14/11/09

Decepcionar

Una de les sensacions més doloroses és quan algú ens decepciona, el mal que ens fa és profund.

Però i quan decepciones? Veure en els ulls d'algú a qui estimes la mirada de la decepció fa tant de mal com posar les mans en el foc roent.

Una flibada de dolor s'estén sense poder-hi fer més. Perquè els teus actes ja s'han fet, i res es pot canviar.

Sentir com els teus pijtors defectes, aquells que intentes enterrar ben endins i que no es vegin gaire només per un mateix, queden al descobert, te'ls fan presents i són evidents, no deixa lloc a res. Cap paraula, cap gest té sentit.

Perquè sobretot, sobretot, t'has tornat a decepcionar a tú mateix. Perquè és alló que no t'agrada de tu mateix, que et turmenta i intentes deixar enrera, però no en pots escapar. Ets com ets.

Avui, és d'aquells dies que em quedari sota el nòrdic i deixaria que passés el temps.




23 comentaris:

McAbeu ha dit...

Res és pot canviar, és cert, però el fet d'adonar-nos de l'error és un primer pas molt important.

Carme ha dit...

Si bé estic d'acord que els actes no es poden canviar i que quan ja està fet ja està fet. I també sé que això fa mal... penso que sí que hi ha paraules i gestos que tenen sentit, molt, més d'un i més de dos: explicar-nos (cap acte és fa sense sentit) disculpar-nos, aprendre junts a superar decepcions. I sempre podem aprendre, sempre. Som, com som, però les nostres actituds i els nostres actes els podem canviar, ei! si volem.

No en dubtis, bonica! Crec que tots ens hem sentit algun dia així i com diu el Mc... adonar-nos-en és el primer pas.

Una abraçada.

Striper ha dit...

Quedat un xic sota el nordioc , pero torna a sortir avui fa sol.

Tirai ha dit...

Buf! Aquest post fa mal!
Saps, Rits? Quan he llegit el títol del post, he intuït que no anava per alguna persona que t'havia decebut, sinó a l'inrevés. Fa un temps, no gaire, vaig sentir-me així: sentia que havia decepcionat a algú que apreciava moltíssim i no hi havia res a fer. no hi havia manera de treure'm aquesta sensació de sobre i feia molt mal. Un dia vaig llegir a un llibre, vaig llegir que pots decebre a una persona que t'estima, però no pots fer que aquesta et deixi d'estimar. No sé si això et serveix, a mi, em va servir una mica.
Tot i així, i deixa'm que continuï, m'he adonat llegint ara el teu post que porto setmanes, mesos, amagant-me sota el nòrdic o sota el llit directament per por a explicar, a parlar i veure com decepciono a l'altre. Em fa pànic. Però contradiccions de la vida, durant aquest mateix temps, he vist mirades d'orgull d'altres cap a mi. No sé, noia, saps què és el més probable? El més probable és que, en realitat, no hagis decepcionat a ningú, però ho dius molt bé: t'has sentit decepcionada a tu mateixa.
Apa, no t'hi estiguis gaire sota el nòrdic. Una abraçada ben forta!

XeXu ha dit...

Em sembla que la sensació que descrius l'hem sentit tots. Per començar, quan algú que és un pilar de la nostra vida ens decep, ens sentim molt malament, alguna cosa s'esfondra i necessitem un temps per recuperar-nos. Fa mal. Però quan és al revés... sense tenir en compte que per l'altra persona pot ser greu, tampoc no ens agrada haver-los decebut. Som humans i no es pot estar sempre al 100%, però no és agradable saber que estem fent mal o decebent. Recordo que a la meva antiga feina el que em feia més mal era decebre la persona que m'havia ensenyat des del principi, que era més companya que 'jefa', encara que també. Veure la seva cara de vegades em feia sentir molt malament.

De totes maneres, no et flagel·lis, com deia, som humans, i de vegades no s'hi pot fer res. Els que t'estimen sabran que fallar algun cop no significa res si la relació és sòlida, hi ha moltes altres coses per les quals se't valora, segur. Un error el cometem tots de vegades. Oi que tu no comptes els dels altres? Ells tampoc comptaran els teus.

garbi24 ha dit...

Tant sols es un mal dia, no et preocupis...passarà

Assumpta ha dit...

Rits... ets una gran persona :-)

Qui no ha decebut mai a algú a qui estima? Qui? De veritat que no crec que hi hagi ningú que no s'hi hagi trobat. I t'ho dic ben sincerament.

Les persones que més m'estimo en el món, persones magnífiques, segur que alguna vegada han fet alguna cosa que m'ha decebut...

I jo?... n'he fet moltes!! I he estat plenament conscient de que habia decebut a qui m'estima. I m'ha dolgut... i hagués volgut tirar enrere, però no es pot.

D'acord... Però jo penso que tots en tenim de defectes i que, com tu dius, no ens agrada quan surten a la superfície. Ens fa mal veure que allò més lleig que sabem que tenim ha sortit cap enfora i s'ha fet visible...

