Reciclar o no reciclar, aquesta és la qüestió

Aquest és l'aspecte de la cuina del vuit8ena actualment. Bé, potser una mica exagerat doncs la bossa del paper va a l'estudi i l'ampolla d'oli amagada sota l'aiguera. Però a més, falta la bossa de piles que ara mateix no tinc, la bossa de la roba que ja no em poso i que encara està per fer esperant el proper canvi d'armari i una capsa amb tres mòbils i els seus corresponents carregadors que sempre penso que he de portar a la deixellaria però que treu el cap al cap de munt de l'estateria dels llibres.

I llavors és quan penso que casa és un acumulador de brossa considerablement. Doncs si a tots aquests "patracols" els hi sumo les piles de paper, llibretes, diaris i andròmines que no faig servir, l'espectacle és digne de cal drapaire.

Considero que reciclar no és tan difícil, l'únic que no és còmode. És molt més senzill acumular tota la brossa (volia dir “merda” però no m'atrevia) en una sola bossa i llençar cada matí en sortir de casa (doncs evidentment això de baixar de 20 a 22h és un esforç tan considerable que podria fer sortir més d'una hèrnia a algú). És molt més net tenir la cuina amb una sola galleda neta i ben bonica que no pas anar acumulant bosses, llaunes, plàstics, ampolles, haver de treure les galledes fora l'eixida doncs per molt net que sigui el Puck, els seus pipis i caques fan la mateixa pudor que restes de qualsevol mortal i apart, que si vius sol, una bossa tan de rebuig com orgànica no s'omple en un dia.

M'indigno davant persones que diuen que això de reciclar no serveix per res o simplement ni es plantegen reciclar doncs no coneixen la paraula. Però encara m'indigno més davant certs posicionaments que defensen que no cal separar tan la brossa, doncs és feina que poden fer persones a la deixellaria i per tan es poden cobrir llocs de treball, però que crec ben erroni doncs la creació de llocs de treball no passa perquè siguem menys ecologistes i ens cuidem més els uns als altres. Per mi, és una qüestió de respecte i responsabilitat.

No sóc una gran recicladora ni defensora de l'ecologisme. Segurament el Gallego dels Matins em ficaria alguna bronca, sobretot perquè em resisteixo a baixar les escombraries de 20 a 22h (fa una mandra!!) . No conec prou tot el què es pot reciclar i cada dia em surten dubtes existencials com què coi fer amb el porex, si he de posar l'esmorzar en carmanyoles com ara fan als coles (es veu que ara el paper de “plata” és el pitjor enemic públic que hi ha, però reconec que prou em costa fer-me l'entrepà com per pensar en portar un altre tuper a la feina) o si bé com que el paper de cuina és orgànica el clinex amb els mocs també ha d'anar al contenidor marró i em resisteixo a creure que una pedra renta la roba sense sabó. Però tot i així crec que és part del nostre dia a dia, d'estimar-nos una mica més el món que ens envolta, de fer-hi alguna cosa per canviar-lo i un hàbit que no costa tant.

Avui estic com una nena amb sabates noves. Ja tinc la galleda per a l'orgànica i de fet ja fa dies que he estrenat el contenidor marró, doncs no fa gaire que ens el van posar. Se suposa que visc en un espai modern que algun dia tindrem una recollida selectiva que farà que haguem de posar les deixalles diàries en una espècie de crematori que hi ha a l'escala i per tant, els contenidors desapareixaran del barri. Però ja fa un any i mig que hi visc, i encara aquesta tecnologia està per veure. Tot arribarà.

ps. algun dia, per cert, explicaré el concepte eixida dins del vuit8ena, digne del surrealisme més surrealista.

Ja sé que la cançó està molt suada, però em dóna molt bon rotllo. Què hi farem! Ah, i el Gallego va ser un dels grans descobriments mentre vaig estar de baixa, ara que ja no el segueixo, com trobo a faltar que em descobreixi que els taps de suro són orgànics o que he de tenir una paperera al lavabo per no llençar els cabells del raspall al wc!