16/1/10

143è joc literari

Camino sense rumb i sense sentit. Una passejada desesperada per buscar-te, un senyal que m'indiqui que hi ets, però no trobo res, sols destrucció.

Intento abrigar-me amb la teva jaqueta estripada que per casualitat duia a les mans; de fet sols intento olorar-te, tenir-te aprop, sentir-te encara amb mi.

Però ja no puc més, les cames em fan figa, la ferida de la cara raja ben fort, sento que caic.

I de cop, uns braços em sostenen, m'agafen i aixequen. La teva olor es fa més forta i amb un petó amorós em dius, “t'he trobat”.


ps. Participació en el 143è joc literari d'en Jesús Maria Tibau.

Quantes històries m'agradarien que acabéssin així. Malauradament, el que estem vivint i sentint des d'Haití em porta el contrari.

Sols podem tenir-los ben presents.

14 comentaris:

kweilan ha dit...

Tant de bo totes les històries acabessin bé com aquesta.

Jesús M. Tibau ha dit...

bentornada als jocs literaris

Striper ha dit...

Que es bonic retrobar una olor coneguda.

Carme ha dit...

Una història molt bonica, amb final feliç! M'ha agradat.

zel ha dit...

Bonica i possible, que finalment és el que importa! Petons!

P-CFACSBC2V ha dit...

Tot i que de vegades la realitat supera la ficció, tant de bo que en aquest cas almenys la iguali.

estrip ha dit...

i si que passen històries així. LA realitat pensa que supera la ficció!

Assumpta ha dit...

Preciós, molt emotiu... una mirada d'esperança.
Jo també penso que casos així es poden donar, i tant!
M'ha agradat moltíssim!

garbi24 ha dit...

Bona història, i sobretot amb final feliç

La Meva Perdició ha dit...

Felicitats pel relat. A punt de caure en el pou de la foscor, i salvada en l'ultim sospir. Genial!

Elvira FR ha dit...

Buf! molt bon relat...sentiments. desesperació i esperança...De vegades, la realitat es pot acostar a la imaginació...o almenys esperem que sigui així

Josep ha dit...

Sembla interessant

rits ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. No n'estava gens segura de fer aquest post i lligar el desastre natural amb un joc literari. Espero que no us hagi ofés.

I si, un moment d'esperança, sempre cal tenir-lo present.

Assumpta ha dit...

Ofendre? Al contrari... si ho has tractat amb absoluta delicadesa i has deixat un alè d'esperança...