Però tots tenim un munt de coses bones!! :-))
Per cada vegada que una persona estimada m'ha pogut decebre n'hi ha un mil·lió en que m'ha demostrat coses bones, en que m'ha mostrat un munt de qualitats, en que ha estat infinitament pacient amb els meus defectes.

I segur que tu ets igual... Xiqueta... que tens defectes? I tant!! Segur què si!!... Però tens moltíssimes més coses bones!!

La persona que t'estimi t'haurà de saber acceptar, amb aquestes coses "negatives" i ser molt feliç amb les infinites de "positives" que pots oferir :-))

kweilan ha dit...

Ningú no és perfecte, rits. I tots fem coses mal fetes. Si hem decebut a algú i aquest ens estima, ho entendrà. Quant a nosaltres mateixos, anem aprenent també de les coses que no hem fet bé. Una abraçada!

Rita ha dit...

Rits, maca, em sap greu que et sentis així.

Pensa, però, que hi ha decepcions inevitables i si és així, no hi pots fer més. I si ho és, sempre pots mirar de solucionar-ho.

Facis el que facis, t'envio un petó molt fort!

kika ha dit...

si te'n pots adonar vol dir que no es tan greu.
bé, es greu perquè a l'adonar-te'n fa mal.
però segur que en algun moment ho pots arreglar.
pots pensar perquè ha passat, si has estat volent o no, si pots tirar enrera o no, si pots oferir explicacions, ...
si te n'adones del que et fa patir, pots agafar el toro per les banyes i arreglar-ho.
ànims!

Assumpta ha dit...

Veus com ets maca, Rits? :-))
Acabo de passar per cal Víctor Pàmies i he vist que tu, havent vist que molts blogs el felicitàvem, també has passat a fer-ho! :-)

Això és maco, és ser positiu, és voler alegrar a algú, regalar un somriure! :-)

- assumpta - ha dit...

Ningú no és perfecte, Rits.
Qui més o qui menys s'ha trobat en una situació semblant algun cop.
El pitjor de tot, és la sensació haver-nos decepcionat a nosaltres mateixos a l'haver decepcionat a la persona estimada. N'estic segura que ho vas fer sense ni adonar-te'n tan sols.
Tots aprenem dels errors i de les diferents situacions que la vida ens posa cada dia davant nostre.
Va preciosa, surt d'entre el nòrdic que qui t'estima també ho haurà entés. No hi ha res que una abraçada dolça i estimada no pugui resoldre.
Petons, Rits.

PD. La cama, bé?

Clidice ha dit...

Ja t'ho han dit: tots ens equivoquem. El millor és afrontar-ho sense culpabilitat, som responsables, no culpables i, per tant, podem assumir-ho :) res de nòrdics, sota el nòrdic s'hi fan "altres coses". :)

Josep ha dit...

Uns ens decebem i d'altres us dassapsiuneu...

Ballarinadeplom ha dit...

bé, no som perfectes...i això és el que ens fa humans. Els actes no es poden canviar, i els remordiments queden. No queda altre remei que demanar disculpes i aprendre per no ser allò que no t'agrada.

Ànims! (avui fa massa calor com per quedar-te dins del nòrdic ;) )

Núr ha dit...

ai, Rits... El pitjor és quan deceps algú que no entén com ets de debò, quan tenia unes espectatives per a tu que no són les teves, i tu fas el que creus i aquesta persona se sent decebuda perquè no has fet el que esperava...

Ramon ha dit...

Sempre hi ha una segona oportunitat, fins i tot una tercera... I per als qui importes, fins i tot hi poden haver més de 7 oportunitats... Paciència

Cesc ha dit...

No crec que et decepcionis a tu, sinó que hi ha coses que fan decepcionar-te. Però la sensació horrible si...

rits ha dit...

Moltes gràcies per les vostres mostres de suport. La veritat és que la decepció és més en mi mateixa que en res, i de fet no és per acció sinó per omissió; per no tenir l'actitud que hauria o volen que tinguin certes persones. Ja veurem com deriva tot plegat, però novament moltes gràcies. I si, em quedaria sota el nòrdic una bona temporadeta.

DooMMasteR ha dit...

Rits, no hi ha res que no s'arregli parlant i amb voluntat. Anima't, probablement no sigui per tant.

Sentir-te com et sents diu molt de tu :-)

Xitus ha dit...

Osti rits, tan ben explicat... Ho he sentit, sí. És ben dolorós. Costa refer-se'n. Ens despulla les febleses...
La cançó genial, m'encanta.

bajoqueta ha dit...

No som perfectes, aquí està el tema :)

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Sota el nòrdic com si fos una cabana, quin gust !!!!!

No cal ser tan exigent a una mateixa. Es questió sempre de donar-li la volta, com el matalàs.

Segur que ja ho has solucionat.

Vinga, ja pots sortir !!!!!!!!!!!!!