Si no vols sentir la resposta, perquè preguntes?
ps. he trobat una delícia de fotos al flirck. Genials per acompanyar quan hi hagi grans veritats que no acostumo a recordar. I de fet, la foto m'ha portat a la cançó; potser feia massa que no la sentia.
10 comentaris:
La trsposta quina es la resposta.
Realment, sempre es vol saber la resposta. Les ganes de conèixer o la curiositat es pot. Altra cosa és que un usi aquesta pregunta com a mecanisme d'auto-defensa per a preparar-se pel que creu serà una resposta contrària al que desitjaria.
Jo vull saber la resposta... i també vull que aquesta resposta sigui la que necessito sentir... i, tristament, no sempre ho serà. Què hi farem, xiqueta!
Veus? Tu feia massa temps que no escoltaves aquesta cançó, i jo no l'havia sentit mai...
I si em deixes que et digui un secret (aquí que no ho llegirà ningú) no sé pas què és això del flickr... sé que ho he vist a molts llocs però no entenc massa de què va: La gent hi puja fotos i queden públiques per a tothom? És això?
He vist moltes d'aquest petit nino de capses a la neu... i és molt tendre. Li fem una bufandeta? ;-)
de vegades més val no preguntar....
Curiosament, pel títol de la imatge, me n'ha recordat una altra.
Jo crec que, sempre que preguntem, volem una resposta (i fins i tot n'esperem sense preguntar!).
La vida no és més que un joc de preguntes i respostes... de vegades equivocades, ambdues.
Boniques les fotos de l'enllaç!
=)
Això és una cosa que dic sovint, degut a la meva sinceritat. Si em pregunten una cosa la responc tal com és. Si no t'agraden les crítiques i només vols que et regalin les orelles, no em preguntis a mi.
La cançó és magnífica, a mi també m'agrada molt.
La música ens ajuda molts cops a trobar respostes. Jo aquest matí, després d'un despertar una mica pensit, he escoltat una "bobicançó" dels Fresones Rebeldes ("Al amanecer") i el dia s'ha revitalitzat.
Arrel dels vostres comentaris m’he adonat que la gran veritat no ho és tant, o si, però que no és per on volia anar exactament jo. Per això he canviat el post, he canviat la pregunta. Volia parlar d’aquelles respostes que ja saps, que dins teu ja coneixes, però que esperes equivocar-te i per això preguntes. Quan obtens la resposta i és just aquella que no vols sentir, perquè és una veritat, i una veritat que fa mal. En diverses ocasions m’han fet aquesta pregunta, peròtot i sabent que si no vols saber una cosa que et pot fer mal, doncs no l’has de preguntar, em representa un acte de racionalitat tan gran que crec que no sóc capaç de mantener. A més, viure en l’ignorància tampoc és el millor camí per ser lliure, oi?
Moltes gràcies pels vostres comentaris, ells m’han dut a aquesta reflexió, que potser hagués tingut que posar com a reflexió ahir, però en aquell momento no em va sorgir. Potser aquesta és una altra de les grandeses d’un blog, els comentaris t’ajuden a fer les teves conclusions.
STRIPER, és la resposta que et dóna el cor, ell sempre sap per on van els trets.
ALBERT B. I R. moltes gràcies per la teva visita. No puc estar més d’acord amb tu, és el que he dit abans, sovint és aquella resposta que fa mal, que no vols sentir.
Si, ASSUMPTA, en el fons és millor saber la resposta, per mal que faci. Potser el més sa és resignar-se i seguir caminant. Espero que t’hagi agradat aquesta cançó, és un pèl trista, però alhora d’alguna manera trasmet pau, et sents com acompanyat, no ho sé definir. El flirck és el què dius, albums de fotografies, n’hi ha de precioses, la gent les pengen, hi ha qui les comparteix i hi ha qui no, però és fantàstic. El nino no l’havia vist mai, li seguiré la pista!!
GARBI24, ja, però com dic més amunt, si no preguntes t’acaba fent un rau rau la panxa que tampoc ajuda.
P-CFACSBC2V, ostres no hi havia pensat en aquestes respostes que esperem sense preguntar! Tb fan mal perquè per telepatia de vegades és difícil que t’entenguin. Ës veritat, una atra cançó de pluja que a mi tb em sembla trista (però et confesso que el Phil Collins no m’agrada gaire,…I’m sorry!)
-ASSUMPTA- i cal continuar jugant i preguntant, oi? Gràcies!!!
XEXU, sinceritat sempre, si us plau, res d’engany!!!! Però no deixa de pesar que de vegades volguèssis sentir d’altres paraules, equivocar-te en el teu pensament i sorprendre’t positivamente de la veritat; és inevitable.
ÒSCAR, ooooh, quins records m’has portat!!!! M’has fet riure I tb m’has revitalitzat!! m’has transportat 10 anys enrera!
Un petó per a tots i totes!
Rits, jo crec que, fins i tot quan sabem que la resposta no ens agradarà, preguntem perque esperem sentir una altra cosa. En aquests casos, sense dubte, més valdria que ens aguantéssim les ganes de preguntar, oi? ;)
Ptons, guapa.
Publica un comentari a l'entrada