munt de bosses.

Sergi ha dit...

Jo tinc seriosos dubtes de si això que fem té una utilitat real. Tinc sentit que després tot acaba al mateix lloc, i que de separació res. A més, fins que les grans empreses no practiquin aquest habit amb tots els seus residus, el que fem nosaltres és poca cosa.

Tot i així, per si de cas, reciclo tant com puc, tenint en compte que al meu poble encara no deuen tenir massa clara la diferència entre orgànic i rebuig. Però el que serien envasos, vidre i paper els tinc ben separadets i van al contenidor corresponent. Tinc la sort de tenir-ne a sota casa mateix, a l'altre cantó del carrer.

Rita ha dit...

Jo també reciclo, tot i que en pisos petits, amb cuines petites és una mica incòmode, però ja m'ho he muntat més o menys per no tenir res a la vista. :P

La cançó, val està suada, però m'encanta! hehehehe

_MeiA_ ha dit...

És divertit reciclar, però és molt cert que comporta una mica de desordre! I també em passa com tu, que una persona sola costa molt d'omplir una bossa, i la d'orgànic l'haig de baixar cada dia, sinó fa una pudor de mort... grrrr...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

És un merder, amb tanta galleda i tanta bossa i tantes coses acumulades durant dies fins que no omples del tot i ho baixes... (ni t'explico les caques de l'Otis... canten que no vegis!!)

Seràs ecològica del tot i aniràs a comprar bosses orgàniques quan se t'acabin les que tens de mostra? Quan vegis què costen m'ho dius. Aquí en queden un parell i quan s'acabin crec que l'orgànic anirà amb bossa de plàstic del súper com tota la resta :(

sànset i utnoa ha dit...

Jo acostumno a reciclar. Els meus companys de pis no.

Jo els reciclaria a ells...

*Sànset*

Garbí24 ha dit...

Jo també reciclo, però el que m'enprenya es que una feina que abans feien els drapaires ara la fem nosaltres gratuïtament per ajudar a engreixar les butxaques d'alguns, crec que ens haurien de compensar als qui ho fem bé, maneres hi han.

Clidice ha dit...

nosaltres tenim recollida selectiva, pel que reciclem i som 6 a casa! o sigui que imagina't quin sidral! però cal fer-ho. Al cap d'un temps t'acostumes a intentar consumir sense fer tants residus, perquè et fan molta nosa. Des de fer servir paper per les dues cares per fer els esborranys, anar a comprar amb cistell, procurar comprar coses sense envasar, al tall, etc. Només és qüestió de canviar el xip :)

rits ha dit...

Bé, no pretenia fer-me publicitat de lo “bona”recicladora que sóc, segurament podria fer moltes més coses. Simplement, m'alegro moltíssim que també recicleu en la mesura que us sigui possible. És tasca de tots.

ESRTIP, m'agrada l'idea de la subvenció però se'm fa difícil (diga'm bàsica) de com justificar, de com saber qui recila i es mereix la subvenció. Si es convoca, t'aviso. Tu també avisa'm, eh!

CARME, si que sembla que sigui el que més s'aprofita. A casa els avis ja reciclàvem l'orgànic fa anys i feiem adop per a l'hort.

-ASSUMPTA- t'entenc perfectament. A nosaltres van trigar molt a posar els contenidors, i mente no anava on estaven els contenidors, eren molt lluny per anar amb bosses i bossetes.

STRIPER, segur que val la pena! Has vist mai un ebocador de residus? És tristíssim.

ASSUMPTA, tot arribarà, segur que la galleda també!

VIOLETTE, et dono compeltament la raó, és pesat però lògic!. Els cabells, si no vaig errada és perquè són matèria morta, són inorgànica i no poden anar ni al plàstic ni paper.

KWEILAN, i com s'acumulen, eh!!!

XEXU, potser tens raó, però a mi m'agrada pensar que si que serveix la feina que fem i que no acaba al mateix contenidor, sinó,.... quina presa de pèl! Segur que al teu poble tb arribarà ben aviat el contenidor marró!

RITA, ostres, doncs jo si que tinc coses a la vista i no les sé com dissimular.

_MEIA _ al final opto per baixar mini bosses d'escombraries o encara que no estiguin plenes del tot.

TU, JO I OTIS, ostres, les caques del gat buf... quina pudor que fan!!!!! intento posar-les en bossetes petites i així no fan tanta pudor. Home, no exageris!!!! que les bosses normals també valen, són tan poc reciclables que són fàcils de treure.

SÀNSET, doncs ves-hi pensant en reciclar-los. Hi ha maneres!!!

GARBI24, en això no hi havia pensat. Dels drapaires recordo recollir les ampolles de cava per recollir diners per al viatge de 8è d'EGB.

CLIDICE, ostres, segur que reciclar és tota una aventura! I si, hi ha moltes més coses a fer que les brosses.

Una abraçada a tots i a seguir reciclant!!!

La Meva Perdició ha dit...

Tinc les mateixes bosses, fins i tot la paperera cromada, però al bany (^_^)