17/11/09

Boires


La nit està emboirada.
S'estén per tot arreu i no deixa veure-hi clar.
I els seus misteris es fan més intensos i enigmàtics.
Ànimes perdudes que intenten caminar
Sense saber si a l'altra banda s'hi veurà més clar.





ps. des de casa, normalment, a la nit es veu un aparcament i darrera seu, els gratacels de diagonal Mar.

La foto és força dolenta, però la boira és tan espessa, que no s'hi veu res de res.

21 comentaris:

Rita ha dit...

No som gaire lluny doncs, jo també tinc boira i veig l'hotel aquell de la Diagonal amb Bilbao... :-)

Assumpta ha dit...

Dona una imatge fantasmagòrica!! Uiiii! :-)) Una infusió calentona, un bon llibre, bona múscia de fons i... tanca les finestres, que no passi cap ànima perduda d'aquestes :-))

XeXu ha dit...

Mentre les boires siguin pel carrer, i no dintre del cap...

Una genial cançó, com n'hi ha poques.

P-CFACSBC2V ha dit...

Ja està bé, però, tenir boira de tant en tant (i si va acompanyada d'una bona banda sonora, millor!).

kweilan ha dit...

Què estrany se'm fa veure boira lluny del Segrià...perquè gairebé sempre és a l'inrevès.

estrip ha dit...

les boires no m'agraden, se'm posen a dins!

Carme ha dit...

A vegades són maques les boires!

Striper ha dit...

De moment nio m'he trobat aquest any amb boira, els matins tancants de boira son un xic emprenyadors.

DooMMasteR ha dit...

A mi m'agrada molt la boira. Suposso que deu ser per què no és gaire habitual a les nostres contrades :-)

instints ha dit...

He viscut a Lleida i a Vic, i sé el què és no veure-hi dos metres més enllà per la boira. Caminant pot ser divertit, amb cotxe fatal. No deixa de ser un regal de la natura, perquè com tu dius, mira quins misteris ens deixa. Petonets!!

Cris ha dit...

Veig que hi ha hagut boira per a tot arreu, una foto plena de màgia, no hi han fotos dolentes quan es tiren amb carinyo :) Un petó Rits!!

òscar ha dit...

La postal del Tibidabo que normalment veig des de casa porta dies desenfocada. La mà de la boira, clar!

Xitus ha dit...

Les nits emboirades no estan gens malament, però jo prefereixo les tardes boiroses ... ;)
Avui la Nits tb parla de boira.
http://despresdeles10.blogspot.com/

garbi24 ha dit...

per mi els pitjors dies son els emboirats.....prefereixo pluja vent sol el que sigui abans de boira

jordicine ha dit...

Esperem que la boira no duri massa. Em molesta molt quan vaig a treballar tan aviat. Parlo de la boira del temps, la del cap a voltes dura força més. Ja ja ja. Petons.

Josep ha dit...

I jo em vaig perdre pel Poble Nou, de nit emboirada i emboirant.

Cesc ha dit...

Sempre hi són aquests moments i sempre acaben marxant...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
bajoqueta ha dit...

Ens fem una idea de la boira que hi ha. Sort que després surt el solet i podem vore tot més clar :)

Núr ha dit...

La foto és impressionant! Tothom en parla, d'aquesta boira, però jo no la vaig veure!!

Tranquil·la, quan s'esvaeixi, hi tornaràs a veure clar! ;)

rits ha dit...

Moltes gràcies pels ànims. La boira es va esvaïr sense fer soroll i al matí sols quedava el rastre al terra. Les boires del cap, també es comences a esvaïr, aquestes costen una micarrona més.

RITA, crec que ja ho havíem parlat alguna vegada, no debem ser gaire lluny les dues Rites blogaires! ben aprop del mar. Potser fins i tot algun dia ens creuem sense saber-ho i tot. Quines casualitats té la vida! Jo l'hotel des de casa no el veig, però camino cinc minuts i m'apareix ben flamant!

ASSUMPTA, una mica de por si que feia.... i de fet, em va costar molt poder dormir aquella nit, no sé si per la boira o per altre motiu. La teva recepta però, molt bona pels vespres d'hivern que ens venen! me l'apunto!!!

De tot una mica, XeXu, de fet unes boires em van portar fixar-me en les altres. La cançó és preciosa, i feia molt que no l'escoltava però el moment m'hi va portar cap a ella.

P-CFACSBV2C, i així veure-hi més clar després, oi? aquestes cançon sempre venen en dies com aquell.


KWEILAN, a mi tb se'm va fer estrany veure'n tanta al costat del mar i sobretot al vespre. Vaig veure-la tot el dia lluny, que desdibuixava els gratacels peò no arribava, però al vespre, va cobrir-ho tot. Jo tb recordo les boires del Segrià!!!

ESTRIP, millor un dia clar i lluent!!!

CARME, si, de vegades, quan les envolta cert aire romàntic.

STRIPER, sobretot si has de conduir, ja ho sé. Espero que no n'hi hagi gaires.

DOOMMASTER, són fests inusuals que ens els mirem amb ulls ben oberts!

INSTITNTS, els dos llocs amb més boires de Catalunya, pot ser? tot té els seus pros i contres, i reconec que per anar amb cotxe ha de ser fumut, fumut, més fins i tot que amb la pluja.

Gràcies CRIS, la veritat és que la fotografia no és lo meu, però m'entesto en fer-les. Aquesta era mooolt difícil de fer tant per la pròpia boira, com per la situació del pis, com per fer-la amb la pota tiesa i estan de peu coix.

ÒSCAR, quan veig el Tibidabo emboirat sempre penso que ve pluja. I quan es veu nevat? és fantàstic!!!!

XITUS, totes tenen màgia, tant de tarda com de nit!! les teves surten d'un calaix ben màgic!!

GARBI24, doncs espero que no en tinguis gaires aquest hivern i brilli ben fort el sol!!

JORDICINE, doncs el mateix, espero que no n'hagis de traspassar gaires aquest hivern (ni de les unes ni de les altres)!

Ai JOSEP, mira que és fàcil perdre's emboirat pel Poble Nou! aquell dia espcialment!

Això és el millor CESC, que saps que sempre acaben marxant (encara que quan les vius no te n'adones i no ho penses)

BAJOQUETA, sort que en tenim que el sol sempre s'acaba imposant!

NÚR, va ser espectacular i les fotos que van sortir per la tele, amb la boira i la torre Agbar eren impressionants! Ja comença a sortir!