11/1/10

Tornar a la rutina


Fa uns dies, bé més aviat unes setmanes, que vaig dient que quan torni a la feina i a les meves rutines, tot canviarà, tot es posarà a lloc i tornarà la normalitat. Deixaré de tenir insomni i recuperaré hàbits que he anat perdent.

No sé si m’enganyava.

Avui he tornat a la feina. Ha estat estrany. En tenia moltes ganes, però també tenia algunes pors absurdes. Tornar a veure gent que m’estimo, comparir esmorzars, dinars, riures. Sentir que no vaig deixar tants temes a mitges, tornar a passar les hores més ràpides, fer feines que m’agraden, tornar a comprovar el grau de competitivitat de la meva companya…. Durant les darreres setmanes m’he sentit molt estimada, sobretot per companys i per el meu cap, qui m’ha posat la tornada ben fàcil i a mida i que m’ha dit coses ben boniques que no calia que digués però que aprecio molt. Però avui també m’he sentit estranya, lluny de gent que m’importa i alguna reacció que fins i tot m’ha fet mal.

Potser en un altre moment no m’hagués afectat. Ja fa massa temps de tot plegat.

Però no sé si les rutines, el tenir en què pensar ajuda a deixar els maldecaps fora, a oblidar-los i continuar vivint com si res. Perquè puc estar rient dinant i alhora tenir el cap mil kilòmetres enllà. Segurament, mentre no sigui capaç de dispersar les boires que ronden el cap no es pot gaudir del què es fa.

De vegdes veus gent que riu i fa broma però els ulls delaten la tristesa. Cadascú portem la nostra motxil·la de neguits. I qui està plenament content amb el seu món, no ho pot dissimular. Irradia llum per totes bandes.

Com envejo aquesta llum. Segur que tothom enveja aquesta llum.





ps. Fa molt de fred. Com m'agradaria que nevésa Barcelona. Les nevades tenen màgia, tot i que compliquen de valent. La foto, del flirck.

14 comentaris:

lulamy ha dit...

Benvinguda a la rutina de nou! Crec que en tenies ganes, així que espero que tot poc a poc es vagi normalitzant. I segur que estant ocupada, les hores i els dies et pasaràn més ràpid. Ânims en la tornada! I de nevada, res de res, eh!

Striper ha dit...

Sempre els canvis encara que siguin tornar a un lloc una rutina cneguda afecten , tot es normalitzara ja veuras.

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, tothom enveja aquesta llum… menys els que la tenen.

Al moment de tornar a la feina és lògic un cert xoc, però ja veuràs com tot tornarà a la normalitat.

- assumpta - ha dit...

Avui em suposo que és un dia un xic estrany com quan un es petit i comença un nou curs. Et sents una mica fora de tot, però ja veuràs com ven aviat t'hi tornaràs a sentir còmoda.
Aquesta llum, aaaiisss! com voldriem que ens il·luminés sempre a cadascú de nosaltres.

PD. Si vols neu, en regalo cabassos a qui els vulgui!!!.
Una mica és bonica, sí, però desprès de quatre dies amb temperatures sota zero i els munt de gel a les voreres i per treure i aparcar els cotxes, t'asseguro que és un maldecap i ben gros.

Ànims amunt bonica, que jo també tinc ganes que m'arribi aquest dia ben aviat!
=)))

Xitus ha dit...

Rits, comparteixo aquestes reflexions finals...Crec que si fa no fa tots ens hem trobat en alguna ocasió en estar rient però més per convenció que no per realment estar bé. I no sé si és tan fàcil de veure des de fora, sinó que potser dóna lloc a equívocs. Això sí, quan irradiem alguna cosa natural, que no podem controlar, ho nota tothom. Això és salut. :)
Ahir justament parlava d'aquesta cançó que has posat!

Cris ha dit...

M'encanta el que has dit, el tema, la foto i JO TAMBÉ VULL NEU A BCN!!!!! home, que ja està bé :) petons!!!

kweilan ha dit...

D'aquí uns dies veuràs que ja et tornes a trobar bé. Vulguis que no, has estat un munt de dies de baixa i t'has de tornar a acostumar a la vida diària.

garbi24 ha dit...

Costa tornar a posar-se a lloc.....ho aconseguiras!!!!

òscar ha dit...

Que nevés Barcelona, Rits????
(quin és l'emoticó de la por o, en el seu defecte, aparta-aparta neu que no et vull ni veuret?)

No sé, crec que de les poquetes coses que es poden fer és mirar de tenir, de tant en tant, aquesta llum. I esperar l'endemà del dia que, pel que sigui, estem apagadots.

XeXu ha dit...

