30/1/10

La candelera


Dimarts és la candelera, la festa de la llum, que crema i dóna vida per tot l’any, alhora que és quan Jesús va ser presentat al temple. És una de les festes i tradicions que més m’agraden, encara que no la celebri gaire sovint. La llum de les candeles il·lumina i dóna camí, una oportunitat per recomençar. Alhora que sempre hi ha allò de “si la candelera riu, el fred és viu, si la candelera plora, el fred és fora”.

Aquesta tarda bategen el fill d’uns amics, en Roc. Fa sis anys, quan van batejar la seva germana per les mateixes dates i la mateixa festa, no vaig ser-hi. Vaig marxar fora amb uns amics. Segurament si avui em trobés en les circumstàncies de fa sis anys, tampoc hi aniria perquè en aquell moment ser fora era on volia ser i on havia de ser. Però en canvi sí que he decidit anar-hi enlloc de marxar fora en una activitat que tampoc era important però que amb les ganes que tinc de veure muntanya no li hagués fet un lleig. Sé que acompanyar-los en aquesta festa és important per ells, i és son vull ser-hi i on he d’estar. Perquè els estimo i vull compartir la seva felicitat.

Però una part de mi preferiria no anar-hi. I això també em fa sentir malament. Cada vegada em costen més segons quins moments. Se’m fan feixucs i sento que em vaig fent gran. La melancolia se’m fa present, recordo el que no tinc i cada dia hi ha un segon que aquestes mancances es fan presents. Sé perfectament tota la teoria, que vaig construïnt la meva vida, fent allò que vull fer i gaudint de tot i tothom que m’envolta, però hi ha moments, hi ha moments que les peçes no enganxen.

Tot i així somriuré i m’alegraré. Potser no em quedaré massa estona, tampoc cal ser cruel amb un mateix i al vespre recuperaré el dia a dia que potser no és el que voldria, però que també em fa sentir bé.

16 comentaris:

Ferran ha dit...

És fàcil conèixer la teoria, però tots sabem que no sempre és fàcil dur-la a la pràctica. Si toca retirada d'hora, que així sigui. I que passis un bon cap de setmana, Rits!

XeXu ha dit...

M'agradaria dir-te coses que et poguessin ajudar, però em sembla que no puc. De vegades hem de tancar els ulls que miren dins nostre per mirar la felicitat d'altres i sentir-nos bé per ells. De vegades no podem pensar en nosaltres. Però llavors hi ha el problema. Hi ha algun moment en que pensem realment en nosaltres? Potser no massa.

Gaudeix de la festa i de la felicitat de la gent que estimes. Mira de no pensar en res més. T'envio una abraçada fortíssima, i et convido a la paciència. Però no vull parlar de teoria.

Mireia ha dit...

Segur que la felicitat dels altres també te'n portarà una mica. Però tal i com tu dius, no cal ser masoca. Quan no hi estiguis a gust: retirada!

Ahhh, jo encara tinc l'arbre de Nadal parat i només em queda fins dimarts per treure'l!!!

Cris ha dit...

Els companys i amics han dit justament tot amb el que jo crec també.... Així que t'envio un fort petó :) ànims i xino-xano.... t'entenc molt bé preciosa!

garbi24 ha dit...

Fa mandra anar-hi, però un cop allà segur que t'ho passes bé...ja ho veuràs

Carme ha dit...

Espero que hagis pogut gaudir de la festa i dels amics! Jo també t'entenc i crec que una solució com la que has pensat està bé. Però també sé per experiència que un cop allà potser t'ho passes millor del que creus i t'hi quedes.

kweilan ha dit...

Segur que una estona amb la gent que t'estima serà gratificant. Bon cap de setmana!

Striper ha dit...

Segur que no petiras tant com penses.

Assumpta ha dit...

Imagino que un cop allí, veure els amics que estan contents, t'ha fet allunyar tots aquests pensaments estranys :-)

No vull ser dura, perquè tu ets una persona molt maca i molt sensible... però a vegades ens entestem (i ho dic en plural, clar... jo també!!) en veure el que NO tenim i no ens fixem en el que si tenim...

Fa uns anys, cada vegada que una amiga estava embarassada, pensava "i jo quan? :-("... No era que sentís enveja, perquè no era això en absolut, era més abans això que tu dius, com una nostàlgia o melanconia... però pensar això no em feia sentir gens ni mica millor ni tampoc em donava cap resposta ni solució :-)

Ves a tots els batejos, comunions i casaments que et convidin i passa-t'ho bé... el que hagi de ser, serà igualment :-))

Petonassos!!

