"Calladita estàs más mona"
ps. Malgrat sigui una persona més aviat callada, reservada, tímida i més propoensa a l'escoltar que no pas a l'explicar, també sóc propensa a ficar-me de peus a la galleda en el moment menys oportú. Hi ha veritats que hauria d'aprendre d'una vegada per totes.
Però se suposa que tot passa i les ficades de pota es desfan i desapareixen com la neu d'aquests darrers dies.
14 comentaris:
Doncs sí, passa inclús en les millors famílies!! ;P
Pero em temo molt que d'aquestes coses no sé si acabem o no aprenent... ;)
Això és ideal per la meva mare... la reina de las ficades de pota :-) i això és degut a la seva gran ingenuitat, als 75 anys segueix pensant que tot es pot dir tal qual és... no té "filtre" diplomàtic que diem ma germana i jo :-))
Jo sempre dic la veritat. No m'agrada gens ni dir mentides ni que em menteixin... Ara bé, les coses es poden dir de moltes formes i, fins i tot, en molts casos és millor callar.
Ara bé, guapes ho esteu sempre :-))
Depenent de com és la ficada de pota, s'ha de començar demanant perdó. Però generalment aquestes badades s'obliden. Vull creure que també saps guardar secrets i ets capaç de callar quan toca. I si entens com a cagar-la dir certes una mica fora de lloc, no pateixis, que de vegades hi ha gent que s'ho mereix.
Veig que el reader estava en mode carraca ahir. He vist el teu anterior post anterior fa una estona i pensava que era d'avui. M'ha estranyat veure que tornaves a publicar, però ja veig que no. També m'ha passat a ca l'Estrip, per exemple, on hi havia un post d'ahir i un d'avui. Ja no et pots refiar ni de google, on anirem a parar.
Un cop més, una magnífica cançó.
Feia anys que no la sentia, aquesta (la cançó, vull dir). La frase em fa una mica de ràbia; de vegades qui la diu no és la persona més indicada per fer callar, i de vegades ja va bé que certes veritats surtin a la llum.
jo ja m'ho prenc com un esport, aposto amb mi mateixa quan la tornaré a ficar, a vegades fins i tot em guanyo! :) tranquil·la, per molta cura que hi posis, hi haurà sempre aquell moment en què et relaxaràs i ... zas! l'únic que cal és assajar algun tipus de fórmula per excusar-te amb gràcia :) petons ficadapotils :)
Perdona, rits. M'he fet un embolic amb el comentari d'abans. Doncs com deia crec que el temps fa que aquestes intervencions -que tothom fem- perdin importància.
amb la neu al coll eh!
qui te boca s'equivoca, no?
això no és cap pecat dona!
Això ja sol passar... però al cap d'uns dies, quan pensis amb la ficada de pota, segur que et fas un fart de riure!
Fa un meset, que em vaig trobar a la cambrera del local on jo solia anar. Ben decidida li vaig tocar la panxa i li vaig dir: No ho sabia nena!! enhorabona!!!
I no, no estava embaraçada, el què passa és que s'havia engreixat algun quilet! Tierra trágame!! Em volia morir!! Em vaig posar de tots colors i em vaig maleïr els òssos. Però ara cada cop que hi penso se'm dibuixa un somriure.
tots tenim dret a equivocar-nos....no passa res.
Rits, qui té boca, s'equivoca reina :) però jo també ho he dit i pensat taaaaaaaaantes vegades de mi mateixa :) petons!!!
Doncs a mi m'agraden més les dones que parlen, la veritat. Brutal l'anterior post. Si preguntes, doncs has d'escoltar la resposta. I, si me la demanes, és perquè vols sentir la meva opinió. Clar que sí! Un petó, RITS.
que aixequi un dit qui mai hagi ficat la pota!.....ui cap dit...eh
Gràcies pels vostres comentaris. I és cert, ens passa a tots.
JOANFER, moltes gràcies per la visita. Crec que no acabem d'aprendre, sempre tropecem amb la mateixa pedra, si més no, en sóc experta.
ASSUMPTA, m'ha fet gràcia això del filtre diplomàtic. De vegades tb m'ho diuen això de ser ingènua, però no sé què passa que de vegades m'hi fico de peus a la galleda!!
Esclar que sé guardar secrets XEXU, sóc força discreta, però de vegades rellisco i caic de quatre grapes. Suposo que si que s'oblida, però sempre continuo donant voltes.
P-CFACSBC2V, no és la cançó que més m'agrada de l'Alanis, xò li esqueia. Et dono la raó, hi ha gent que va de “guais” i no n'adona que fan exactament el que recriminen. Per mi, és una frase que em dic a mi mateixa quan fico la pota.
Vaja CLIDICE, així no tenim cura, oi? Ens haurem de resignar i prendre amb humor.
KWEILAN, tranquil·la i perdonada (encara que no hi ha res a perdonar). Així espero, que el temps esvaeixi els fets.
ESTRIP, no es cap pecat, però fa mal, sap greu.
_ MEIA_ alguna vegada també m'ha passat alguna com la que expliques, i tb em vaig posar de tots colors!!!!
GARBI24, de vegades no recordo que tinc aquest dret.
CRIS, suposo que en el fons tots ens hem sentit així alguna vegada.
JORDICINE, és que si no parléssim seria una mica avorrit, oi? I si, l'altre post era bèstia i et dono la raó, encara que faci mal en el fons vols la resposta.
ELVIRA FR, jo tp en veig cap!!
Un petó per a tots i totes!
Publica un comentari a l'entrada