Saps el millor? Que ja ha passat. Ara ja has tornat. Per a alguns pot ser complicat tornar, i per altres més fàcil. No hi fa res, tothom té el seu ritme. Un cop vas reprenent la rutina, pots tenir molts pensaments, però tot s'anirà posant a lloc. D'aquí a uns dies, unes setmanes o uns mesos, tot això s'haurà esborrat de la teva memòria, i viuràs la feina i els companys com feies abans. Segur que has après coses aquests temps que potser et serviran, però la teva vida no haurà canviat perquè et trenquessis una cama. Ja ho veuràs. Deixa passar el temps, i sobretot, dóna't temps a tu.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i ànims. Avui el dia ha continuat estrany, amb somriures però també sorpreses no gaire agradables. Espero que sigui qüestió de temps, igual que el temps que no deixa de canviar i ja torna a ploure.

Si que en tenia ganes, si LULAMY, i com no vols tenir nevada? Si tu vens de les calores!!!!

STRIPER, però pensava que seria molt més fàcil. Espero que es normalitzin.

P-CFACSBC2V, potser els que la tenen tampoc la saben valorar. Espero tornar a la normalitat ben aviat. Ho necessito.

-ASSUMPTA- no hi havia pensat, no m'havia enrecordat del primer dia de curs de l'escola. Si que era una micarrona així. I com poder fer per aconseguir aquesta llum? Jo encara m'ho pregunto. És veritat, per les teves terres deveu estar saturats de neu i t'entenc que n'estigueu cansats. Ànims que sembla que va a menys. I tb molts ànims!! espero que aquest dia no et trigui a arribar!!!!

Gràcies XITUS, en el fons allibera saber que més gent s'ha sentit així, i que no sempre les coses són fàcils. Potser si que hi ha somriures que porten a equivocs, però hi ha que són ben bé sincers, aquests que dius que són naturals i que no es poden controlar. La cançó...bé, m'agrada, no sé perquè, per la lletra, la força,...no ho sé, però tot i ser una triunfita m'agrada (i no és la única)

Gràcies CRIS. Em sorprén que molts de vosaltres conegueu la cançó i us agrada. Seria genial que nevés, oi? Em sembla que haurem de continuar somiant.

KWEILAN, així ho espero. En tenia tantes ganes, que no ha estat del tot com volia que fos la tornada.

Així ho espero, GARBI24!

Si, òscar, que nevi i sigui espectacular!!!! que ja sé que t'agrada l'estiu i la calor, però l'hivern senta tan bé!!! Imagina't el teu racó preferit de la ciutat nevat! Jo vull deixar d'estar apagadota!!! a veure si ho aconsegueixo!!!

Si, ja ha passat, XEXU, i el segon també. Espero que el tercer sigui més plàcid! Segur que d'aquí uns mesos ni me'n recordo que porto una placa i cinc claus, ja ho sé, però mentre tant....No em sé donar temps. No sé si algun dia n'apendré.

Una abraçada a tots i totes!

Ferran ha dit...

Rits, el que diu la Kweilan és exactament el que volia dir-te jo també: tornes a la rutina, però no després d'unes curtetes vacances de Nadal, sinó després de molt de temps de baixa. No sé, trobo normal que estiguis descol·locada, per més ganes que tinguessis de tornar a fer vida normal.

Si puc dir-ho, jo de tu em donaria uns dies per fer-me a la idea d'on sóc. Quan hagis "paït" la nova etapa... ànims i a per la llum!

Assumpta ha dit...

Rits... dius unes coses tan encertades. Moltes vegades llegeixo els teus pensaments i penso "l'ha clavat"

"De vegades veus gent que riu i fa broma però els ulls delaten la tristesa. Cadascú portem la nostra motxil·la de neguits. I qui està plenament content amb el seu món, no ho pot dissimular. Irradia llum per totes bandes".

Per cert... aquesta cançó de la Chenoa m'agrada moltíssim! :-))

Et mereixes que s'esvaeixin ja les boires i que la llum que tens dins llueixi ben brillant!! :-))

rits ha dit...

Gràcies pels vostres ànims. Avui tb ha estat estrany. Espero que tot vagi passant.

FERRAN, intentaré donar-me aquests dies, però estic recordant el que no m'agradava de la feina, i això buf, és una mica pal!!! en tenia tantes ganes!!!

ASSUMPTA, ja no sé què em mereixo, no crec que massa. Just avui parlàvem d'un amic de la feina que fa temps que veiem (veuen , perquè jo no l'he vist gaire darrerament) que està molt ensopit, fa gràcies però ja no és el d'abans. Ens preocupa, però com que no explica res, doncs tampoc sabem com ajudar.
L'important és que no podem judicar només per l'aspecte, potser s'amaguen moltes coses darrera les persones que si les sabéssim ens farien canviar completament el què pensaem dels altres.