P-CFACSBC2V ha dit...

Sóc jo o has fet una mica que canvi de look al blog?

A mi també em passa sovint que preferiria no anar a segons quins llocs, però al final hi vaig i el millor és que no me'n penedeixo.

joanfer ha dit...

Aquesta és l'actitud que hem de tenir.
Per sort o per desgràcia, hi ha moments que hem de fer allò que, malgrat tot, no ens ve de gust. Què millor que fer-ho amb actitud positiva, no? ;)

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots. Són sentiments d'aquells que saps que no has de sentir, però que de forma irracional es fan presents. Que voldries no tenir, i te'n fas creus, però en el fons tens. I si no els puc posar per escrit aquí, on sinó?

FERRAN, al final em vaig quedar més estona de la que pensava tot i amrxar aviat. Per cert, molts records!!!

XEXU, no cal dir res. De vegades crec que penso massa en mi, que només estic pendent de mi mateixa, i per això encara em sento pijtor. Però ja passarà.

Ja et queda poc MIREIA, demà podràs treure l'arbre. Jo vaig treure el pessebre per un problema logístic de casa, sinó encara hi seria!!! Moltes gràcies, no vaig fer el massoca i vaig marxar quan vaig creure que havia de marxar per no fer-me mal.

Anar caminant xino-xani, sense deutrar-nos CRIS! Moltes gràcies!!!

GARBI24, si que m'ho vaig passar bé, si.

CARME, i de no haver-hi anat m'hagués arrepentit sempre!!

KWEILAN, va ser molt gratificant!

STRIPER, de vegades fem una muntanya d'un gra de sorra.

Tranquil·la, ASSUMPTA; agraeixo les teves paraules. Just és la teoria de la que parlo, la que ja sé. Però de tant en tant, una petita espina que no puc deixar com si res.

P-CFACSBC2V, bé, petits canvis, no m'acaben de fer el pes, crec que m'agrafava més abans, però bueno, per uns dies quedarà així. Me n'alegro molt que et passi així, que t'alegris d'haver anat. Jo tb em vaig alegrar d'haver-hi anat!

JOANFER, i no sempre és fàcil agafar aquesta actitud positiva.

Una abraçada a tots i totes.

Anònim ha dit...

Guapa! Si et serveix d'alguna cosa, per a nosaltres sí que va ser moooolt important que hi fossis. Del que hem perdut aquest any (que era molt important i que ens lligava a aquesta festa de La Candelera), ens quedes tu; i per això significava molt que tu hi fossis. I els teus regals... en fi, què te'n puc dir?? el regal adequat en el moment adequat! T'estimem molt, Rits i em sap greu no demostrar-t'ho massa sovint i haver estat tan desconnectades últimament!!! Tenim cosetes pendents i hem d'agafar forces per tancar-les de la millor manera possible... Petonets de xocolata, guapi!!

Violette ha dit...

Només puc enviar-te una forta abraçada, Rits... Avui ja és la Candelera i et regalo la recepta de les crêpes de casa meva al Quadern de Receptes. Mira't el video, et farà somriure.

...i mil petons!

sanset i utnoa ha dit...

Els camins que agafem sempre tenen les seves conseqüències. Entenc perfectament a què et refereixes, perquè aquesta sensació la tinc sovint. I ben cert és que de la teoria a la pràctica hi ha un bon camí per fer. Ara bé, per molt que hi hagin coses que dolguin, pels motius que siguin, hem d’intentar buscar-ne la vessant positiva i donar-li més pes, perquè sempre es mereix tenir-ne més.

*Sànset*

rits ha dit...

Estimada anònima, em feia cosa que llegigís (ais, s'escriu així? No, oi?) el post, però no em puc censurar aquí, i sé que m'hauràs entés. Jo també us estimo molt. Si, si, agafem forces i tanquem-ho tot, perquè llavors ens quedarem amb el bon record. Per cert, avui m'he trobat un dels nostres estimats nens que ja no ho són, els ulls verds més bonics i tristos que hem vist mai. Sabia que havíem tancat i buf,... no sabia què dir. Simplement, hem somrigut. Per cert, està treballant i se'l veia molt bé, molt content!

VIOLETTE, moltes gràcies!!! un regal fantàstic per endolçir!!

SÀNSET I UTNOA, moltes gràcies per la visita i per les teves paraules. M'agrada moltíssimi això de buscar la part positiva perquè sempre es mereix tenir-ne més. Me l'apunto per tenir-la present!